Aigua: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de 195.77.155.63 (disc.) a vers. 16056059 de E4024 (disc.) [er:5] |
aigua Etiquetes: escolar editor visual |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Water droplet blue bg05.jpg|thumb|200px|Gota d'aigua]]
L{{'}}'''aigua''' és
L'aigua és una [[substància]] amb una estructura química peculiar. La disposició a l'espai dels dos àtoms d'hidrogen respecte de l'àtom central d'oxigen permet la formació d'[[enllaç químic|enllaços febles]] entre [[àtoms]] d'O i d'H de molècules diferents ([[pont d'hidrogen|ponts d'hidrogen]]). Això afecta les propietats físiques de l'aigua, sobretot les temperatures de [[Fusió (canvi d'estat)|fusió]] i [[ebullició]], que són relativament altes comparades amb substàncies químiques de pes molecular similar com per exemple el [[metà]], l'[[amoníac]], l'[[età]], la seva capacitat de dissoldre substàncies polars, i la corba densitat temperatura alterada (per això el gel flota sobre l'aigua líquida).
Línia 112:
La política de l'aigua és la [[política]] dissenyada per assignar, distribuir i administrar els recursos hídrics i l'aigua.<ref>Park (2007), pàg.219</ref> La disponibilitat d'aigua potable [[per capita]] ha anat disminuint a causa de diversos factors com la contaminació, la sobrepoblación, el [[reg]] excessiu, el mal ús<ref>Swain (2004), pàg.4</ref> i el creixent ritme de consum.<ref>[http://maps.grida.no/go/graphic/trends_in_water_consumption_and_evaporation Tendències en el consum humà i industrial d'aigua, i la seva relació el ritme de l'evaporació de les reserves]. Estudi d'Igor A. Shiklomanov, Institut Hidrològic Estatal (SHI, Sant Petersburg) i Unesco, París, 1999. 1999.</ref> Per aquesta raó, l'aigua és un recurs estratègic per al món i un important factor en molts conflictes contemporanis.<ref>Sobre la relació entre aigua i guerra, vegeu [http://www.unesco.org/courier/2001_10/sp/doss01.htm ''La improbable guerra de l'aigua''], entrevista al geògraf nord-americà Aaron Wolf, informe de la Unesco, octubre de 2001.</ref> Indubtablement, l'escassetat d'aigua té un impacte en la salut<ref>[http://www.pri.org/health/global-Health/polluted-water-pakistan.html ''Milions de malalts per la falta d'aigua neta a Pakistan''], en Public Radio International (en anglès). Consultat el 26 d'abril de 2009.</ref> i la biodiversitat.<ref>[http://www.sciencedaily.com/releases/2008/05/080507133330.htm ''Biodiversitat: Està en l'aigua''], article que exposa la relació entre precipitacions, corrents d'aigua i biodiversitat. En www.sciencedaily.com, consultat el 27 d'abril de 2009.</ref> A la [[Unió Europea]], la [[Directiva marc de l'aigua]] regeix des del 2000 un projecte ambiciós de protecció de l'aigua.
Des de 1990, 1,6 mil milions de persones tenen accés a una font d'aigua potable.<ref>{{ref-web |url=http://mdgs.un.org/unsd/mdg/resources/static/products/progress2008/mdg_report_2008_en.pdf#page=44|títol=mdgs.un.org<!--Títol generat per bot-->|consulta=19 de juliol de 2012}}</ref> S'ha calculat que la proporció de gent als països desenvolupats amb accés a [[aigua segura]] ha millorat del 30% en 1970<ref name="lomborg">Björn Lomborg (2001), ''The Skeptical Environmentalist'' (Cambridge University Press), ISBN 0-521-01068-3, [http://www.lomborg.com/dyn/files/basic_items/69-file/skeptenvironChap1.pdf p. 22]</ref> al 71% en 1990, i del 79% en el 2000 al 84% en el 2004. Es pronostica que aquesta tendència seguirà en la mateixa adreça els anys vinents.<ref name=UN>[http://mdgs.un.org/unsd/mdg/resources/static/products/progress2008/mdg_report_2008_en.pdf#page=44 MDG Report 2008]</ref> Un dels [[Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni]] (ODM) dels països membres de les Nacions Unides és reduir al 50% la proporció de persones sense accés sostenible a fonts d'aigua potable i s'estima que la meta serà aconseguida en el 2015.<ref>{{ref-web | url=http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/pdf/mdgoverviewspanish.pdf | títol=Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni | consulta=[[21 d'abril]] | anyacceso=2009 | autor=Reunió d'Alt Nivell, Nacions Unides | data=[[25 de setembre]] | any=2008 | mes=setembre |editor=Nacions Unides | pàgines=2 | llengua=espanyol }}</ref> L'ONU pronostica que la despesa necessària per complir dita objectiva serà d'aproximadament 50 a 102 mil milions de dòlars.<ref>{{ref-web | url=http://www.unep.org/ourplanet/imgversn/144/herfkens.html | títol=Washing away poverty | consulta=29 d'abril | anyacceso=2009 | autor= | último=Herfkens | primero=Eveline | enllaçautor= | coautors= | data= | any= | mes= | format= | obra= | pàgines= | llengua=anglès | doi= | arxiuurl= | citació=}}</ref>
Segons un informe de les [[Nacions Unides]] de l'any 2006, «a escala mundial existeix suficient aigua per a tots», però l'accés ha estat obstaculitzat per la corrupció i la mala administració.<ref>UNESCO. (2006). [http://unesdoc.unesco.org/images/0014/001444/144409e.pdf Water, a shared responsibility. The United Nations World Water Development Report 2].</ref>
| |||