Criança d'infants: diferència entre les revisions

En [[Kenya]], [[Àfrica]], a molts pares no se'ls anima a participar en la vida dels seus fills fins que tenen prop de 12 anys d'edat.

 

Els estils de criança són només una petita part del que es necessita per a ser un «bon pare». La criança dels fills requereix de molta habilitat i paciència i és una feina constant creixent. Les investigacions mostren que els nens es beneficien més quan els seus pares:<ref>http://www.ccl-cca.ca/pdfs/LessonsInLearning/Dec-13-07-Parenting-styles.pdf</ref>

* es comuniquen honestament sobre els esdeveniments o discussions que han succeït, i expliquen amb claredat als nens el que va passar i com estaven involucrats.

:En certa manera se'ns va acudir la idea que la criança en les famílies era tot instint i intenció, i ens comportem com si algú pogués ser un pare eficaç simplement perquè ell vol ser-lo, o perquè acaba de passar a través dels actes de la concepció i el naixement. Aquest és el treball més complicat del món ''[…].''<ref name="Satir1972">{{ref-llibre|autor=Virginia Satir|títol=Peoplemaking|any=1972|editorial=Science and Behaviour Books|isbn=0-8314-0031-5}} Chapter 13: ''The family blueprint: Your design for peoplemaking'', pages 196–224, quote from pages 202–203</ref>

 

Els pares de tot el món volen el que ells creuen que és millor per als seus fills. No obstant això, els pares de diferents cultures tenen diferents idees del que és millor.<ref name=Day /> Per exemple, els pares d'una [[societat caçadora-recol·lectora]] o d'[[agricultura de subsistència]] és probable que promocionin les habilitats pràctiques de supervivència a una edat jove. Moltes d'aquestes cultures comencen ensenyant als nadons a usar eines afilades, incloent ganivets, abans del seu primer aniversari.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.slate.com/blogs/how_babies_work/2013/04/09/bad_parenting_ideas_that_are_actually_good_for_some_babies.html|títol=Give Your Baby a Machete|cognom=Day|nom=Nicholas|data= 9 abril 2013|obra=[[Slate (magazine)|Slate]]|consulta= 19 abril 2013}}</ref> Això es veu en les comunitats on els nens tenen una quantitat considerable d'autonomia a edats molt primerenques i se'ls dóna l'oportunitat de convertir-se en experts en les tasques que són de vegades classificades com a treballs d'adults en altres cultures.<ref>Rogoff, B. (2003). The cultural nature of human development. Oxford; New York: Oxford University Press</ref> En algunes comunitats indígenes d'Amèrica, el treball infantil ofereix als nens l'oportunitat d'aprendre els valors culturals de participació col·laborativa i el [[comportament prosocial]] a través de l'observació i la participació juntament amb els adults.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bolin|nom=Inge|títol=Growing Up in a Culture of Respect: Child Rearing in Highland Peru|any=2006|editorial=University of Texas Press|isbn=978-0-292-71298-0|pàgines=63–67}}</ref> Els pares americans valoren fortament la capacitat intel·lectual, sobretot en un sentit estricte de «llibre d'aprenentatge».<ref name=Day /> Els pares [[italians]] valoren les habilitats socials i emocionals i tenen un temperament uniforme.<ref name=Day /> Els pares [[espanyols]] volen que els seus fills siguin sociables.<ref name=Day /> Els pares [[suecs]] valoren la seguretat i la felicitat.<ref name=Day /> Els pares [[neerlandesos]] donen valor a la independència, a la llarga capacitat d'atenció i als horaris predictibles.<ref name=Day /> El [[poble kipsigis]], de [[Kenya]], valoren la intel·ligència dels nens i l'ús que fan d'ella d'una manera responsable i servicial, el que ells anomenen ''ng/om''.<ref name=Day>{{ref-notícia|url=http://www.slate.com/blogs/how_babies_work/2013/04/10/parental_ethnotheories_and_how_parents_in_america_differ_from_parents_everywhere.html |títol=Parental ethnotheories and how parents in America differ from parents everywhere else. |cognom=Day|nom=Nicholas |data= 10 abril 2013 |obra=[[Slate (magazine)|Slate]] |consulta= 19 abril 2013}}</ref> Molts indígenes de les comunitats americanes valoren el respecte, la participació en la comunitat, i la ''no interferència''. La pràctica de la no interferència és un valor important en la cultura [[Cherokees|Cherokee]]; es requereix que un respecta l'autonomia dels altres en la comunitat i no interfereix en les seves decisions al donar consells no sol·licitats.<ref>Robert K. Thomas. 1958. "Cherokee Values and World View" Unpublished MS, University of North Carolina

