Senya Blanca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 8:
El 1923, l’empresari gironí Josep Ensesa i Gubert estiuejava en una casa llogada a l’Estartit però l’obligació de compra que li va fer el propietari per seguir gaudint-ne, va fer que es recordés d’uns terrenys que posseïa el seu pare, Josep Ensesa i Pujadas (també empresari) a prop de la platja de San Pol, platja que estava guanyant cada vegada més fama.
En aquells terrenys, Ensesa pare i l’arquitecte Rafael Masó ja tenien en ment construir una urbanització des de 1916 però per diverses raons, entre elles l’arribada de Mundial, el projecte es va estroncar. Més endavant, Ensesa i Pujadas, per tal de donar una empenta al projecte, va prometre un solar de franc al primer que es llancés a construir-hi. El seu fill, al topar amb la situació de [[L'Estartit|l’Estartit]], li va prendre la paraula. És així com es va iniciar la urbanització de S’Agaró i es va edificar Blanca, encarregades totes dues a Masó, arquitecte que ja havia treballat per a la família en altres ocasions (com per exemple a la Casa Ensesa i Farinera Montserrat de Girona).<ref name=":0" /><ref>{{Ref-llibre|cognom=TARRÚS, J.; COMADIRA, N|nom=|títol=Rafael Masó, arquitecte Noucentista|url=|edició=|llengua=|data=1996|editorial=Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona|lloc=Girona|pàgines=|isbn=
En juliol de 1924 el xalet estava acabat. El dia 24 del mateix mes els Ensesa hi van dormir per primera vegada malgrat la falta de llum i aigua corrent, les quals no van arribar fins al 1925.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Un bell sojorn d'estiu. La platja de Sant Pol i l'urbanització de S'Agaró|publicació=El Autonomista. Suplemento literario
[[Fitxer:Senya Blanca.JPG|thumb|202x202px|Finestra aprofitada d'un mas antic.]]
Línia 32:
La tanca de la parcel·la també va ser obra de Rafael Masó. Estava formada per la tàpia i dos portes, una per cotxes i l’altra per persones. El disseny de totes dues era diferent. La petita era de fusta i formava una retícula. Estava rematada amb un arc de ferro del qual penjava un fanalet. La porta grossa també de fusta estava construïda a base de llistons verticals amples encara que a la part superior aquests eren més estrets i nombrosos. La tapia era un mur alt que es rematava amb una reixa que seguia el mateix disseny que la part superior de la porta per vehicles.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=VIDAL|nom=B|títol=Catálogo comentado de las obras de Rafael Masó en la urbanización de S'Agaró. 1916-1935|url=http://hdl.handle.net/2445/66565|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>
La Senya Blanca és un dels exemples, dins de les obres de Rafael Masó, que demostren la mentalitat noucentista de l’arquitecte. Aquesta corrent artística defenia el concepte de l’artista global, concepte que portava als artistes a encarregar-se de tots els detalls que intervenien en l’obra; el fet que Masó s’encarregués de tots els aspectes relacionats amb el xalet el relacionen directament amb el moviment. Així l’arquitecte no només va dissenyar la vivenda, sinó també el garatge, els jardins, la tàpia de la parcel·la, els interior de l’edifici, els mobles, etc<ref>{{Ref-llibre|cognom=D'ORS|nom=C|títol=El Noucentisme: presupuestos ideológicos, estéticos y artísticos|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2000|editorial=Cátedra|lloc=Madrid|pàgines=|isbn=
[[Fitxer:Jardines (1932-1939) (SGDAP) 1.jpg|thumb|Terrassa amb pèrgola. Autor de la fotografia: Valentí Fargnoli. Font: CRDI]]
Línia 44:
Per últim, el mirador que hi ha a la façana sud i la terrassa apergolada també han estat modificats. La remodelació va consistir en ampliar la superfície del terra de tot dos. Davant del mirador es va obrir un nou espai a la mateixa alçada i es van eliminar les baranes dels ampits dels arcs que el tancaven per connectar els dos espais. En el cas de la terrassa amb l’ampliació del terra es van eliminar dos escales que donaven accés al jardí i un muret que delimitava la zona emparrada. És molt probable que aquesta reforma fos la que va fer que els jardins dissenyats per Masó desapareguessin a favor d’uns altres de diferents.<ref name=":1" />
El xalet continua pertanyent a la família Ensesa.<ref>{{Ref-llibre|cognom=LANAO, P.; TORNS, M.; VINYOLES, C
== Referències ==
| |||