Església de Sant Feliu de Girona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 16617868 de 80.64.35.9 (Discussió) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 15:
| designació1_data =
}}
'''Sant Feliu''' o '''Sant Fèlix'''<ref>{{ref-web|url=http://www.ciutatdegirona.info/Catala/Art/santfelix.html |títol=Col·legiata de Sant Fèlix |consulta=2 març 2011 |obra=ciutatdegirona.info |editor= |data= |llengua= }}</ref> de [[Girona|Barcelona]] és una [[basílica]]<ref name="basil">{{ref-notícia|url=http://www.diaridegirona.cat/cultura/2011/07/09/papa-benet-xvi-atorga-titol-basilica-al-temple-sant-feliu-girona/500172.html|títol=El Papa Benet XVI atorga el títol de basílica al temple de Sant Feliu de Girona|data=9 de juliol de 2011|editor=[[Diari de Girona]]}}</ref> col·legiata originària dels primers temps del [[cristianisme]]. Acull els oficis de la '''Parròquia Major de Sant Feliu''' del [[Bisbat de Girona]], dita així perquè aquest era el temple principal de Girona abans de la construcció de la catedral.<ref>{{ref-web|url=http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&subpagina=3&subseccio=1&c_parroquia=13&fitxa=1&cerca_parroquia=1 |títol=Girona: Parròquia Major de Sant Feliu |consulta=2 març 2011 |obra=Bisbat de Girona |editor= |data= |llengua= }}</ref> L'església és documentada des de l'any 882, tot i que l'edifici actual correspon bàsicament a la construcció gòtica del segle XIV, acordada pel capítol l'any 1313. L'edifici, amb un campanar que constitueix una fita essencial en la imatge monumental de la ciutat, ha estat declarat declarat [[bé cultural d'interès nacional]].<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_132 | títol=Església de Sant Feliu de Girona | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=28 febrer 2015 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
L’església es troba edificada en una prominència del turó damunt la que s’estenia la major part de la ciutat romana. La seva construcció, en honor del màrtir [[Feliu de Girona (màrtir)|sant Feliu]], es va allargar des del segle XII fins al XVII i conserva bona part de l'edifici [[romànic]], completat més tard amb les naus i les cobertes [[art gòtic|gòtiques]] i la façana [[barroc]]a. A part del campanar gòtic destaca en el temple els vuit extraordinaris [[Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona|sarcòfags romans i paleocristians]] dels segles III i IV,<ref>{{ref-web|url=http://www.tdr.cesca.es/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-0415104-140324//tnar5de6.pdf|títol=El culte a Sant Feliu de Girona a l'antiguitat tardana |consulta=2 març 2011 |obra= Tesi doctoral|editor=[[UdG]] |data= |llengua= }}</ref> encastats als murs del presbiteri i que tradicionalment es considera que foren recollits al mateix lloc en construir-se l'església, la qual s’aixecaria sobre una antiga necròpolis. També és de destacar el sepulcre gòtic de [[Sant Narcís]] (1326-1328) realitzat en alabastre pel mestre [[Joan de Tournai]].
| |||