Aida (Verdi): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 29:
'''''Aïda''''' és una [[òpera]] en quatre actes de [[Giuseppe Verdi]], escrita a partir d'un [[llibret]] en [[italià]] d'[[Antonio Ghislanzoni]], basat en un argument escrit per l'[[egiptologia|egiptòleg]] francès [[Auguste Mariette]]. És l'òpera que més vegades s'ha representat al [[Liceu]], amb 442 representacions.
 
Tot i que l'òpera havia de ser estrenada el gener de [[1871]], a causa de la [[Guerra Francoprussiana]], el públic no la va poder veure fins al [[24 de desembre]] d'aquell mateix any a l'Òpera Khedivial del [[El Caire|Caire]]. ''Aïda'' va ser rebuda amb gran acceptació del públic i, de fet, continua essent un clàssic del repertori operístic. A [[Barcelona]] va ser estrenada per primer cop al [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]], el 16 d'abril del [[1876]].
 
== Origen ==
Línia 76:
 
=== Resum ===
L’òpera no especifica de manera molt precisa el període històric en el qual es desenvolupa l’acció, de manera que és difícil ubicar-la de forma precisa dins de l’Imperi de l’Anticl’[[Antic Egipte]]. Per la primera representació, Mariette va fer un esforç enorme per tal que tant l’escenari com els vestits semblessin autèntics. Donada la constància dels estils artístics al llarg de tres mil anys d’història de l’Antic Egipte, cap producció necessita escollir un període temporal específic dins de l’ampli marc de la història de l’Antic Egipte.
 
La protagonista de l’òpera és Aïda, una princesa etíop que és capturada i portada a Egipte com a esclava. Radamès, un comandant militar, lluita al dividir-se entre el seu amor per ella i la seva lleialtat al Faraó. Per complicar encara més la trama, Radamès és objecte de l’amor de la filla del Faraó, Amneris, tot i que ell no correspon als seus sentiments.      [[Fitxer:Figuri d'Aïda-MAE-EscF24528.jpg|thumb|Figurí de [[Francesc Soler Rovirosa]] per al personatge del Rei d'Egipte, pare d'Aïda. Any 1877 ([[MAE]])]]
Línia 104:
 
Es duen a terme danses i música per celebrar la victòra de Radamès (el cor, Amneris: Chi mai fra gli inni e i plausi / "Les nostres cançons lloen la teva glòria"'). Però, Amneris encara dubta sobre l’amor de Radamès i es pregunta si Aïda està enamorada del jove guerrer. Intenta oblidar els seus dubtes, entretenint el seu cor preocupat amb la dansa de les esclaves mores (els cors, Amneris: Vieni: sul crin ti piovano / "Veniu, vosaltres de cabells llargs i solts”).
 
Cuando Aida entra en la cámara, Amneris pide que todo el mundo se marche. Se produce el enfrentamiento entre Aida y Amneris: la princesa egipcia interroga con astucia a la esclava que, involuntariamente, descubre su amor por Radamés. (Amneris, Aida: Fu la sorte dell' armi a' tuoi funesta / "El resultado de la batalla fue cruel para tu pueblo..."). El contraste entre las tesituras de las dos voces (soprano y mezzosoprano), la sutilezas de la orquestación y el empleo de los temas musicales asociados a los dos personajes son elementos manejados por Verdi de modo admirable. D.: En la sorte dell'armi [La suerte de las armas] Amore! Amore!; E vero, io l'amo; Alla pompa; Numi, pietà [¡Amor, amor!; Es cierto, lo amo; A la pompa; Dioses, piedad].
 
Quan l’Aïda entra a la sala, Amneris demana a tothom que se’n vagi. Esprodueix l’enfrontament entre l’Aïda i l’Amneris: la princesa egípcia enterroga molt astutament l’esclava que, involuntàriament, descobreix el seu amor per en Radamés. (Amneris, Aida: Fu la sorte dell' armi a' tuoi funesta / "El resultat de la batalla fou cruel pel teu poble..."). El contrast entre les tessitures de les dues veus (soprano i mezzosoprano), la subtilesa de l’orquestració i el tractament dels temes musicals associats als dos personatges són elements tractats per Verdi  de manera admirable.
 
Esta confesión encoleriza a Amneris, quien se revela como su rival y planea vengarse de Aida. Ignorando las peticiones de Aida, (Amneris, Aida, coro: Su! del Nilo al sacro lido / "¡Arriba! en las orillas sagradas del Nilo") Amneris la deja a solas en la cámara. D.: En la sorte dell'armi [La sort de les armes] Amore! Amore!; E vero, io l'amo; Alla pompa; Numi, pietà [Amor, amor!; Es cert, l’estimo; A la pompa; Déus, pietat].
 
''Escena 2: La gran porta de la ciudad de Tebes''