Karl Brugmann: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
Va fer estudis superiors de 1867 a 1871 a les universitats de Halle i [[Universitat de Leipzig|Leipzig]]. El seu mestre fou [[Georg Curtius]]. Primer fou professor d'institut a [[Wiesbaden]] i a [[Leipzig]], i des de 1872 a 1877 fou ajudant a l'Institut Rus de Filologia Clàssica a Leipzig. Des de 1877 fou professor a la [[Universitat de Leipzig]], i el 1882 fou nomenat catedràtic de filologia comparativa en aquesta mateixa universitat. El 1884 va agafar una càtedra a la [[Universitat de Friburg de Brisgòvia|Universitat de Freiburg]], però retornà a Leipzig el 1887 com a successor de Georg Curtius. Des d'aleshores i fins 1919 Brugmann fou catedràtic de [[sànscrit]] i [[lingüística comparativa]] en aquesta universitat.
Fou coeditor, amb Curtius, del volum The Studies in Greek and Latin Grammar i hi va incloure un article seu sobre “Nasalis Sonans”, tan radical que després Curtius en va renegar.<ref><cite class="citation" id="CITEREFRichard_Meister1903">Richard Meister (1903), "[[:de:s:ADB:Curtius, Georg|Curtius, Georg]]", ''Allgemeine Deutsche Biographie (ADB)'' (in German) '''47''', Leipzig: Duncker & Humblot, pp. 597–602</cite><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fen.wikipedia.org%3AKarl+Brugmann&rft.atitle=Curtius%2C+Georg&rft.au=Richard+Meister&rft.btitle=Allgemeine+Deutsche+Biographie+%28ADB%29&rft.date=1903&rft.genre=bookitem&rft.pages=597-602&rft.place=Leipzig&rft.pub=Duncker+%26+Humblot&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook"> </span></ref> La fama de Brugmann es deu sobretot als dos volums de fonologia, [[Morfologia (lingüística)|morfologia]], i formació dels mots amb els quals va contribuir al ''Grundriss der vergleichenden Grammatik der indogermanischen Sprachen'' (“Esbós de la Gramàtica Comparativa de les Llengües indogermàniques”, és a dir, indoeuropees) que va publicar de 1886 a 1893. Els altres tres volums van ser escrits per Berthold Delbrück i tracten de sintaxi Protoindoeuropea. El text de Brugmann va acabar depassant l'espai assignat i finalment ocupà quatre volums.
|