Aida (Verdi): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 91:
== Argument ==
L’òpera no especifica de manera molt precisa el període històric en el qual es desenvolupa l’acció, de manera que és difícil ubicar-la de forma precisa dins de l’Imperi de l’Antic Egipte. Per la primera representació, Mariette va fer un esforç enorme per tal que tant l’escenari com els vestits semblessin autèntics. Donada la constància dels estils artístics al llarg de tres mil anys d’història de l’Antic Egipte, cap producció necessita escollir un període temporal específic dins de l’ampli marc de la història de l’Antic Egipte.
En resum, la protagonista de l’òpera és Aïda, una princesa etíop que és capturada i portada a Egipte com a esclava. Radamès, un comandant militar, lluita al dividir-se entre el seu amor per ella i la seva lleialtat al Faraó. Per complicar encara més la trama, Radamès és objecte de l’amor de la filla del Faraó, Amneris, tot i que ell no correspon als seus sentiments. [[Fitxer:Figuri d'Aïda-MAE-EscF24528.jpg|thumb|Figurí de [[Francesc Soler Rovirosa]] per al personatge del Rei d'Egipte, pare d'Aïda. Any 1877 ([[MAE]])]]
=== Acte I ===
''Escena 1: Un saló al palau del Rei; a través de la porta es veuen les piràmides i els temples de Memfis''
Rafmfis, el màxim sacerdot d'Egipte, li diu al jove guerrer Radamès que la guerra amb els etíopes sembla inevitable i Radamès expressa la seva esperança de ser elegit com a comandant egipci. (Ramfis, Radamès: ''Si, corre voce I'Etiope ardisca'' / "Si, es rumoreja que Etiòpia s'atreveix de nou a desafiar el nostre poder").
Radamès somia en obtenir la victòria al camp de batalla així com la d’Aïda, l’esclava etíop que estima en secret. Canta “Celeste Aida”, en el recitatiu del qual «se quel guerrier io fossi» escoltem al militar que espera ser designat cabdill del seu poble en la guerra contra els etíops. Després s’expressa com a enamorat: la glòria que anhela li servirà per coronar a Aïda i pujar-la a «un tron al costat del sol». Amb aquestes paraules acaba el tenor una difícil ària, que porta la seva veu en tres ocasions al Si bemoll agut. El fet que l’últim d’aquests s’hagi de cantar pianíssimo i tot just acabat de sortir a escena amb la gola freda fa que sigui una de les àries més temudes pels tenors. De fet, el famós tenor francès Roberto Alagna va ser escridassat a La Scala de Milà després d’interpretar aquesta cèlebre ària.
Aïda, que també està secretament enamorada de Radamès, és la filla capturada del Rei etíop Amonasro, que ha envaït Egipte per alliberar-la de l’esclavitud. Ara bé, els seus captors egipcis no són conscients de la seva veritable identitat.
Amneris, la filla del rei egipci entra a la sala. Ella també estima en Radamès, però té por que el seu cor pertanyi a algú més. (Radamès, Amneris: Quale insolita gioia nel tuo sguardo / "En la teva mirada hi veig una alegria insòlita”).
Llavors apareix l’Aïda, i quan en Radamès la veu, Amneris se n’adona que ell sembla inquiet. Ella sospita que l’Aïda pot ésser la seva rival però és capaç d’amagar la seva gelosia i s’apropa a ella (Amneris, Aida, Radames: Vieni, o diletta, appressati / "Vine, estimada, apropa’t").
El rei entra juntament amb el Sacerdot, Ramfis, i tota la cort de palau. Un missatger anuncia que els etíops, liderats pel rei Amonasro, se’n van cap a Tebes. El rei declara la guerra i proclama en Radamès com el seu home escollit per la deesa Isis com a líder de l’exèrcit (El Rei, el Missatger, Radamès, Aïda, Amneris, el cor: Alta cagion v'aduna / "Oh el destí caurà sobre Egipte"). Al rebre el mandat del Rei, Radamès s’encamina cap al temple de Ptah per prendre les armes sagrades (El Rei, Radamès, Aïda, Amneris, el cor: Su! del Nilo al sacro lido / "Amunt! Del sagrat riu Nil, vigileu les ribes").
Aquest quadre finalitza amb l’Aïda sola a la sala, cantant Ritorna vincitor / “Torna vencedor”, on se sent dividida entre el seu amor com a filla, la lleialtat al seu país i l’amor per en Radamès, fent seves les paraules amb les quals els egipcis saluden en Radamès, recent nomenat general de l’exèrcit, desitjant-li la victòria. Ella també vol l’èxit del seu estimat i suposa, amb el temps, la derrota del seu pare Amonasro, rei dels etíops. Amor i deure patriòtic lluiten en el cor generós de la jove angoixada, que al final de la pàgina implora compassió als déus («Numi, pietà»).
''Escena 2: Dins del temple de Ptah''
En el temple de Ptah, a Menfis, els sacerdots invoquen l’ajuda dels déus a través de solemnes cerimònies i danses (Suma Sacedotessa, el cor, Radamès: Immenso Ftha .. Mortal, diletto ai Numi / "Oh tot poderós, ¡cuida i potegeix!"). Tots els que estan presents en el temple rezen per la victòria d’Egipte i la protecció dels seus guerrers (Nume, custode e vindice/ "Escolta’ns, oh deïtat guardiana").
=== Acte II ===
| |||