Maiestas Domini: diferència entre les revisions

La '''''Maiestas Domini''''' (en llatí, la Majestat del Senyor) o Crist en Majestat és una [[iconografia]] del [[cristianisme]] que representa la manifestació de Déu Totpoderós, senyor de l'Univers. També rep el nom grec de [[Pantocràtor]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/|títol=Pantocràtor al Diccionari de les arts del Termcat|consulta=21 març 2016|llengua=|editor=|data=}}</ref>

Les representacions de la ''Maiestas Domini'' i el Pantocràtor parteixen d'un mateix concepte teològic però el tradueixen plàsticament en imatges diferents i registren evolucions diferenciades en funció dels respectius contextos culturals. Així l'[[art bizantí]] adopta la representació del '''Pantocràtor''' de bust o de mig cos i la manté pràcticament invariable. En canvi, l'art medieval de l'Europa occidental, preromànic i romànic, prefereix la representació de Déu Totpoderós assegut en un tron i, per tant, de cos sencer, que és la que en l'àmbit de la història de l'art i de la iconografia s'anomena '''''Maiestas Domini''''' per a subratllar la seva especificitat davant de la manera bizantina de representar el Pantocràtor.

Així com la representació del [[Pantocràtor]] bizantí, un cop fixada, es manté pràcticament invariable a través dels temps i només s'associa a altres temes iconogràfics com la [[Deisi]], la ''Maiestas Domini'' occidental registra un procés evolutiu que comença amb l'assimilació cristiana de la iconografia imperial romana i culmina amb l'associacióla integració d'aquesta a la representació del Segon adveniment de Jesucrist ([[Parusia]]). Posteriorment, la seva evolució dóna lloc a altres temes iconogràfics com el Crist Jutge o el Crist Salvador del món ([[Salvator Mundi]]).

El concepte de ''Maiestas'' (Majestat) té el seu origen al món romà i expressa la grandesa i el poder de l'emperador. El Cristianisme el va fer seu per aplicar-lo a Déu, sobretot a partir de [[Tertul·lià]] (segles I-II), Tanmateix, les primeres representacions plàstiques d'aquest concepte no apareixen fins a la fi del segle IV, arran de l'oficialització de la religió cristiana. Una de les més antigues seria la de l'absis de la [[Basílica de Santa Prudenciana]], a Roma, on es veu Crist entronitzat envoltat pels apòstols, mentre a sobre seu, dalt del cel, iapareixen els símbols dels quatre evangelistes ([[Tetramorf]]).

Als mosaics de [[Ravenna]], del segle VI. es troben representacions diverses del Crist entronitzat. A l'absis de Sant Vital hi apareix com un emperador Romà assegut en eluna seuesfera o bola del món que li fa de tron, mentre que a Sant Apol·linar Nou hi apareix deassegut maneraen similarun peròtron, beneînt i envoltat d'un grup d'àngels, oque sigui,encapçalen fentla mésrepresentació èmfasidun enllarg seguici que elrepresenta seula caràctercort celestial.