Anys obscurs: diferència entre les revisions

El descrèdit del període medieval introduït pel Renaixement italià amb clares intencions propagandístiques i d'autoafirmació cultural al servei del projecte de rellançament d'Occident es veu reforçat per la percepció del període, plenament coincident en els efectes, de la [[reforma protestant]]. Els autors luterans utilitzen l'Edat mitjana com a arma llancívola contra els seus rivals catòlics presentant-la com el període de foscor en què l'Església s'hauria corromput i hauria oprimit el poble, pervertint el sentit original del missatge de Crist.<ref>BAURA GARCÍA, E. (2012), "El origen del concepto historiográfico...", pàg. 11</ref>

 

L'únic contrapunt és en la visió idealitzada aportada pels [[romanticisme]]<ref>La revalorització de l'Edat mitjana com un dels elements definitoris del romanticisme, i, singularment en el romanticisme alemany, s'ha explicat sovint com una reacció a la Il·lustració i el racionalisme positivista (Comte) i s'ha vinculat als moviments de renaixença de les cultures nacionals sense Estat durant tot el XIX (Catalunya, Alemanya, Itàlia, Occitània, Irlanda, Escòcia). Opera en la literatura (Scott), en la pintura (Friedrich i els prerrafaelites), en l'arquitectura (neogoticisme) i, curiosament, arriba al segle XX amb el modernisme i el simbolisme, singularment a Catalunya (Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Gaudí). </ref> com a nostàlgia d'un temps pur en què es van formar les cultures nacionals europees. No obstant això, des de mitjan segle XX, diversos historiadors i medievalistes han rebatut la concepció del període medieval com una etapa de foscor i regressió de la civilització .

 

Però seria en el marc del racionalisme del XVII i la Il·lustració francesa del XVIII, que impulsa la idea de "progrés"<ref>"(...) la costumbre de fijar el límite entre las dos épocas poco antes o después de 1500 descansa además en la creencia general, más omenos abiertamente confesada, de que la Edad moderna, hasta 1914 es realización de un progreso (...) Esta idea de progreso (...) se ha visto desmentida por las guerras mundiales del siglo XX. Hay además otro factor que hace anticuado en concepto de 'Edad moderna': la transformación decisiva del mundo durante los siglos XIX y XX es obra de la industria y de la técnica, que en el principio se consideraron 'progresos' y que más tarde se revelaron también como potencias destructoras". CURTIUS, ERNST R., "Edad Media, Edad Media Latina, Romania". A: ''Literatura Europea y Edad Media Latina''. Vol. 1: ''Lengua y estudios literarios'', (6a reimp., pàg. 45). Madrid: FCE</ref> (nucli en el XIX del positivisme comteà o el [[marxisme]]) que la imatge contemporània dels segles medievals com una era de tenebra adquireix un estatus "científic". Com assenyala Alain Guerreau, "el terme mateix d'Il·lustració (''Lumières'', en francès) implica que fins aleshores regnava la foscor (en els termes alemany i anglès el significat és encara més evident, ''Aufklärung'' i ''Enlightenment'')".<ref>GUERREAU, A. (2001), ''El futuro de un pasado. La Edad Media en el siglo XXI''. Barcelona: Crítica, 2012, pàgs. 20-21</ref>