Clementines de les Terres de l'Ebre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
Les '''Clementines de les Terres de l'Ebre''' són unes [[Clementina|clementines]] conreades a la les comarques del Baix Ebre i el Montsià reconegudes des del 2003 amb una [[Indicació geogràfica protegida]] per la seva elevada qualitat.<ref>{{ref-web|url=http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_clementines_terres_ebre/|consulta=7 març 2016|títol=Clementines de les Terres de l'Ebre|editor=Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació}}</ref>Les Fruit de les condicions climàtiques del Delta de l'Ebre que el fan ideal per al conreu de cítrics.<ref name=":0" /> ÉsSón un fruit amb la pell d'un color taronja molt marcat que es caracteritza per tenir més elasticitat, menys espessor d'escorça i una duresa pròpia que la resta de clementines. Són un fruit ambAmb un bon sabor, sucosos isucosi d'una dolçor per sobre de l'habitual.
 
Les clementines són un híbrid entre la mandarina comuna i la taronja amarga que resulta més saborosa i dolça. LaLes produccióclementines d'aquestesde clementinesles Terres de l'Ebre es realitzaprodueixen sotaamb el sistema d'gricultura de [[Producció integrada|sistemesproducció integratsintegrada]]. <ref name=":0">{{ref-web|url=Clementina IGP de les Terres de l'Ebre|consulta=7 març 2016|títol=http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-productes/clementina_igp_de_les_terres_de_l__ebre/|editor=Gastroteca. Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
== Historia ==
La clementina és un arbre híbrid entre la mandarina comuna i la taronja
amarga, que va introduir-se a les Terres de l’Ebre a través de les petites
explotacions de cítrics desenvolupades després de la construcció dels
canals de reg, a la segona meitat del segle XIX i començament del XX.
No va ser, però, fins a la dècada dels 1960, a causa de l’expansió del
regadiu i la conversió dels camps als conreus llenyosos, que el conreu
de cítrics va experimentar un creixement notable. Els primers espais de
concentració important de cítrics van donar-se a la zona d’Alcanar, però
més endavant, a partir dels anys 1970, es va estendre al Montsià i el
Baix Ebre, en un procés expansiu que avui dia encara es manté. És
també en aquesta època que els productors de cítrics es van integrar
en societats o cooperatives locals, en un moment en què no hi havia a
les comarques de l’Ebre xarxes de distribució pròpies del seus
productes, i eren els agents procedents de València els qui compraven
i comercialitzaven les collites. Avui dia, el sud de les comarques de
Tarragona concentra gairebé el 99 % dels cítrics produïts a Catalunya i
supera àmpliament les 10 000 ha conreades.
 
La clementina es va introduir a les Terres de l’Ebre a través de les petites explotacions de cítrics desenvolupades després de la construcció dels canals de reg, a la segona meitat del segle XIX i començament del XX. No va ser, però, fins a la dècada dels 1960, a causa de l’expansió del regadiu i la conversió dels camps als conreus llenyosos, que el conreu de cítrics va experimentar un creixement notable. Els primers espais de concentració important de cítrics van donar-se a la zona d’Alcanar, però més endavant, a partir dels anys 1970, es va estendre al Montsià i el Baix Ebre, en un procés expansiu que avui dia encara es manté. És
Les clementines de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre
també en aquesta època que els productors de cítrics es van integrar en societats o cooperatives locals, en un moment en què no hi havia a les comarques de l’Ebre xarxes de distribució pròpies del seus productes, i eren els agents procedents de València els qui compraven i comercialitzaven les collites. Avui dia, el sud de les comarques de Tarragona concentra gairebé el 99 % dels cítrics produïts a Catalunya i supera àmpliament les 10 000 ha conreades.
pertanyen a l’espècie
 
