Reforma Democràtica de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 10:
Un cop mort [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]], a l’Estat espanyol el fraguisme s’articulava en dues estructures, una a Madrid entorn el ''Gabinete de Orientación y Documentación, S.A''. (GODSA), i una a Barcelona, entorn el ja esmentat [[Club Àgora]]. D'aquesta manera, el dia 25 de febrer de 1976 es presentaria a Madrid el projecte de [[Reforma Democràtica|Reforma Democràtica (RD)]] i, cinc dies després, el 2 de març, tres-centes persones es congregaren al Club Àgora de Barcelona per escoltar la ''Convocatòria per una Reforma Democràtica'' (versió catalana del ''Llamamiento'' fundacional de [[Reforma Democràtica|RD]]). A l'acte de Barcelona varen parlar, entre d'altres, el professor universitari Alexandre Pedrós Abelló i el periodista [[Manuel Milián Mestre]], els quals emfatitzaren el caràcter no sucursalista de [[Reforma Democràtica de Catalunya]] i la doble filiació regionalista i centrista de la formació.
En la roda de premsa posterior es va fer pública la composició de la Junta Gestora de [[Reforma Democràtica de Catalunya]]: [[Manuel Milián Mestre|Manuel Milián]], Alexandre Pedrós, Pedro Penalva, Luís Cierco, Jaume Torras, Celedoni Sala, Ramon Pellicer i Francesc Rubiralta. A més a més, existia també un Consell Assessor format per: [[Josep Maria Santacreu Marginet|Josep Maria Santacreu]], Francesc Guillamón Vidal (empresari i exaviador republicà), [[Joan Josep Folchi i Bonafonte|Joan Josep Folchi]], Alfons Canals i Diego Roldán.
Al desembre d'aquell mateix any (1976) es va celebrar el I Congrés Nacional de Reforma Democràtica, que va escollir com a president a [[Manuel Fraga Iribarne]] i com a secretari general [[Carlos Argos García]]. A Catalunya, diversos membres de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' no veien amb bons ulls l'acostament de Fraga als sectors moderats i tecnòcrates del [[Franquisme]] com [[Laureà López Rodó]] o [[Federico Silva Muñoz]], uns apropaments que acabarien culminant en la creació d'[[Alianza Popular|Aliança Popular (AP)]]. ▼
▲Al desembre d'aquell mateix any (1976) es va celebrar el I Congrés Nacional de la [[Reforma Democràtica|Reforma Democràtica (RD)]] espanyola, que va escollir com a president a [[Manuel Fraga Iribarne]] i com a secretari general a [[Carlos Argos García]]. A Catalunya, diversos membres de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' no veien amb bons ulls l'acostament de Fraga als sectors moderats i tecnòcrates del [[Franquisme]] com [[Laureà López Rodó]] o [[Federico Silva Muñoz]], uns apropaments que acabarien culminant en la creació d'[[Alianza Popular|Aliança Popular (AP)]].
Tot i les nombroses baixes de militants de RDC, la visió de Fraga es va imposar i seguiren els contactes per a crear [[Alianza Popular|Aliança Popular]]. Durant el febrer de 1977 va ser escollit president de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' l'industrial català, i alcalde de [[Pineda de Mar]], [[Josep Aragonès i Montsant]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Culla|nom=Joan B.|títol="La dreta espanyola a Catalunya"|url=|edició=2009|llengua=català|data=|editorial=La Campana|lloc=|pàgines=55|isbn=9788496735286}}</ref>. Finalment, durant els dies 5, 6 i 7 de març de 1977 es va celebrar el Congrés constituent d'Aliança Popular, fruit de la convergència i fusió de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' amb altres iniciatives polítiques. En aquest Congrés es van dissoldre la majoria d'associacions polítiques participants, inclosa ''Reforma Democràtica de Catalunya,'' en la Federació de Partits d'Aliança Popular.▼
▲Tot i les crítiques i les nombroses baixes de
= Personalitats relacionades amb RDC =
| |||