Available at: http://works.bepress.com/robert_thomas/40</ref>

Les diferències en els valors fan que els pares interpretin diferents accions en diferents formes.<ref name=Day /> Fer preguntes és vist per molts pares americans i europeus com un senyal de que el nen és intel·ligent. Els pares italians, que valoren la competència social i emocional, creuen que fer preguntes és un senyal de que el nen té bones habilitats interpersonals. Els pares holandesos, que valoren la independència, veuen les preguntes negativament, com un senyal de que el nen no és independent.<ref name=Day /> Els pares indígenes americans sovint tracten de fomentar la curiositat dels seus fills; molts utilitzen un estil de criança permissiva que permet al nen a explorar i [[Cognitivisme social|aprendre mitjançant l'observació]] del món que l'envolta.<ref name="muse.jhu.edu"/>

 

Les diferències en els valors també poden fer que els pares facin servir diferents eines per a promoure els seus valors. Molts pares americans i europeus compren joguines educatives per a millorar la intel·ligència dels seus fills.<ref name=Day /> Alguns pares espanyols promouen les habilitats socials mitjançant el passejos diaris pel barri amb els seus fills.<ref name=Day />

 

És comú que els pares en moltes [[Pobles indígenes d'Amèrica|comunitats indígenes d'Amèrica]] utilitzin diferents eines en la criança, com la [[Storytelling (narrativa)|narració d'històries]] (com [[Mitologia|mites]]), «''consejos''», [[Burla|burles]] educatives, la [[comunicació no verbal]] i l'aprenentatge per observació per a ensenyar als seus fills els valors importants i lliçons de vida.

 

Press|lloc=United Kingdom|capítol=Learning Through Observation in Daily Life}}</ref>

 

