Orde del Temple: diferència entre les revisions

El darrer gran mestre [[Jacques de Molay]] es va oposar al projecte ''"[[Rex bellator]]"'' d'unificació dels ordes sota l'autoritat d'un rei solter o vidu, propugnat intensament per fra [[Ramon Llull]] —'''Liber de Passagium''' (1292), '''Liber de Fine''' (1305), i això el va fer cada vegada menys tolerable als ulls del Papat, que també rebia pressions per part del rei [[Felip IV de França]] per obligar-lo a acceptar la seva subordinació al poder de França (propostes de [[Pierre Dubois]]). El sis de juny dedel 1306 (6-6-6, data que per casualitat, coincideix amb el [[nombre de la bèstia]] de l'[[Apocalipsi]]), Molay va ser cridat a França per pressionar-lo i que acceptés el projecte de Ramon Llull, sense resultats.

Portada a terme sense l'autorització del papa, el qual tenia els ordes militars sota la seva jurisdicció immediata, aquesta investigació era radicalment corrupta pel que fa a la seva finalitat i als seus procediments. No només va introduir [[Climent V]] una enèrgica protesta, sinó que va anul·lar el judici íntegrament i va suspendre els poders dels bisbes i els seus inquisidors. Tot i això, l'ofensa havia estat admesa i romania com la base irrevocable de tots els processos subsegüents. [[Felip IV de França|Felip el Bell]] va treure profit del descobriment en fer-se atorgar per la [[Universitat de París]] el títol de «campió i defensor de la fe», així com aixecant l'opinió pública en contra dels crims dels templers en els [[Estats Generals]] de [[Tours]]. Més encara, va aconseguir que es confirmessin davant del papa les confessions de setanta-dos templers acusats, expressament triats i entrenats per endavant. A causa d'aquesta investigació realitzada a [[Poitiers]] (juny dedel [[1308]]), el papa, que fins llavors havia estat escèptic, finalment es va mostrar interessat i va obrir una nova comissió, el procés de la qual va dirigir ell mateix. Va reservar la causa de l'Orde a la comissió papal, deixant el judici dels individus en mans de les comissions diocesanes, a les quals va retornar els seus poders.

El papa va reservar per al seu propi arbitri la causa del gran mestre i dels tres primers dignataris. Ells havien confessat la seva culpabilitat i només quedava reconciliar-los amb l'[[clergat|Església]] una vegada que haguessin testificat el seu penediment amb la solemnitat acostumada. Per donar-li més publicitat a aquesta solemnitat, davant la [[Notre-Dame de París|catedral de Nôtre-Dame]] va ser erigida una plataforma per a la lectura de la sentència, però en el moment suprem, el gran mestre va recuperar el seu coratge i va proclamar la innocència dels templers i la falsedat de les seves pròpies suposades confessions. En reparació d'aquest deplorable instant de debilitat, es va declarar disposat al sacrifici de la seva vida i va ser arrestat immediatament com a herètic reincident al costat d'un altre dignatari que va triar compartir la seva destinació i, per ordre de Felip, va ser cremat al costat de Geoffroy de Charnay a l'estaca davant de les portes del palau del [[Louvre]] el dia de la [[Candelera]] ([[18 de març]]) dedel [[1314]].

Als altres països europeus les acusacions no van prosperar i els seus membres van ser absolts, però arran de la dissolució de l'Orde, els templers van ser dispersats. Els seus béns van passar a l'[[Orde dels Cavallers Hospitalers]], amb l'excepció dels situats en els regnes de [[Corona de Castella|Castella]], [[Corona d'Aragó|Aragó]], [[Regne de Mallorca|Mallorca]] i [[Regne de Portugal|Portugal]].<ref name="Bragança">{{ref-web|url=http://jvarnoso.com/orders/christ2.html|consulta=12 gener 2016|títol=The extinction of the Temple and the origins of the Military Order of Christ|autor=José Vicente de Bragança|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20090214185857/http://jvarnoso.com/orders/christ2.html|arxiudata=14 febrer 2009|llengua=anglès}}</ref> En els diversos regnes es va concedir la custòdia dels béns requisats a ordes militar de nova creació, com l'[[Orde de Montesa]] a València, o altres ja existents, com ara els ordes de [[Orde de Sant Jaume|Santiago]], de [[Orde de Calatrava|Calatrava]] o d'[[Orde d'Alcántara|Alcántara]]. Al [[Regne de Portugal]] el rei [[Dionís I de Portugal]] en donà continuïtat l'any [[1317]] com "Militia Christi" o [[Orde de Crist]], assegurant així les pertinences (per exemple el Castell de [[Tomar]]) de l'Orde en aquest país.