Uemura Shōen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 13:
El 1894 Shōen es va convertir en deixeble de [[Kōno Bairei]] i més tard del seu succesor [[Takeuchi Seihō]]. Va guanyar el seu primer premi local el 1898 amb una obra escollida per a la Exposició de Vell i Nou Art (''Shinko Bijutsu Tenrankai'' o ''Shinkoten'') a Kioto i el seu primer premi nacional el 1900 amb un quadre presentat en una exposició patrocinada per [[Academia de Belles Arts del Japó]] (''Nihon Bijutsuin'') i la Associació de Pintura del Japó (''Nihon Kaiga Kyokai''). Més tard es va centrar en la producció d'obres per a l'exhibició i venta a les exposicions ''Bunten'' a partir de 1907. La compra de la seva obra ''La bellesa de les quatres estacions'' per part del [[Duc de Connaught]] durant la seva visita del Japó la va convertir en una celebritat.
Shōen va beure de la seva formación artística i les seus interessos personals en les [[grabats en fusta]] i estils antics de pintura per a desenvolupar nous estils i técniques de composició smb una amplia gama de tematiques. Temes i elements del teatre [[Noh]] apareixen smb freqüencia als seus treballs, però imatges de dones belles (''[[bijin-ga]]'') van començar a dominar les seves obres. Amb el temps, els seus treballs acabarien combinant els elements del Noh i les dones en una sola composició. Entre 1917 i 1922 va entrar en una depressió i es va negar a participar en cap exposició. el 1924 va tornar al món del art exhibint la seva obra Princessa Yohki ("楊貴妃", ''Yohki Hime'') a la Quarta Exhibició de la Acadèmia Imperial de Belles Arts. La pintura es troba ara al [[Museu d'Art de Shōhaku]] de [[Nara]].
=== '''Carrera posterior''' ===
Durant la dècada de 1930 Shōen va produir alguns treballs de gran tamany. Aquests inclouen ''Primavera i estiu'' (1930) , ''Jo-no-mai'' (1936) i ''Soshi-arai Komaichi'' (1937). Moltes d'aquestes obres, especialment ''Jo-no-mai'', estàn considerades de les seves millors obres.
El 1941 Shōen es va convertir en la primera dona pintora en ser convidada a ser membre de la [[Acadèmia Imperial d'Art]]. També va ser nombrada [[pintora de la cort]] a la [[Agència de la Casa Imperial]] el 1944.
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va defensar el nacionalisme en peces com ''Tardor tardana'', on presenta a una dona fent la seva part ajudant a guanyar la guerra. Tot i la seva avançada edat, fins i tot va viatjar a la zona de conflicte a la Xina convidada pel [[gobern japonès]] amb propòsits de [[propaganda]]. Molts dels seus treballs d'aquesta època, com ''Crepúscle'' (1941), ''Dia clar'' (1941) i ''Tardor tardana'' (1943) representen dones treballadores ocupades en les seves tasques diaries que mostren un fort sentit de vitalitat. Com amb els seus treballs dels anys 30, Shōen mostra un enginyós domini del [[espai negatiu]], amb detalls realistes, linies clares i un calmat ús del color. Segons la situació de la guerra es deterioraba, el febrer del 1945 va ser evacuada des de Kioto fins als suburbis de Nara.
El 1948 va ser la primera dona en ser guardonada amb la prestigiosa [[Ordre de la Cultura]] Japonesa. La seva pintura ''Jo-no-mai'' va ser també el primer quadre d'una dona japonesa en ser considerat com a [[Propietat Cultural Important]] per la [[Agència d'Afers Culturals]]
== Enllaços externs ==
http://www.gallery-sakura.com/search/uemura_shoen.html
http://web.archive.org/web/20130619020339/http://www.adachi-museum.or.jp/e/c_shoen.html
| |||