Thaïs: diferència entre les revisions

Després de ''[[Manon]]'' i ''[[Werther (Massenet)|Werther]]'', ''Thaïs'' és una de les òperes principals de Massenet, però no és representada amb la freqüència d'aquelles altres. El paper de Thaïs, similar al d'una altra de les heroïnes de Massenet, ''[[Esclarmonde]]'', és famós per la seua dificultat, grans modulacions, havent de passar en més d'una ocasió a notes que la fan quasi inaccesibleinaccesibles i el personatge és psicològicament molt complexe. Entre les grans intèrprets del paper cal esmentar [[Carol Neblett]], Géori Boué, Renée Doria[[Anna Moffo|, Anna Moffo]], [[Beverly Sills]], [[Leontyne Price]] i, més recentment, [[Renée Fleming]].

Un grup de monjos cenobites fan un àpat austerfrugal i preguen junts abans d'anar-se'n a dormir. Athanaël, l'asceta més rigorós entre tots ells, arriba i confessa al superior que darrerament se sent destorbat per somnis on li apareix Thaïs, una [[cortesana]] i sacerdotessa de Venus, que ell havia coneguda temps enrera a llur ciutat nativa d'[[Alexandria]], i que esamb la causant principal de laseua vida llicenciosa dea emplenat d'escàndol la ciutat, de la qual ell veacaba de venir. Creient que les visions són un senyal de Déu, resol, en contra de l'advertència de Palémon, tornar a Alexandria, per tal de convertir Thaïs , i obligar-la a ingressar en un monestir al bell mig del desert.

Esgotada de la festa, Thaïs expressa la insatisfacció que li fa la seua vida de plaer i riqueses però que és buida de sentit, i medita sobre el fet que un dia el pas del temps destruirà la seua bellesa. Athanaël apareix en aquest moment especialment vulnerable per a Thaïs, pregant Déu perquè la amagui a la seua vista . Li diu que ell l'estima en esperit, i no per la seua bellesa, i que per tant el seu amor durarà per sempre, ja que la donaràl'entregarà com a esposa a Jesús. Intrigada, ella li demana que li explique el camí d'aquest nou amor. Ell li diu que si es converteix, guanyarà la vida eterna. Thaïs, a punt de deixar-se convèncer per l'eloqüència del monjo, de sobte torna a reafirma-se en la seua visió nihilista de la vida i el fa fora. No obstant això, després d'una llarga meditació (intermedi musical de la Meditació), canvia de parer.

Thaïs s'ha unit a Athanaël i ha decidit de canviar de vida i seguir-lo al desert. Ell li ordena que creme sa casa i totes les possessions materials, per a destruir les restes del seu abjecte passat. Ella accepta, però pregunta si pot quedar-se amb una estatueta d'Eros, el déu de l'amor, explicant a Athanaël que ella va pecar contrano pel l'amor quesinó no pelcontra l'amor. Però quan Athanaël sap que Nicias li va regalar l'estatueta, ell mateix la destrueix. ApareixAqui Niciasl'acció ambpassa a un grupnou dquadre en l'amicsestança de Nicias on és organitzat un divertiment que haninclou vistun ballet a l'estil de la gran òpera francesa. Tot queda interromput per la presència d'Athanaël enduent-sea qui segueix Thaïs. Enfurismatsvestida d'una roba humil, apareix Nicias, qui els acaba de veure, amb un grup d'amics enfurismats i tota una turba, que comencen a apedregar-los. Tot i que Nicias es mostra estupefacte davant la decisió de Thaïs, finalment la respecta i llança grapats de monedes per a distreure la gentada. Thaïs i Athanaël fugen.

Thaïs i Athanaël caminen a través del desert en direcció al monestir on ella serà destinada a ésser esposa de Jesús. Thaïs està esgotada, però Athanaël la obliga a continuar, com a penitència pels seus pecats. Arriben a una font. Athanaël comença a sentir compassió per ella li besa les ferides dels peus i li dóna a beure una mica d'aigua i a menjar d'uns fruits . D'aquesta manera comparteixen uns breus instants espirituals. Poc després arriben al monestir on deixarà Thaïs al càrrec de l'abadessa Albine. Athanaël s'adona que ha complert la seua missió i que no veurà Thaïs mai més.