Afer Galinsoga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Galinsoga, després d'assistir a una missa a l'església de Sant Ildefons de Barcelona, va protestar perquè la missa s'oficiava en català (de fet havia estat en llatí, però s'havia cregut que era en català). En aquest context, Galinsoga va proferir la frase "''tots els catalans són una merda''", que va irritar a la societat catalana. Un grup de joves catòlics, [[Cristians Catalans]], liderats per [[Jordi Pujol i Soley]], va organitzar al costat d'altres grups de similar ideologia una campanya contra ''La Vanguardia''. Alguns dels actes realitzats durant aquesta van consistir en trencar exemplars del diari al carrer, enviar cartes als anunciants o repartir fullets.
Cap dels partits polítics, llavors a la clandestinitat, es va unir a la campanya encara que sí que ho van fer a títol personal alguns dels seus militants. El [[1960]], intentant posar fi a les protestes, Galinsoga va escriure un article en el qual negava que hagués pronunciat aquella frase i en el qual es definia com "amic de [[Francesc Cambó|Cambó]]". La resposta popular no va ser l'esperada per Galinsoga i es van intensificar les protestes. Finalment, el febrer de [[1960]], Galinsoga va ser
Les protestes van provocar que el diari perdés prop de 20.000 subscriptors i que reduís la seva tirada en 30.000 exemplars. Aquesta "victòria" popular va enfortir l'oposició catalana al franquisme i va portar a actes com els [[fets del Palau de la Música]]
| |||