Finlàndia: diferència entre les revisions

La '''República de Finlàndia''' (en [[finès]]: ''Suomen Tasavalta'' o ''Suomi''; en [[suec]]: ''Republiken Finland'' o ''Finland'') és un estat del nord-est d'[[Europa]], a [[Escandinàvia]], voltat per la [[mar Bàltica]] al sud-oest, pel [[golf de Finlàndia]] al sud-est (que la separa d'[[Estònia]]) i pel [[golf de Bòtnia]] a l'oest. Finlàndia té fronteres per terra amb [[Suècia]] al nord-oest, amb [[Noruega]] al nord i amb [[Rússia]] a l'est. La capital, i ciutat més important del país, és [[Hèlsinki]]. Les [[illes Åland]], a la costa sud-occidental, estan sota sobirania de Finlàndia, tot i que estan poblades per parlants suecs, i disposen d'una àmplia autonomia. De fet, el país és oficialment bilingüe arran del poblament per parlants suecs de certes àrees costaneres.

La important presència de població d'origen suec a Finlàndia s'explica perquè el país ha estat lligat tradicionalment amb el [[Suècia|Regne de Suècia]], des del [[segle XII]], quan [[Eric X de Suècia]] envaí Finlàndia i convertí la població al cristianisme per la força; el territori finlandès fou subjugat completament durant els dos segles subsegüents. Aquest període es caracteritzà pel conflicte de poder intern i la competència entre els regnes nòrdics. La conquesta de Finlàndia creà conflictes amb els [[rus|russ]]os, que no tenien cap connexió amb Suècia,<ref>Bagge, Sverre (2005) "The Scandinavian Kingdoms". In ''The New Cambridge Medieval History''. Eds. Rosamond McKitterick ''et al''. Cambridge University Press, 2005. ISBN 0-521-36289-X, p. 724: ''"Swedish expansion in Finland led to conflicts with Rus', which were temporarily brought to an end by a peace treaty in 1323, dividing the Karelian peninsula and the northern areas between the two countries."''</ref> fins al [[1808]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Monteith |nom=William |títol=Narrative of the conquest of Finland by the Russians in the years 1808-9 |url=http://books.google.cat/books?id=h3g2AAAAMAAJ&pg=PA225&dq=finland+1808&hl=ca&ei=6s0pTaHECM6bOtmn0bQC&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDIQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false |editorial= |lloc= |data=1854 |isbn= }}</ref> any en què amb la [[Guerra de Finlàndia]] fou conquerida pels exèrcits d'[[Alexandre I de Rússia]], amb algunes ocupacions anteriors per part de Rússia durant el [[segle XVIII]].

Amb l'ocupació russa, Finlàndia passà a ser un gran ducat en unió personal amb l'Imperi Rusrus fins al final del [[1917]]. D'aquella època, prové el desenvolupament d'un important moviment nacionalista finlandès (el [[1835]] es publicà el poema èpic nacional, el ''[[Kalevala]]''; el [[1892]] el finès aconsegueix un estatus legal paral·lel al del suec...).

[[Fitxer:Senate Square and Lutheran Cathedral in Helsinki.jpg|thumb|left|300px|La Plaçaplaça del Senat i la Catedralcatedral Luterana d'Hèlsinki]]

El [[6 de desembre]] de [[1917]], poc després de la [[Revolució Russa|revolucióRevolució bolxevic]] a Rússia, Finlàndia declarà la independència, i enel [[1918]], després de la [[Guerra Civil Finlandesa|Guerra Civil finlandesa]], es va elegir a [[Carles I de Finlàndia|Carles I]] com a [[monarca]] del [[Regne de Finlàndia (1918)|Regne de Finlàndia]]. Pocs mesos després, el mateix monarca renunciaria al tron, convertint-se Finlàndia en una [[república]]. que fou reconeguda definitivament en el [[Tractattractat de Tartu]] del [[1920]].

Durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], però, Finlàndia va ser ocupada per tropes [[Unió Soviètica|soviètiques]] dues vegades, durant la [[Guerra d'Hivern]] de [[1939]]–[[1940]] i durant la [[Guerra de Continuació]] de [[1941]]–[[1944]]. En aquesta darrera ocasió, comptà amb el suport de l'[[Alemanya]] [[nazisme|nazi]] i fou seguida per la [[Guerra de Lapònia]] de [[1944]]–[[1945]], quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nord del país.

Després de la Segona Guerra Mundialmundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot arran del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua amb la Unió Soviètica ([[1948]]). Arran de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte esmentat, Finlàndia va entrar a la [[Unió Europea]] el [[1995]].

Finlàndia és una democràcia parlamentària. La presidència de la Repúblicarepública disposa de bastants poders, però actualment juga un rol menys marcat en la vida política que fa vint anys. El govern (''valtioneuvosto'' en finès) és dirigit pel primer ministre, que és escollit pel parlament. El govern està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'per un membre d'ofici, el canceller de justícia.

El [[Parlament de Finlàndia]] ([[Eduskunta]] en [[finès]], o Riksdag en [[suec]]) és [[unicameral]], està compost per 200 diputats i posseeixté constitucionalment l'autoritat legislativa suprema a Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i oposar-se als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser proposades pel govern o per un dels membres de l'[[Eduskunta]], que són escollits per sufragi proporcional per una durada de quatre anys. El sistema judicial comprèn els tribunals de grans instàncies que jutgen afers civils i penals, corts d'apel·lació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apel·lació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar litigis, per exemple, en el camp de les aigües.

El parlament, des que el sufragi universal fou instaurat el [[1906]] tot donant vot a les dones, ha estat dominat pels partits agraris ''([[Partit del Centre (Finlàndia)|Keskusta]]''), [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] (''[[Partit Socialdemòcrata de Finlàndia|SDP]]'') i [[socialistes]] [[democràcia|democraticsdemocràtics]] ''([[Aliança d'Esquerra (Finlàndia)|Vasemmistoliitto]])''. S'ha de dir que el ventall polític ha estat més marcat per la influència de corrents anti-socialistesantisocialistes (en el sentit sovèticsoviètic) que en altres països similars, tenint almenys un contacte amb l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]].

El sistema judicial està dividit en dues branques: tribunals amb jurisdicció criminal o civil, i tribunals especials amb la responsabilitat del plet entre allò públic i els òrgans administratius de l'estat. La llei finlandesa està jerarquitzada: els tribunals locals per sota dels tribunals d'apel·lació regionals, i aquests per sota de la Cort Suprema.

# [[Finlàndia Occidental|Finlàndia occidental]] (capital a [[Turku]])

# [[Finlàndia Oriental|Finlàndia oriental]] (capital a [[Mikkeli]])

Finlàndia és coneguda com ''el país dels cent mil llacs'', i en realitat en té, exactament 187.888, i també 179.584 illes. Un d'aquests llacs, el [[Saimaa]], és el cinquè més gran d'Europa. El paisatge finlandès és majoritàriament pla, amb alguns turons, i el seu punt màxim, el l'Haltitunturi (1.328 m), es troba als [[Alps Escandinaus]], a l'extrem nord de [[Lapònia]], a la ratlla de Noruega. A part de la munió de llacs i estanys, el paisatge està dominat per extensos boscos boreals (un 68%) i pocs terrenys que es poden conrear. La majoria de les illes es troben al sud-oest, una bona part a l'arxipèlag de les illes Åland, i al llarg de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és arran de l'[[ajustament isostàtic]] que s'esdevé des de la darrera [[glaciació]], que fa que la superfície del país creixi uns 7 km^{{mida|1=2}} l'any.

El clima a la zona meridional és un clima nòrdic temperat. A la Finlàndia septentrional, particularment a Lapònia, hi domina un clima sub-àrticsubàrtic, caracteritzat per hiverns freds i ocasionalment severs, i estius relativament moderats.

