Giotto di Bondone: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Uffizi_Giotto.jpg|thumb|Estàtua de Giotto a Florència, prop de la [[Galeriagaleria dels Uffizi]].]]

[[Fitxer:GiottoMadonna.jpg|thumb|Giotto, ''Madonna en la Glòria'', 1305-10.]]

La llegenda (narrada per [[Giorgio Vasari]] en el seu llibre ''Vides dels artistes'', derivat del ''Commentari'' de [[Ghiberti]]) sosté que, amb onze anys, tot cuidant les ovelles, Giotto estava dibuixant amb guix sobre unes pedres. L'artista [[Cimabue]] el va veure dibuixant una ovella tan natural i perfecta que immediatament li va demanar a son pare agafar-lo com a aprenent. Una altra història aen les ''Vides'' de Vasari descriu Giotto com un aprenent juganer, dibuixant una mosca al nas d'un retrat amb tanta habilitat que el seu mestre va intentar espantar-la en va.

El seu art fou extremadament innovador, i és sovint considerat el precursor de l'evolució que portaria, poc després, a l'explosió del [[Renaixement]] italià. També se'l considera com la baula entre l'[[art bizantí]] i el de finals de l'[[edat mitjana]]. Les figures planes i simbòliques agrupades en l'espai decoratiu van deixar pas als cossos individualitzats i modelats que interaccionaven en un espai en perspectiva. Va aconseguir adoptar el llenguatge visual dels escultors, donant pes i volum a les seves figures, marcant una diferència enorme amb la ''Madonna'' del seu mestre.

Va rebre encàrrecs per fer moltes obres en tota Itàlia, i es convertí en un bon amic del [[rei de Nàpols]] i de [[Dante Alighieri]]. [[Boccaccio]] el cita alen el seu ''[[Decameró]]''.

Segons una història narrada per Vasari, el papa [[Benet XII]] va voler llogar Giotto, i li envià un emissari. Aquest va demanar-li al pintor un dibuix per ensenyar-lo al [[Papapapa]] per tal de demostrar-li la seva habilitat. Giotto va agafar un full de paper i mullà un pinzell en tinta roja, i amb un sol moviment de canell va dibuixar un cercle perfecte i li'l donà al missatger. Aquest va dir: "Això és l'únic que m'he d'emportar?", i Giotto va contestar: "És més que suficient. Tramet-ho i veuràs com ho entén".

[[Fitxer:Giotto_-_Scrovegni_-_-36-_-_Lamentation_(The_Mourning_of_Christ).jpg|thumb|''Lamentació pel Crist mort'', 1305.]]

La seva creació important més antiga és el cicle de [[frescs]] sobre la vida de [[Sant Francesc d'Assís|sant Francesc]], situat en una església de la [[Basílicabasílica de Sant Francesc d'Assís]], encara que n'hi ha algunes disputes sobre l'autoria. Aquest cicle mostra la influència de l'art romànic en el pintor, així com el seu intent d'assimilar la moda del moment pel gòtic francès. La ''[[Crucifixió]]'', a [[Santa Maria Novella]], Florència, és una altra de les seves primeres grans obres, i el diferencia clarament de Cimabue i Duccio.

L'obra mestra de Giotto és el cicle de la Capellacapella de l'Arena ([[1305]]) a la [[Capellacapella dels Scrovegni]], [[Pàdua]], on representa la vida de la [[Verge Maria|Verge]] i la [[Passió de Crist]]. S'hi poden veure cent escenes principals amb unes figures molt esculturals, distribuïdes en disposicions comprimides però naturals. La seva principal innovació és la de concebre una estructura pintada en gris utilitzant efectes de ''[[trompe-l'oeil]]'' que van influir directament [[Masaccio]] i, de retruc, [[Miquel Àngel]] i el seu esquema per a la [[Capellacapella Sixtina]]. Panells famosos en aquesta sèrie inclouen l'''[[Adoració dels Reis Mags|Adoració dels reis Mags]]'', en la qual un [[cometa]] com l'[[estrella de Betlem]] passa a través del cel, i la ''Fugida d'Egipte'', en la qual Giotto va trencar bastants [[Cànon (estètica)|cànons]] en el dibuix de l'escena, i la [[Resurrecció de Llàtzer (Giotto)|''Resurrecció de Llàtzer'']]. Les escenes de la Passió foren admiradíssimes pels artistes del Renaixement, per la seva força emocional i dramàtica, especialment en la ''Lamentació pel Crist mort;''; de fet, Miquel Àngel en va fer estudis. La ''[[Madonna Ognissanti]]'', ara a la [[Galeriagaleria dels Uffizi]] i únic panell principal supervivent, també és d'aquesta època.

A petició del Papapapa, Giotto va estar-se deu anys a [[Roma]], i després va treballar per al rei de Nàpols, encara que d'aquest període en queden poques obres. El [[1320]], va tornar a Florència, per completar dos cicles de frescos i diverses pintures per l'altar de l'Esglésiaesglésia de la Santa Croce. Els dos grups de frescos estan molt malmesos, però mostren una creixent ornamentació, potser en resposta al [[Gòtic Internacional|gòtic internacional]] emergent. El [[1334]], va ser designat arquitecte en cap de la [[Catedralcatedral de Florència]], el [[Campanile|''campanile'']] (campanar) de la qual porta el seu nom, però no la pogué acabar. Durant la seva vellesa, es va fer amic de l'escriptor i humanista [[Boccaccio]] i l'arquitecte [[Giovanni Battista Sacchetti]]. Morí tot treballant en un ''[[Judici Final]]'' per a la Capellacapella Bargello de Florència.

* La [[Capellacapella dels Scrovegni]] a Pàdua.

* La [[Basílicabasílica de Sant Francesc d'Assís]].

* Les capelles de la [[Basílicabasílica de la Santa Creu]] a Florència.

*[http://www.wga.hu/html/g/giotto/index.html Obres] {{en}}.

*[http://smarthistory.khanacademy.org/blog/45/giotto-the-epiphany-c-1320-metropolitan-museum-of-art/ SmartHistory: ''L'Epifania''] (Audioàudio) {{en}}.

*[http://www.artble.com/artists/giotto_di_bondone Biografia, estil i obres] {{en}}.

*[http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/8556930.stm BBC video about Els frescos de la Basílicabasílica de la Santa Creu, a Florència] {{en}}.

*[http://giotto.historiaweb.net/index.html Detallada història del pintor amb fotografies d'alta resolució de les obres] {{it}}.