Àkhila II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ru:Агила II
m Robot: Reemplazo automático de texto (-l’ +l')
Línia 5:
En aquesta situació, com que potser alguns nobles de la facció vitizana - els partidaris d’'''Àquila II'''- sol·licitaren ajut als [[àrabs]] per combatre [[Roderic]], el cabdill àrab [[Mussa ibn Nussayr]] envià cap a la [[Península]] un exèrcit dirigit pel seu lloctinent [[Tàriq ibn Ziyad]]. Aleshores, [[Roderic]], deixant la lluita contra els [[vascons|pobles bascos]] i contra el seu rival, baixà a la [[Bètica]], on fou vençut i mort pels àrabs a la [[batalla de Guadalete]] ([[711]]). Després de la victòria, Tàriq es traslladà a [[Toledo]] i s’apoderà dels territoris que havia controlat [[Roderic]].
 
Un any més tard, el [[712]], Mussa desembarcà de nou a [[Hispània]], aquesta vegada, però, amb el propòsit no ja d’intervenir en les lluites civils dels [[visigots]], sinó de conquerir el territori. Així, sotmeté les ciutats que se li mostraren rebels - [[Sevilla]] ([[712]]) i [[Mèrida]] ([[713]])- i es dirigí cap a les regions mediterrànies, on proposà a '''Àquila II''' de renunciar al regne a canvi de reconèixer-li la propietat sobre els seus béns patrimonials, situats possiblement a la [[Bètica]]. Aquest s’avingué al tracte i, abandonant els seus partidaris, es traslladà a [[Toledo]], on l’exl'ex-rei hi esdevingué cap de la comunitat cristiana i el califa li va concedir el títol de comte i li va retornar els béns que Roderic li havia confiscat, que eren unes tres mil hisendes. Va renunciar a la corona junt amb els seus tres fills, [[Olmund]], [[Ardabast]] i [[Àquila]], de ben segur el [[714]].
 
Per la seva banda, però, certes faccions de l’aristocràcial'aristocràcia de la [[Tarraconense]] i la [[Septimània]] no acceptaren la capitulació; per tal de resistir l’atacl'atac àrab, proclamaren rei un noble de nom [[Ardó]].
 
{{Inicia taula}}