Reforma Democràtica de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Partits polítics de Catalunya; Afegida Categoria:Partits polítics catalans desapareguts usant HotCat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Reforma Democràtica de Catalunya (RDC)''' fou un partit polític català, d'ideologia centrista i reformista, creat a l'any 1976 a partir del centre d'estudis [[Club Àgora]] i que agrupava diverses personalitats que apostaven per una reforma democràtica a Catalunya i Espanya. El partit va néixer a l'entorn de l'exministre [[Manuel Fraga Iribarne|Manuel Fraga]] i entre els seus fundadors hi trobem persones com el periodista [[Manuel Milián Mestre]] o l'empresari [[Josep Maria Santacreu Marginet|Josep Maria Santacreu]].
= Antecedents =
A l'empara de la Llei d'Associacions Polítiques aprovades per les Corts franquistes l'any 1974, que autoritzava per primera vegada la creació d'estructures de participació política (les ''associacions polítiques'') diferents al Movimiento Nacional, diferents sectors moderats del règim es varen organitzar sota el lideratge de [[Manuel Fraga Iribarne]]. Aquell grup de fraguistes pretenia constituir una formació política de caràcter centrista, orientada a reformar el sistema franquista cap a la democràcia.
Entre els anys 1973 i 1975, mentre [[Manuel Fraga Iribarne|Manuel Fraga]] era ambaixador d'Espanya a Londres, es varen anar produint múltiples trobades i contactes a l'ambaixada.
A més a més, per a seguir potenciant la figura pública de l'exministre, a finals de 1973, i gràcies als diners de mecenes com [[Josep Maria Santacreu Marginet|Josep Maria Santacreu]] o l'editor [[Joan Grijalbo i Serres|Joan Grijalbo]], es va crear una potent tribuna des de la qual potenciar la figura de Fraga dins el panorama polític espanyol i català: els "Premios de Periodismo Manuel Fraga Iribarne"<ref>{{Ref-llibre|cognom=Culla|nom=Joan B.|títol="La dreta espanyola a Catalunya"|url=|edició=2009|llengua=català|data=|editorial=La Campana|lloc=|pàgines=25|isbn=9788496735286}}</ref>.
Per a seguir aprofundint en la creació d'una organització fraguista que apostés per a la reforma democràtica a Espanya i Catalunya, a mitjan 1973 es va fundar a Barcelona el [[Club Àgora]], un centre d'estudis situat en un entresòl de 800 metres quadrats al carrer Villarroel número 45. Va ser des d'aquell centre d'estudis barceloní que s'anaren realitzant documents i informes per a assentar les bases d'un futur partit polític.
= Naixament de Reforma Democràtica de Catalunya
Un cop mort [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]], a l’Estat espanyol el fraguisme s’articulava en dues estructures, una a Madrid entorn el ''Gabinete de Orientación y Documentación, S.A''. (GODSA), i una a Barcelona, entorn el ja esmentat [[Club Àgora]]. D'aquesta manera, el dia 25 de febrer de 1976 es presentaria a Madrid el projecte de [[Reforma Democràtica|Reforma Democràtica (RD)]] i, cinc dies després, el 2 de març, tres-centes persones es congregaren al [[Club Àgora]] de Barcelona per escoltar la ''Convocatòria per una Reforma Democràtica'' (versió catalana del ''Llamamiento'' fundacional de [[Reforma Democràtica|RD]]). A l'acte de Barcelona varen parlar, entre d'altres, el professor universitari Alexandre Pedrós Abelló i el periodista [[Manuel Milián Mestre]], els quals emfatitzaren el caràcter no sucursalista de [[Reforma Democràtica de Catalunya]] i la doble filiació regionalista i centrista de la formació.
En la roda de premsa posterior es va fer pública la composició de la Junta Gestora de [[Reforma Democràtica de Catalunya]]
Al desembre d'aquell mateix any (1976) es va celebrar el I Congrés Nacional de la [[Reforma Democràtica|Reforma Democràtica (RD)]] espanyola, que va escollir com a president a [[Manuel Fraga Iribarne]] i com a secretari general a [[Carlos Argos García]]. A Catalunya, diversos membres de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' no veien amb bons ulls l'acostament de Fraga als sectors moderats i tecnòcrates del [[Franquisme]] com [[Laureà López Rodó]] o [[Federico Silva Muñoz]], uns apropaments que acabarien culminant en la creació d'[[Alianza Popular|Aliança Popular (AP)]].
|