Batalla de Montesquiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
inicio |
Amplio |
||
Línia 1:
La '''Batalla de Montesquiu''' fou un dels episodis de la [[primera guerra carlina]]
== Antecedents ==
A Catalunya, la rebel·lió de [[Josep Galceran i Escrigàs]] a [[Prats de Lluçanès]] el [[5 d'octubre]] va ser sufocada pel capità [[Manuel de Llauder i de Camín]] i Galceran va fugir a França.<ref>{{ref-publicació|cognom=Abellan i Manonellas |nom=Joan Anton |article=Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès |url= |llengua= |consulta= |publicació=AUSA |volum=XXII |exemplar=158 |data=2006 |pàgines= |ref=harv}}</ref> A [[Morella]] es va proclamar rei a Carles V el [[13 de novembre]], tot i que va ser ocupada per forces [[liberalisme|liberals]] el [[10 de desembre]].
Les nombroses partides actuaven sense coordinació. El comandament del Pretendent va enviar un contingent de forces del territori carlista basco-navarrès, seleccionat entre els més experimentats batallons dels quals disposava, l'agost de 1835, sota el comandament de [[Juan Antonio Guergué]] i format per 2.700 homes amb la missió d'organitzar el front a Catalunya. Arribat a la seva destinació Guergué, va aconseguir agrupar una nombrosa força, intentant prendre [[Olot]] però fracassant en l'intent. Seguidament Guergué va organitzar les tropes carlistes catalanes en un document oficial que s'enviaria al rei i als capitosts respectius. En el mateix document ell posa de manifest que les tropes amb les quals disposa són unes 19.000 descomptant les portades per ell. No obstant això, aquestes dades són poc fiables a causa que donen un nombre alt de guerrilles no identificades. Malgrat això el nombre havia de ser molt alt. Després de la marxa de Guergué de Catalunya van assumir el comandament [[Ignasi Brujó]]
== La batalla ==
El [[4 d'octubre]] de [[1836]] tingué lloc la batalla de [[Montesquiu]] entre els carlins de [[Blas María Royo de León]]], que havia estat cap de l'estat major de l'expedició Guergué, [[Ignasi Brujó]] i [[Ferran d'Ortafà]], que morí en la batalla, i els liberals de [[Joaquín Ayerbe]], que foren derrotats.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Solé i Sabaté |nom=Josep Maria |títol=Literatura, cultura i carlisme |url=https://books.google.es/books?id=peegAAAAMAAJ&q=Ignasi+Bruj%C3%B3+carlisme&dq=Ignasi+Bruj%C3%B3+carlisme&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiB3Kzu567LAhVEvxQKHaT8B-QQ6AEINDAC |llengua= |editorial=Columna |data=1995 |pàgines=44 |isbn=8478097929}}</ref>
== Conseqüències ==
[[Rafael Maroto]] substituí [[Ignasi Brujó]] al comandament carlí però va crear confusió i patí moltes derrotes, per la qual cosa el desembre de 1836 va ser substituït per [[Blas María Royo de León]], qui va aconseguir victòries importants com el desastre d'Oliver i la conquesta de [[Solsona]].
[[Antonio Urbiztondo]] fou nomenat responsable militar carlí de Catalunya el mes de juny de [[1837]], amb el càrrec de comandant general de l'exèrcit del Principat. El [[12 de juny]] de 1837, va rendir [[Berga]], que es convertí en la capital del carlisme català fins a la fi de la guerra, i el [[27 de juliol]] de 1837 conquerí [[Ripoll]].
== Referències ==
| |||