Teix: diferència entre les revisions

És una [[conífera]] que pot créixer fins a 10 o 20 m, excepcionalment 28. Té un [[Tija|tronc]] marró gruixut que pot arribar als 4 m de [[diàmetre]]. El seu creixement és lent però pot arribar a viure 40004.000 anys. Les [[fulla|fulles]], lanceolades, primes i de to verd fosc, mesuren 1-4 cm de llarg per 2-3 mm d'ample i s'agrupen espiralment sobre el [[peduncle]].

És una planta [[dioica]], encara que ocasionalment [[monoica]], que pot canviar de sexe segons l'estació. Cada [[pinya (fruit)|pinya]] conté una única [[llavor]] de 4-7 mm de llarg, que s'envolta d'una estructura vermella que li dóna forma de [[baia]] anomenada ''arillus'', que madura de 6- a 9 mesos després de la [[pol·linització]]. Els [[ocells]] els mengen els fruits i dispersen les llavors.

El nom genèric ''Taxus'', és romà, ja utilitzat per [[Virgili]] i [[Plini el Vell|Plini]], derivat sembla del grec "''taxis"'', que vol dir 'fila', per la disposició de les seves fulles,; "''taxus"'', per la seva fusta resistent i flexible per fer "''taxon"'' ('arc'), o de "''toxicos"'', '[[verí]]<nowiki/>'.

El nom específic ''baccata'' prové del llatí "''bacca"'', 'baia', amb referència al tipus de fruit.

El teix és una gimnosperma de la família de les taxàcies (subdivisió ''Coniferophytina'', classe [[Pinòpsida|''Pinopsida'']]); família que comprencomprèn al voltant de 20 espècies, totes elles a l'hemisferi boreal, menys una a l'illa de [[Nova Caledònia]]. L'àrea natural del teix, considerada en sentit estricte, comprèn Europa, Centrecentre, Nordnord i Oestoest d'Àsia, Marroc, Algèria, Açores i Madeira, trobant-sei es troba gairebé sempre aïllat i escàs. A Espanyal'estat espanyol, es troba aen quasi totes les serralades i a les Balears, formant parcel·la a la [[Serraserra de Mariola]]. La Serraserra Tejada en la Penibètica, deu el seu nom a antigues parcel·les d'aquesta espècie.

Al Principat, viu des de l'[[estatge montà]] fins al [[estatge subalpí|subalpí]], a les torrenteres i als cingles ombrívols, altituds de l'ordre dels 800-1.100 m. No forma mai boscos; és rar a les Illes Balears. A Tarragona, els teixos estan molt ben representats i als boscos de Poblet, Montsant, Cardó, Rasquera o dels Ports, són prou abundants, amb exemplars únics a Catalunya i inclúsfins aen tot l'Estatestat, encara que a Girona hi ha exemplars coneguts per la seva singularitat.

[[Fitxer:TaxusBaccataMallorca.jpg|thumb|Un teix al [[Puigpuig del Teix]], a [[Mallorca]].]]

[[Fitxer:Taxus bacata01.jpg|thumb|Un exemplar devora una estàtua de Charles Darwin.]]

És una planta [[dioica]], té flors unisexuals, masculines i femenines en peus diferents, hi ha arbres masculins i arbres femenins; molt rarament monoica. Inflorescències masculines, molt petitones, a les axil·les de les fulles, globoses, generalment revirades cap avall; cada flor es compon de 6-14 [[estam]]s claviformes, grogosos, de cap poligonal, dels quequals pengen 4-8 sacs pol·línics, generalment 5. Flors femenines solitàries, en l'extrem d'un petit eix axil·lar revestit de bràctees, molt petites i poc visibles, amb aspecte de borrons escamosos, amb el coll de l'òvul visible en el seu centre; donen una sola llavor de color verdós bru, que es guarneix amb un embolcall carnós de color roig viu (aril) que actua d'element d'atracció dels [[ocells]], encarregats de dispersar les llavors. Floreix a finals d'hivern o al començament de la primavera<ref>{{Ref-web|url = http://www.floracatalana.net/taxus-baccata-l-|títol = FloraCatalana.net|consulta = 5-2-2016|llengua = Català|editor = |data = }}</ref> i el [[fruit]] madura a final d'estiu o a la tardor del mateix any. La floració del teix es produeix amb regularitat, i els peus femenins fructifiquen totscada els anysany, sempre que no es trobin massa separats dels masculins.

El teix és molt utilitzat en [[horticultura]] ornamental i n'existeixen moltes varietats. La seva fusta s'empra per a la fabricació de diferents tipus de mobles i, excepte els ''arilli'', contenen una substància anomenada [[taxina|''taxina'']] que s'empra en tractaments de [[quimioteràpia]] i és tòxica.

Es creu que tenia un significat místic i sagrat en cultes [[pagans]] precristians i, a vegades, hi ha teixos prop de les [[església (arquitectura)|esglésies]] [[cristianisme|cristianes]].

De [[fusta]] dura, compacta, resistent, elàstica, imita molt bé l'eben; molt estimada per ebenistes,; antigament, s'utilitzava per a fabricar arcs i també llances, que els romans anomenaven "''taxus"''. Per la resistència a la putrefacció, alguns [[faraó|faraons]] l'utilitzaven per a construir-ne [[sarcòfag]]s. S'utilitzava molt en ornamentació, donant-li formes capricioses. Es pot plantar aïllat, formant bovades, avingudes. És un arbre que abundava molt antigament i per les seves utilitzacions ha anat minvant; avui en dia, es troba en via d'extinció; ara està protegit i n'és evident la recuperació.

El teix té fama des de l'antiguitat d'emmenagog i narcòtic. És una planta molt verinosa a causa de l'alcaloide que conté, la taxina, que produeix hipotensió, depressió cardíaca i després la mort. Tot l'arbre és tòxic, excepte l'aril que envolta la llavor. La taxina no actua de la mateixa manera per a tots els animals, ja que alguns remugants, especialment les cabres i les vaques, la toleren relativament bé, encara que les vaques poden tenir avortaments. Per als èquids és mortal, i per a l'homeésser humà, altament perillosa. Tot i el seu aspecte bonic, però a la vegada tenebrós, ha donat lloc a quantitat de llegendes i històries, més o menys certes, però sempre interessants.

Últimament s'ha descobert que el [[taxol]], que s'extreu de l'escorça del teix, és una substància amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d'ovari, pell, mama i còlon; amb el greu inconvenient que són necessaris molts quilos d'escorça per a obtenir petites quantitats de taxol; obstacle que serà aviat superat amb l'obtenció de grans quantitats de taxol mitjançant mètodes de laboratori basats en el cultiu de cèl·lules vegetals procedents del teix, segons estudis realitzats al Center for Plant Biotechnology de la Universitat de Toronto ([[Canadà]]).

* [http://herbarivirtual.uib.es/cat/especie/4355.html Herbari virtual de les Illes Balears].

* [http://www.iecat.net/institucio/societats/icHistoriaNatural/Bages/roureda/Imatges%20grans/teix.htm Institució Catalana d'Història Natural].