Diferència entre revisions de la pàgina «Albinyana»

76 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
Correccions diverses d'ortografia, estil i precisions.
m (Correccions diverses d'ortografia, estil i precisions.)
|lon_g=1|lon_m=29|lon_s=21
}}
'''Albinyana''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Baix Penedès]], a la falda de la [[Serra del Quadrell]]. És molt proper a lales vilaviles dedel [[El Vendrell|Vendrell]] i [[Valls]].
 
==Història==
El topònim ''Albinyana'' (en [[català oriental]] [əlβi'ɲanə]), que en la documentació antiga (s. XI) apareix com a ''Albignana'' (i també ''Albiniana'', ''Albinana''), sembla tenir el seu origen etimològic en l'[[antropònim]] llatí ''Albinius''.<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Serveis%20i%20tramits/Biblioteca%20i%20documentacio/Planificacio%20territorial/Publicacions/Cartografia%20i%20toponimia/Nomenclator%20oficial%20de%20toponimia%20de%20Catalunya/Baix%20Penedes/albinyana.pdf Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya]</ref>
Altres explicacions apunten al seu origen àrab, partint del mot ''bina'', que construeix el seu plural en ''bina ina'' "construccions i edificacions";<ref>CASELLAS I PORCAR, Miquel. [http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/63779/92210 ''Albinyana en els primers documents de la història'']</ref> o bé un derivat d’''alp'' "muntanya enlairada".<ref>BOFARULL I TERRADES, Manuel. [http://books.google.cat/books?id=n8rX-6BGv4QC&pg=PA14&lpg=PA14&dq=etimologia+albinyana&source=bl&ots=EELqjJD3HT&sig=K2WoaG5geAsQpA7zgvVjkNIJ928&hl=ca&ei=Kd1VTMelIdKV4Ab90ZinBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CCwQ6AEwBjgK#v=onepage&q&f=false ''Origen del noms geogràfics de Catalunya''.]</ref>
 
El segle XI, el vescomte Guitard va construir allí el seu castell en aquestes terres. El seu fill Adalbert, mort durant la [[Reconquesta]], va deixar en testament l'edifici al [[Monestir de Sant Cugat]] l'any [[1010]], el primer document on es té constància escrita del nom de la població. El [[1040]], l'abat del cenobi va cedir els terrenys a Bernat Otger amb la condició que reconstruís el castell i s'encarregués de la seva defensa. En trobar-se en terreny fronterer i per temor dels atacs sarraïns, el castell va quedar durant molt de temps deshabitat. Va pertànyer als monjos de Sant Cugat fins al final de les senyories. No queden restes d'aquest castell encara que es creu que estava situat al mateix lloc en el qual avui en dia es troba el nucli del poble.
 
Van existir unes altres dues fortificacions també desaparegudes. Una d'elles és l'antic castell de ''Schena Rosa'' (Esquenosa) que apareix citat en documents de [[1173]]. L'altra fortificació és el castell de Tomoví,<ref>{{GEC|0066405|Tomoví}}</ref> encara que pels documents trobats sembla que es tractava més d'una mansió fortificada que d'un castell per si mateix.
 
== Cultura i llocs d'interès ==
146

modificacions