René Theophile Hyacinthe Laënnec: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 74:
En [[1816]], va ser nomenat a l'[[hôpital Necker]].<ref name="pmid17048358">{{article |doi=10.3121/cmr.4.3.230 |issn=1539-4182 |issn2=1554-6179 |volume=4 |numéro=3 |pages=230-235 |nom1=Roguin |prénom1=Ariel |titre=Rene Theophile Hyacinthe Laënnec (1781–1826): The Man Behind the Stethoscope |lang=en |pmid=17048358 |journal=Clinical Medicine & Research |consulté le=19 octobre 2012 |date=9 janvier 2006 |url=http://www.clinmedres.org/content/4/3/230 }}</ref> S'interessa per les [[Pneumologia|malalties pulmonars]] i identifica als seus pacients utilitzant la [[Percussió (medicina)|tècnica de percussió]], àmpliament descrita per primera vegada pel metge [[Imperi Austrohongarès|austrohongarès]] [[Leopold Auenbrugger]] en [[1761]] en el seu llibre ''Inventum Novum'' i difós per Corvisart, un mètode que proporciona informació sobre l'estat un òrgan escoltant el soroll produït per l'encunyació dels dits al nivell d'aquest últim.
És en aquest context que va crear, al [[17 de febrer]] de [[1816]], l'[[Fonendoscopi|estetoscopi]] <ref>{{ouvrage |prénom1=Isabelle |nom1=Grellet |prénom2=Caroline |nom2=Kruse |titre=Histoires de la tuberculose : Les fièvres de l'âme, 1800-1940 |éditeur=Ramsay |date=983 |passage=23 }}</ref>, al principi un simple rotllo de paper lligat al que va nomenar «pectoriloque», i que va permetre distanciar l'orella del doctor seu pacient per raons de modèstia. {{#tag:ref|Segons aquesta història, Laennec, un home auster i intolerant, es va inspirar en la modèstia d'una dona corpulenta que no
Al febrer de [[1818]], presenta les seves troballes en un discurs a l'Acadèmia de Medicina, i el [[1819]] va publicar el seu ''Traité d’auscultation médiate'' (Tractat d'auscultació), on classifica els sorolls al pit.
|