Os bru: diferència entre les revisions

Són animals típicament [[omnívor]]s però amb predomini vegetal i és coneguda la seva afició per la [[mel]] (el fibló de les [[abella de la mel|abelles]] no pot penetrar en el seu pelatge). A la primavera i a la tardor la seva alimentació és sobretot vegetal, però també aprecien la [[carronya]]. El seu aliment preferit són les bresques de [[mel]]. A més cacen petits vertebrats i insectes i, en el moment de la pujada dels salmons als rius, es fan pescadors, concentrant-se a prop de les ribes. Alguns individus s'especialitzen en la captura de grans preses, sobretot de [[cérvol]]s i altres [[ungulats]]. A causa del seu caràcter de superdepredador, els óssos no tenen predadors naturals, de manera que l'home és la seva única amenaça. La reintroducció de l'ós bru a les comarques del [[Pirineu]] amb exemplars provinents d'[[Eslovènia]] ha portat alguns problemes pel fet que aquests animals s'han comportat com a [[carnívors]] atacant els ramats d'[[ovelles]].

 

Ha estat caçat pels [[humans]] i, encara que rar, els cadells poden ser atacats per altres óssos bruns, [[llop]]s (''[[Canis lupus]]'') i [[puma|pumes]] (''[[Puma concolor]]'').<ref>Wilson, D., S. Ruff, [[1999]]. The Smithsonian Book of North American Mammals. Washington: Smithsonian Institution Press.</ref>