Va fer estudis superiors de 1867 1a 1871 a les universitats de Halle i [[Universitat de Leipzig|Leipzig]]. El seu mestre fou [[Georg Curtius]]. Primer fou professor d'institut a [[Wiesbaden]] i a [[Leipzig]], i des de 1872 a 1877 fou ajudant a l'Institut Rus de Filologia Clàssica a Leipzig. Des de 1877 fou professor a la [[Universitat de Leipzig]], i el 1882 fou nomenat catedràtic de filologia comparativa en aquesta mateixa universitat. El 1884 va agafar una càtedra a la [[Universitat de Friburg de Brisgòvia|Universitat de Freiburg]], però retornà a Leipzig el 1887 com a successor de Georg Curtius. Des d'aleshores i fins 1919 Brugmann fou catedràtic de [[sànscrit]] i [[lingüística comparativa]] en aquesta universitat.
Des de jove Brugmann es va alinear amb l'escola Neogramàtica, que afirmava la inviolabilitat de les lleis fonètiques (Brugmann llei) i que tenia un mètode estricte. A més de l'observació de les lleis fonètiques, posave l'èmfasi en l'acció de l'analogia com un factor important en les llengües.
