Mitridates VI Eupàtor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Luci Licini Murena (pretor) |
m Aule Gabini (militar 81 aC) |
||
Línia 31:
A partir d'aquell moment Mitridates va dirigir la seva atenció a les províncies més llunyanes: la [[Còlquida]] i el [[Bòsfor Cimmeri]]. Els colquis s'havien revoltat però es van sotmetre quan Mitridates els va donar un rei propi en la persona del seu propi fill [[Mitridates el Jove]]. Quan va sospitar que el seu fill es volia fer independent, el va cridar a la cort i el va empresonar i després el va fer matar, i va encarregar el govern, amb amplia autonomia, a diversos aristòcrates locals fidels, cadascun en un districte. El [[regne del Bòsfor]] estava també revoltat.
Progressivament va reunir exèrcits i una flota per sotmetre les províncies rebels. Aquest preparatius van despertar l'alarma dels romans que van sospitar que anaven dirigides contra ells i amb aquest motiu i amb el pretext de que els pòntic encara no havien abandonat tota Capadòcia, Murena va envair el Pont ([[83 aC]]). Murena es va apoderar de [[Comana del Pont]] i va creuar l'[[Halis]] i va assolar la regió. Murena estava ara assessorat pel general Arquelau, que havia passat al servei dels romans després de sospitar que el rei el volia fer matar. Mitridates, que no estava preparat per reprendre la lluita, no va oferir resistència i va enviar a Roma ambaixadors per queixar-se; el [[82 aC]] va arribar un llegat romà que tenia autoritat sobre Murena i el rei esperava que la lluita s'acabaria, però contràriament Murena va continuar els atacs; Mitridates va haver de respondre. L'exèrcit reunit per Mitridates va xocar contra els romans a la vora de l'Halis i els romans foren totalment derrotats. Murena es va retirar amb dificultat cap a Frígia deixant Capadòcia en mans de Mitridates que es va apoderar de part del país i l'haguera ocupat totalment si no hagués arribat el llegat [[
Mitridates va preparar llavors la submissió del Bòsfor, que després del [[84 aC]] s'havia re-voltat. El [[81 aC]] el regne fou ocupat militarment i Macares, fill de Mitridates, fou establert com a rei. Després va fer una expedició contra una tribu guerrera de les muntanyes del Caucas anomenada pels romans ''achaeanus'' (potser els [[aghuans]]), però allí fou derrotat. Mitridates no va descuidar reforçar el seu exèrcit per una eventual nova guerra amb els romans, i dotar al seu exèrcit d'un ferma disciplina com l'exèrcit romà. Així va reclutar milers de bàrbars i els va entrenar a la manera romana, ajudat per antics militars del partit popular com [[Luci Magi]] i [[Luci Fanni]], antics companys de Fímbria que al ser aquest derrotat per Sul·la s'havien refugiat amb el rei del Pont. Mitridates va enviar també (a instancia de Magi i Fanni) una ambaixada a [[Hispània]], on [[Sertori]] mantenia la lluita pels populars, i es va concretar una aliança. El rei va tractar d'obtenir una ratificació del senat romà a l'acord signat amb Sul·la però formalment aquesta ratificació mai es va produir.
| |||