Ferran d'Antequera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 161.116.21.147. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
{{Reis de la Corona d'Aragó|Trastàmara=Ferran_d'Antequera}}
'''Ferran I d'Aragó''', anomenat '''el d'Antequera''', de '''Trastàmara''', el '''Just''' i l{{'}}'''Honest''' ([[Medina del Campo]], [[Castella]], [[27 de novembre]] de [[1380]] - [[Igualada]], [[2 d'abril]] de [[1416]]), fou [[infant d'Espanya|infant de Castella]], i després [[rei d'Aragó]], [[Rei de València|de València]], [[Rei de Mallorca|de Mallorca]], de [[Rei de Sicília|Sicília]], de [[Rei de Sardenya|Sardenya]] i (nominal) de [[Còrsega]], duc (nominal) d'[[duc d'Atenes|Atenes]] i de [[Neopàtria]], [[comte de Barcelona]], de [[comte de Rosselló|Rosselló]] i de [[Comte de Cerdanya|Cerdanya]] ([[1412]]<ref name=gencat>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=14f677c2e98ab310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=14f677c2e98ab310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default|consulta=20 maig 2013|títol=Bernat Metge|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> - [[1416]]), i [[Corona de Castella|regent de Castella]] ([[1406]] - [[1416]]), on també
Entre el seu heretatge d'infant de [[Corona de Castella|Castella]] i el patrimoni que li aportà la seva muller [[Elionor d'Alburquerque]], anomenada ''la Ricahembra'', reuní uns dominis extensíssims, en els quals es fonamentà la seva força política i, després, la dels seus fills, coneguts com els [[Infants d'Aragó]].
Línia 47:
[[Fitxer:Joan Fiveller davant Ferran d'Antequera.jpg|thumb|right|190px|L'[[enfrontament del vectigal]] ([[Ramon Tusquets i Maignon]], [[1885]])]]
Ferran, acostumat a l'autoritarisme de la monarquia castellana, hagué de cedir, a les [[corts de Barcelona (1413)]], a la pressió dels estaments privilegiats catalans i respectar el [[pactisme]], doctrina que ja des del [[segle XIII]] limitava l'autoritat reial a favor de les [[corts catalanes|corts]] i de la [[Diputació del General de Catalunya]], que amb la nova dinastia va veure créixer les seves atribucions i pes polític. Tanmateix, plantà cara a l'oligarquia barcelonina ―representada pel conseller [[Joan Fiveller]]― en el cèlebre [[enfrontament del vectigal]] de la carn, el [[1416]]
Pacificà [[Sardenya]] amb pactes amb la noblesa local ([[1414]] i [[1416]]), que havia aprofitat l'[[Interregne]] per a independitzar-se, normalitzà la situació interna de [[Sicília]], on els bàndols nobiliaris i el suport a [[Frederic de Luna]] eren forts, enviant-hi com a lloctinent el seu fill [[Joan II d'Aragó|Joan]], pactà una treva amb [[Gènova]] ([[1413]]) i signà tractats d'amistat amb el soldà d'[[Egipte]] i amb el rei de [[Fes]] ([[1414]]).
Línia 56:
== Mort i enterrament ==
Ferran I va morir a [[Igualada]], afectat d'uns violents [[còlic nefrític|còlics nefrítics]], el [[2 d'abril]] de [[1416]], mentre es dirigia de Barcelona a Castella. Es conserva un relat detallat de la seva darrera malaltia. Per afrontar aquest mal
Va ser enterrat al panteó reial del [[monestir de Poblet]] en un sepulcre encarregat pel seu fill [[Alfons el Magnànim|Alfons]] a l'escultor [[Pere Oller]] el [[1417]].
Línia 93:
* Luis Suárez Fernández, ''Los Trastámaras de Castilla y Aragón en el siglo XV'', vol. XV de la ''Historia de España'' dir. per Ramón Menéndez Pidal, Madrid, Espasa-Calpe, 1968.
* Juan Torres Fontes, ''La regencia de don Fernando de Antequera y las relaciones castellano-granadinas (1407-1416)'', Cadis, Agrija, 1999.
* Lorenzo Valla, ''Gesta Ferdinandi regis
* Lorenzo Valla, ''[http://www.akal.com/html/publica2/marco.php?fr_contenido=detalle.php&fr_cabecera=cabecera_detalle.php&fr_resultadoUnico=S&fr_tituloPagina=Ficha&fr_codLibro=1198&fr_autorExacto= Historia de Fernando de Aragón]'', Madrid, Akal, 2002 (traducció a l'espanyol de Santiago López Moreda). ISBN 978-84-460-1309-9
* Luis Vela Gormedino (ed.), ''Crónica incompleta del reinado de Fernando I de Aragón'', Saragossa, Anubar, 1985.
| |||