Citrus reticulata
Les clementines de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre pertanyen a l’espècie Citrus reticulata, que actualment abasta més del 60 % de la producció de cítrics de les Terres de l’Ebre, obtinguts de tres de les varietats conreades: Clementina fina, Clemenules i
, que actualment abasta més del
Hernandina.
60 % de la producció de cítrics de les Terres de l’Ebre, obtinguts de
Totes tres comparteixen algunes característiques: un període de maduració llarg dels fruits a l’arbre, el que els atorga un alt índex de maduresa; una gran qualitat gustativa; un percentatge de suc superior; i una coloració taronja intensa a la polpa i la pell. També les
tres de les varietats conreades:
condicions edafoclimàtiques d’aquesta zona confereixen a les clementines un sabor i una aroma característics. Els hiverns més rigorosos que els d’altres zones productores, una més gran oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit i l’aposta per varietats poc primerenques
Clementina fina, Clemenules
propicien un fruit més saborós, un més alt punt d’acidesa i una més gran consistència de la pell.
i
La producció de clementines de qualitat demana un acurat tractament dels arbres i és per això que s’empren sistemes integrats. Les principals tasques de conreu són la poda i la collita. La poda té lloc en els arbres adults després de la collita i consisteix a aclarir parcialment
Hernandina
les branques. Pel que fa a la collita, s'efectua normalment en dues passades, de forma manual, en el moment en què els fruits presenten un índex de maduresa i un contingut de suc adequats. Comença amb la Clemenules, a meitat d’octubre; continua amb la Clementina fina, cap a
. Totes tres comparteixen algunes característiques: un
la meitat o final de novembre; i es completa a final de gener amb l’Hernandina. Cal fer-la en absència de rosada o boira i amb alicates, evitant l'estirada, per prevenir el despreniment de la pell del fruit.Després de la collita, les clementines seleccionades són sotmeses a un
període de maduració llarg dels fruits a l’arbre, el que els atorga un alt
índex de maduresa; una gran qualitat gustativa; un percentatge de suc
superior; i una coloració taronja intensa a la polpa i la pell. També les
condicions edafoclimàtiques d’aquesta zona confereixen a les
clementines un sabor i una aroma característics. Els hiverns més
rigorosos que els d’altres zones productores, una més gran oscil·lació
tèrmica entre el dia i la nit i l’aposta per varietats poc primerenques
propicien un fruit més saborós, un més alt punt d’acidesa i una més
gran consistència de la pell.
La producció de clementines de qualitat demana un acurat tractament dels arbres i és per això que s’empren sistemes integrats. Les
principals tasques de conreu són la poda i la collita. La poda té lloc en
els arbres adults després de la collita i consisteix a aclarir parcialment
les branques. Pel que fa a la collita, s'efectua normalment en dues
passades, de forma manual, en el moment en què els fruits presenten
un índex de maduresa i un contingut de suc adequats. Comença amb la
Clemenules
, a meitat d’octubre; continua amb la
Clementina fina
, cap a
la meitat o final de novembre; i es completa a final de gener amb
l’
Hernandina
. Cal fer-la en absència de rosada o boira i amb alicates,
evitant l'estirada, per prevenir el despreniment de la pell del fruit.
Després de la collita, les clementines seleccionades són sotmeses a un
procés de rentat, encerat, calibrat i envasat.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Contreras|nom= Jesús|enllaçautor= |coautors= Juanjo Cáceres, Elena Espeitx |títol= ''[[Els Productes de la terra]]''|url= |editorial= Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca|lloc= |data= 2003|isbn= 84-393-6213-7}}</ref>
 
Linha 64 ⟶ 24:
 
 
==Zona de producció==
És constituïda pels termes municipals de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Les condicions edafoclimàtiques específiques d'aquesta zona confereixen a les clementines un sabor i aroma diferencials.
 
Linha 83 ⟶ 43:
Consell Regulador
 
Ctra. Raval de Crist, s/n
43500 TORTOSA
977 50 29 45
Fax: 977 50 29 12
soldebre@soldebre.es
citrics@soldebre.es
www.soldebre.es