El [[judaisme]] té una extensa tradició de la criança amb un èmfasi en l'educació.<ref>{{ref-notícia|cognom1=Pinker|nom1=Steven|títol=THE LESSONS OF THE ASHKENAZIM. Groups and Genes|url=http://pinker.wjh.harvard.edu/articles/media/2006_06_17_thenewrepublic.html|agency=The New Republic Online|data= 17 juny 2006|citació=Though never exceeding 3 percent of the American population, Jews account for 37 percent of the winners of the U.S. National Medal of Science, 25 percent of the American Nobel Prize winners in literature, 40 percent of the American Nobel Prize winners in science and economics, and so on. On the world stage, we find that 54 percent of the world chess champions have had one or two Jewish parents. (STEVEN PINKER is Johnstone Professor of Psychology at Harvard University)}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom1=DERSHOWITZ|nom1=ALAN M.|títol=The Vanishing American Jew In Search of Jewish Identity for the Next Century|exemplar=The "Jewish Question" for the Twenty-first Century: Can We Survive Our Success?|url=http://www.nytimes.com/books/first/d/dershowitz-jew.html|editorial=Little, Brown and Company, accessed at The New York Times|citació=Of America's Nobel Prize winners in science and economics, nearly 40 percent have been Jews. Of America's 200 most influential intellectuals, half are full Jews, and 76 percent have at least one Jewish parent. Jews attend Ivy League colleges at ten times their presence in the general population. It is no wonder that so many non-Jews believe that we constitute so much higher a percentage of the American population than we actually do.}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Eighth Annual Rancho Santa Fe Chanukah Celebration|url=http://www.ranchosantafereview.com/news/2014/dec/22/rsf-chanukah-celebration/|agency=UT Community Press|editorial=San Diego Union-Tribune, LLC|data=22 desembre 2014|lloc=San Diego, California|citació=This January, the center’s Jewish Learning Institute will be offering a new six-week course on the Art of Parenting}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Franklin Lakes Jewish Center Offers 'The Art of Parenting'|url=http://patch.com/new-jersey/wyckoff/franklin-lakes-jewish-center-offers-art-parenting-jan-28-0|agency=Wyckoff Patch|data=31 desembre 2014|lloc=Franklin Lakes, New Jersey|citació=The course was designed by the Jewish Learning Institute - the largest Jewish education network in the world with educational programming in more than 962 communities - and is accredited by the Washington School of Psychiatry.}}</ref><ref>{{ref-notícia|cognom1=Tribune staff report|títol=Navigating parenthood: Courses offered|url=http://www.tahoedailytribune.com/southshore/snews/14451344-113/jewish-jli-course-parenting|agency=Tahoe Daily Tribune|editorial=Swift Communications, Inc.|data=31 desembre 2014|lloc=Lake Tahoe, Utah|citació=The [[Rohr Jewish Learning Institute]] (JLI) will present The Art of Parenting... “As parents we are constantly being bombarded with various educational approaches and methods,” said Rabbi Zalman Abraham of JLI’s New York headquarters. “How do you strike the correct balance between discipline and freedom? This course answers these great questions by looking to timeless Jewish wisdom.”}}</ref><ref>{{ref-notícia|cognom1=Hanson|nom1=Alesha|títol=Jewish Learning Institute Presents 'The Art Of Parenting' In Bronxville|url=http://eastchester.dailyvoice.com/schools/jewish-learning-institute-presents-art-parenting-bronxville|editorial=Eastchester Daily Voice|data= 2 gener 2015|lloc=BRONXVILLE, New York|citació=The [[Rohr Jewish Learning Institute]] will present The Art of Parenting.... “Empires and civilizations have come and gone, but the Jewish people have survived,” says Rabbi Sruli Deitsch the local Learning Institute instructor in Bronxville. “This course taps into the great Jewish parenting success story that is our people’s survival, against all odds, over the course of thousands of years.”}}</ref><ref>{{ref-web|cognom1=Lieder|nom1=Yaakov|títol=Twelve Ways to Build your Child's Self-Esteem|url=http://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/365614/jewish/12-Ways-to-Build-your-Childs-Self-Esteem.htm|editor=Chabad.org is a division of the Chabad-Lubavitch Media Center · Under the auspices of the Lubavitch World Headquarters|lloc=Crown Heights, New York|citació=Rabbi Yaakov Lieder has served as a teacher and principal, and in a variety of other educational positions, for more than 30 years in Israel, the U.S., and Sydney, Australia. He is the founder and director of the Support Centre to aid families struggling with relationship and child-rearing issues}}</ref><ref>{{ref-notícia|cognom1=GOOTMAN|nom1=ELISSA|títol=In Bronx School, Culture Shock, Then Revival|url=http://www.nytimes.com/2008/02/08/nyregion/08principal.html?pagewanted=all|editorial=New York Times|data= 8 febrer 2008|citació=Some parents at J.H.S. 22, also called Jordan L. Mott, were suspicious, viewing Mr. Waronker as too much an outsider. In fact, one parent, Angie Vazquez, 37, acknowledged that her upbringing had led her to wonder: “Wow, we’re going to have a Jewish person, what’s going to happen? Are the kids going to have to pay for lunch?” Ms. Vazquez was won over by Mr. Waronker’s swift response after her daughter was bullied, saying, “I never had no principal tell me, ‘Let’s file a report, let’s call the other student’s parent and have a meeting.’ ” For many students and parents, the real surprise was that like them, Mr. Waronker speaks Spanish; he grew up in South America, the son of a Chilean mother and an American father, and when he moved to Maryland at age 11, he spoke no English.}}</ref><ref>{{ref-notícia|cognom1=Brackman|nom1=Benjy|títol=Parenting Course Helps Navigate World’s Hardest Job|url=http://boulderjewishnews.org/2015/parenting-course-helps-navigate-worlds-hardest-job/|agency=Boulder Jewish News|data= 5 gener 2015|lloc=Boulder, ‍‍5 January 2015|citació=The Jewish Learning Institute (JLI) will present The Art of Parenting....The course was designed by JLI in order to help parents, caregivers and anyone with an interest in child development navigate the stormy waters of child-rearing.}}</ref><ref>{{ref-web|cognom1=Admin|títol=New ‘Art of Parenting’ course looks at child-rearing from a Jewish perspective|url=http://www.amwayhealthline.com/parenting/new-art-of-parenting-course-looks-at-child-rearing-from-a-jewish-perspective.html|editor=Amway Healthline|lloc=Portland, Oregon|data= 9 gener 2015|citació=“How do you strike the correct balance between discipline and freedom? This course answers these great questions by looking to the timeless teachings of the Torah,” said Rabbi Zalman Abraham of the [[Rohr Jewish Learning Institute]]}}</ref>

 

==La criança al llarg de la vida==

 

{{Main|Planificació familiar}}

La [[planificació familiar]] es refereix als factors que poden ser considerats per una parella en una relació compromesa que impliquen en decidir si i quan han de tenir fills, incloent la planificació, preparació i recol·lecció de recursos. Els pares han d'avaluar (entre altres coses) si tenen els recursos financers necessaris,<ref>{{ref-notícia|url=http://www.reuters.com/article/idUSTRE57367220090804 |títol=Price of raising a child/year |editorial=Reuters.com |data= 4 agost 2009|consulta= 2 maig 2012}}</ref> si la seva situació familiar és prou estable, i si ells mateixos són responsables i prou capacitats per a criar un nen.

La [[salut sexual]] i l'[[atenció prenatal]] beneficia l'[[embaràs]], el [[Treball de part|part]], i la salut física i mental del nen.

 

{{Main|Atenció prenatal|Embaràs}}

[[Fitxer:Hoact21.jpg|thumb|<center>Un metge realitzant un [[Atenció prenatal|examen prenatal]]</center>]]