Menorca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 60:
[[Fitxer:Balearic Slinger.jpg|thumb|250px|[[Foner balear]]]]
[[Fitxer:Satèl·lit_Menorca.jpg|thumb|300px|Vista satèl·lit de Menorca]]
Des de les primeres civilitzacions presents a l'illa, nombrosos pobles s'han anat alternant en l'ocupació del seu territori. A una primera etapa de civilització primitiva, que se li suposa vinguda de la península, va seguir una altra de molt brillant durant l'[[Edat del Bronze|edat del bronze]], coneguda com a ''[[cultura talaiòtica
A les visites de [[fenicis]], a la qual anomenaven ''Nura'' ('terra de foc'), i [[Grècia Antiga|grecs]] focenses que l'anomenaven ''Meloussa'' ('lloc de bestiar'), de manera pacífica per establir vincles comercials, va seguir la dels [[cartaginesos]] amb diferent actitud. Van desembarcar a les ordres de [[Magó Barca|Magó]], germà d'[[Aníbal]], i van reclutar a la força els hàbils [[foner balear|foners balears]], que van ser protagonistes destacats durant les [[Guerres Púniques|guerres púniques]]. Els cartaginesos van fundar al segle VII aC els enclavaments de Jamma (actual [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]], i Magon, [[Maó]]). La cultura talaiòtica perduraria a Menorca més enllà que [[Quint Cecili Metel Baleàric|Quint Cecili Metel]] (que rebria més tard el sobrenom de ''Balearicus'') conquerís l'illa per a la [[República romana]] l'any 123 aC (juntament amb la resta de les [[Illes Balears]]).
Línia 274:
La costa de tramuntana és una costa molt ventosa a causa de la proximitat amb el [[golf de Lleó]], i de naturalesa silícica en gran part (a partir de [[cala Morell]] fins a [[Maó]], excepte els caps de [[Cavalleria]] i de [[Fornells]], i la costa oest d'[[Addaia]]). Això ha conreat endemismes que ni tan sols els trobem a [[Mallorca]], espècies úniques de Menorca.
Com ja s'ha dit, quan l'ésser humà s'estableix a l'illa, ara fa 5.500 anys, s'hi donen profundes modificacions. El [[boix]] [[endèmic]] (''Buxus balearica'') que recobria gran part de [[Mallorca]] i Menorca desapareix, i amb ell, l'únic mamífer en el món que se'l menjava, una cabreta anomenada ''[[Myotragus
Amb tot, es coneixen actualment un total de 582 espècies de vertebrats que es reparteixen de la següent manera: 324 peixos, 3 amfibis, 12 rèptils, 218 aus i 26 mamífers.
Línia 314:
** Marina de bruc amb alzinar (''[[Ampelodesmo-Ericetum]]'' + ''[[Cyclamini-Quercetum]]''): 19,45 km². Alzinar de regeneració amb estepes i bruc dels terrenys silícics de l'interior de l'illa (termes des [[Es Mercadal|Mercadal]] i [[Ferreries]]).
** Marina de bruc amb ullastrar (''[[Ampelodesmo-Ericetum]]'' + ''[[Prasio-Oleetum]]''): 3,35 km². Ullastrar amb estepes i bruc dels terrenys silícics de tramuntana ([[sa Mesquida]], [[Mongofre]], [[illa d'en Colom]], [[es Verger]]).
** Marina de ''cipell'' amb ullastrar (''[[Loto-Ericetum]]'' + ''[[Oleo-Ceratonion]]''): 5,51 km². Ullastrar amb ''[[cipell
** Màquia d'aladern femella (associació ''[[Aro picti-Phillyreetum rodriguezii]]''): 3,10 km². Marines molt localitzades d'[[aladern femella]] de la costa de tramuntana.
** Savinar (Associació ''[[Clematido Balearicae-Juniperetum turbinatae]]''): 1,17 km². Savinars menorquins d'alguns punts de la costa de tramuntana.
Línia 381:
== Economia ==
[[Fitxer:Menorca jaleo.jpg|thumb|Es ''[[jaleo
A diferència de les altres illes de l'arxipèlag, Menorca es va començar a dedicar al turisme més tard, ja que l'economia que hi havia en aquell moment a Menorca (calçat, indústria agrícola) podia mantenir l'illa sense necessitat que hi hagués turisme. Aquest fet ha tingut com a conseqüència que les platges i els paisatges naturals estiguin molt ben conservats. El principal mercat de turistes que va a Menorca són el britànic, que ve des de la colonització de l'illa, i el mercat nacional, encara que últimament els mercats alemany, italià, holandès, escandinau, polonès i francès estan guanyant molta força.
Línia 399:
[[Fitxer:Ferreries wiki.jpg|thumb|Es ''jaleo'']]
[[Fitxer:Jaleo nocturn a Alaior.jpg|thumb|''Jaleo'' de nit]]
El ''[[jaleo
Les festes populars de Menorca són protagonitzades pels cavalls (adornats amb llaços, brodats i clavells multicolors) i genets, entre els quals hi ha els "[[caixer (folklore)|caixers]]" (genet que representa un dels estaments principals de poder) i els cavallers (la resta). Tant els cavalls com els genets van convenientment engalanats i conjuntats, sovint en colors sobris per a destacar els brodats i clavells dels cavalls. Els adorns de cavalls i genets varien segons el municipi. Es reviu cada any un ritual que neix a principis del [[segle XIV]]<ref>{{ref-web |url=http://www.lavanguardia.com/20080814/54061323623/el-jaleo-de-menorca-ramon-navarro-riquelme.html |títol=El 'jaleo' de Menorca |consulta=12∕9∕2011 |obra= |editor=La Vanguardia |data=29/10/2010 |llengua=castellà }}</ref> i és d'origen religiós. Els diferents caixers representen els estaments socials. Els més importants són el [[caixer senyor]], [[caixer batlle]] i el caixer capellà, però se'n poden trobar més modernament i en certes viles d'altres que poden representar gent del poble, com el [[caixer fadrí]], [[sa capellana]], pagesos, artesans diversos, etc.
Línia 434:
== Vegeu també ==
* [[Menorca Informació i Comunicació|Menorca, informació i comunicació.]]
* [[Cuina de Menorca
* [[Doma menorquina
* [[Camí de Cavalls
* [[Talaiot
* [[Pedra seca]].
* [[Llista de monuments de Menorca]].
* [[Llista de governadors de Menorca
== Referències ==
| |||