Aida (Verdi): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 29:
'''''Aïda''''' és una [[òpera]] en quatre actes de [[Giuseppe Verdi]], escrita a partir d'un [[llibret]] en [[italià]] d'[[Antonio Ghislanzoni]], basat en un argument escrit per l'[[egiptologia|egiptòleg]] francès [[Auguste Mariette]]. És l'òpera que més vegades s'ha representat al [[Liceu]], amb 442 representacions.
Tot i que l'òpera havia de ser estrenada el gener de [[1871]], a causa de la [[Guerra Francoprussiana]], el públic no la va poder veure fins al [[24 de desembre]] d'aquell mateix any a l'Òpera Khedivial del [[El Caire|Caire]]. ''Aïda'' va ser rebuda amb gran acceptació del públic i, de fet, continua essent un clàssic del repertori operístic. A [[Barcelona]] va ser estrenada per primer cop al [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]], el 16 d'abril del [[1876]].
== Origen ==
Línia 76:
=== Resum ===
L’òpera no especifica de manera molt precisa el període històric en el qual es desenvolupa l’acció, de manera que és difícil ubicar-la de forma precisa dins de l’Imperi de
La protagonista de l’òpera és Aïda, una princesa etíop que és capturada i portada a Egipte com a esclava. Radamès, un comandant militar, lluita al dividir-se entre el seu amor per ella i la seva lleialtat al Faraó. Per complicar encara més la trama, Radamès és objecte de l’amor de la filla del Faraó, Amneris, tot i que ell no correspon als seus sentiments. [[Fitxer:Figuri d'Aïda-MAE-EscF24528.jpg|thumb|Figurí de [[Francesc Soler Rovirosa]] per al personatge del Rei d'Egipte, pare d'Aïda. Any 1877 ([[MAE]])]]
Línia 104:
Es duen a terme danses i música per celebrar la victòra de Radamès (el cor, Amneris: Chi mai fra gli inni e i plausi / "Les nostres cançons lloen la teva glòria"'). Però, Amneris encara dubta sobre l’amor de Radamès i es pregunta si Aïda està enamorada del jove guerrer. Intenta oblidar els seus dubtes, entretenint el seu cor preocupat amb la dansa de les esclaves mores (els cors, Amneris: Vieni: sul crin ti piovano / "Veniu, vosaltres de cabells llargs i solts”).
Quan l’Aïda entra a la sala, Amneris demana a tothom que se’n vagi. Esprodueix l’enfrontament entre l’Aïda i l’Amneris: la princesa egípcia enterroga molt astutament l’esclava que, involuntàriament, descobreix el seu amor per en Radamés. (Amneris, Aida: Fu la sorte dell' armi a' tuoi funesta / "El resultat de la batalla fou cruel pel teu poble..."). El contrast entre les tessitures de les dues veus (soprano i mezzosoprano), la subtilesa de l’orquestració i el tractament dels temes musicals associats als dos personatges són elements tractats per Verdi de manera admirable.
''Escena 2: La gran porta de la ciudad de Tebes''
| |||