Hienes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 66:
Fa entre 5 i 7 milions d'anys, les hienes es trobaren competint amb cànids que havien viatjat del nord d'Amèrica a Euràsia creuant [[Beríngia]]. Els [[pròteles]] ancestrals, van sobreviure adaptant-se a una dieta [[insectívor]]a, a la qual pocs cànids s'havien especialitzat. En canvi, altres hienes van desenvolupar dents per trencar ossos, el qual els permetia evitar competir amb els cànids, però alhora els portava a competir eventualment amb la família dels [[percrocútid]]s, encara que aquests es van extingir fa 7 milions d'anys, coincidint exactament amb l'aparició d'aquesta especialització en les hienes.{{CC}}
Durant gran part del [[Pliocè]] va viure a [[Euràsia]], [[Amèrica del Nord]] i Àfrica, sent l'únic hiènid que ha travessat l'[[estret de Bering]], el gènere ''Chasmaportetes''. Els hièndis d'aquest gènere es caracteritzaven per ser corredors molt desenvolupats i adaptats a la caça no carronyaire, la caça activa. Destaca a Europa l'espècie ''Chasmaportetes lunensis'', la qual conviví amb carnívors corredors com l'espècie de [[guepard]] ''[[Acinonyx pardinensis]]'', i tenia premolars i morals rectilínies amb superfície amb forma que talla i tenia extremitats llargues, primes i delicades.{{sfn|Agustí|1997|loc=60. Chasmaportetes|pp=134-135}} A diferència del cànids que s'estengueren pel recentment colonitzat continent Eurasiàtic, només una espècie de hiena, del gènere ''[[Chasmaporthetes]]'', va aconseguir creuar cap al nord d'Amèrica, però s'extingí fa 1,5 milions d'anys.<ref name="CLAW" />
A causa de les fluctuació del clima que ocorregueren durant el Pliocè superior es van desplaçar espècies que serien característiques del [[Quaternari]] a Europa.{{sfn|Agustí|1997|loc=62. La fauna del Pleistoceno Inferior|pp=138-139}} La major diversitat de hiènids es produí durant el [[Plistocè]], amb 4 gèneres i 9 espècies de hiena.<ref name="AP">{{en}} {{ref-web|url=http://www.lioncrusher.com/family.asp?family=Hyaenidae |títol=Hyaenidae |obra= |editor= |consulta=2007-05-31}}</ref> Les hienes amb dents especialitzades a trencar ossos van esdevenir carronyaires dominants al [[Vell Món]], traient profit de la carn sobrant de les preses del [[gat de dents de sabre]]. Una d'aquestes espècies fou el ''[[Pachycrocuta]]'', un mega-carronyaire de entre 110<ref name=país>{{es}} [[El País]], [http://www.elpais.com/articulo/sociedad/hienas/prehistoricas/pesaban/kilos/eran/solo/carroneras/elpepusoc/20110310elpepusoc_13/Tes Las hienas prehistóricas pesaban más de 100 kilos y eran solo carroñeras], 10 de març del 2010</ref> i 200 quilos<ref name="CLAW" /> que podia trencar ossos d'[[elefant]].<ref name="CLAW" /> Una espècia d'aquest gènere suposà l'extinció per ser més adaptat de l'espècie de hiènids ''[[Hyaena errieri]]''.{{sfn|Agustí|1997|loc=62. La fauna del Pleistoceno Inferior|pp=138-139}}▼
▲La major diversitat de hiènids es produí durant el [[Plistocè]], amb 4 gèneres i 9 espècies de hiena.<ref name="AP">{{en}} {{ref-web|url=http://www.lioncrusher.com/family.asp?family=Hyaenidae |títol=Hyaenidae |obra= |editor= |consulta=2007-05-31}}</ref> Les hienes amb dents especialitzades a trencar ossos van esdevenir carronyaires dominants al [[Vell Món]], traient profit de la carn sobrant de les preses del [[gat de dents de sabre]]. Una d'aquestes espècies fou el ''[[Pachycrocuta]]'', un mega-carronyaire de entre 110<ref name=país>{{es}} [[El País]], [http://www.elpais.com/articulo/sociedad/hienas/prehistoricas/pesaban/kilos/eran/solo/carroneras/elpepusoc/20110310elpepusoc_13/Tes Las hienas prehistóricas pesaban más de 100 kilos y eran solo carroñeras], 10 de març del 2010</ref> i 200 quilos<ref name="CLAW" /> que podia trencar ossos d'[[elefant]].<ref name="CLAW" />
Donat que els gats de dents de sabre van començar a desaparèixer i foren substituïts per fèlids amb ullals més curts que aprofitaven millor els aliments, les hienes van començar a caçar per si mateixes i evolucionaren cap a noves espècies, entre elles, l'actual [[hiena tacada]].<ref name="Lionart">{{en}} {{ref-llibre |autor=Denis-Huot, Christine & Denis-Huot, Michel |títol=The Art of being a Lion |any=2003 |pàgines=224 |isbn= 1-58663-707-X}}</ref>
| |||