Una quarta part del territori finlandès s'estén per damunt del [[Cercle Polar Àrtic|cercle polar Àrtic]], i com a conseqüència d'això s'hi pot experimentar el [[sol de mitjanit]] durant unes setmanes, essenti és més acusat el fenomen en les zones més septentrionals del país. En el punt més al nord de Finlàndia, el sol no es pon durant 73 dies a l'estiu, i no s'alça durant 51 dies a l'hivern.

Finlàndia té una alta industrialització i en gran part una economia de lliure mercat, amb una producció ''per capita'' similar a la del [[Regne Unit]], [[França]], o [[Itàlia]]. El nivell de vida a Finlàndia és alt. El seu sector econòmic clau és la manufactura - principalment la fusta, enginyeria, metalls, telecomunicacions (especialment [[Nokia]]), i indústries electròniques. El comerç és important, amb exportacions equivalentequivalents a gairebé un terç del Producteproducte Interiorinterior Brutbrut. Excepte la fusta i alguns minerals, Finlàndia depèn d'importacions, com ara matèries primeres, i alguns components per a béns manufacturats.

A causa del clima, el desenvolupament de l'[[agricultura]] es limita al manteniment de productes d'autosuficiència. La [[silvicultura]], una important exportació beneficiosa, proporciona una segona ocupació pera la població rural. Una ràpida i creixent integració amb l'Europa occidental - Finlàndia va ser un dels 11 països que va adoptar l'[[euro|l'euro]] - dominarà el panorama econòmic en els propers set anys. El creixement era anèmic el [[2002]], però va disminuir en el [[2003]] a causa de la depressió global.

Hi ha dos idiomes oficials a Finlàndia: el ''suomi'' o [[finès]], parlat majoritàriament (pel 91,9% de la població com a llengua materna) i el [[suec]], parlat per la minoria més important del país, els [[suecs de Finlàndia]] (5,5% de parlants). Paral·lelament, existeixen a [[Lapònia]] al voltant de 7.000 parlants de tres llengües diferents de lapó o ''saami''.

El grup racialètnic dominant és el caucàsic europeu del nord, els [[finlandesos]]. Hi ha petites minories nacionals que inclouen a russos, jueus, gitanosromanís i tàrtars.

Segons dades del 2004, la major part de [[finlandesos]] (83,8%) són membres de l'[[Luteranisme|Església Luteranaluterana]] de Finlàndia, amb una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'[[Església Ortodoxa|Església ortodoxa]]. Les dues són esglésies oficials de l'estat. La resta consisteix en grups relativament petits (1,1% en total) de [[protestant]]s (no luterans), [[catòlic]]s romans, [[islam|musulmans]], [[judaisme|jueus]], i un 14,0% no religiós; encara que ha devallatdavallat notablement el nombre de persones que van a l'església amb regularitat.

Després dels successius conflictes armats que van afectar a Finlàndia en la [[dècada del 1940|dècada dels 40]], un 12% de la població de Finlàndia va haver de tornar-se a ubicar. El cost de les reconstruccions, l'atur i la incertesa quant a les possibilitats d'independència del país respecte de la [[Unió Soviètica]] van conduir a una emigració considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acullen refugiats i immigrants aamb una taxa similar a la dels països escandinaus, encara que el seu total numèric sigui a Finlàndia molt menor. Una porció considerable d'aquests immigrants procedeix de l'antiga Unió Soviètica, al·legant compartir amb els finlandesos un parentiu ètnic (finès).

* [[Himmeli]].

* [[Llista de les banderes de Finlàndia]].

* [[Ähtäri]].

* [[Llista de peixos de Finlàndia]].

* [[Gastronomia de Finlàndia]].

* [http://www.ciemen.org/mercator/llen-res-estat.cfm?ESTAT=FIN&lg=ct Mercator] Informació de Finlàndia.

* [http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/blog-europa/saunes/video/3298750/ Les saunes]. Vídeo. BlogBloc Europa. CCMA 4 de gener de 2011. Les saunes formen part de la tradició i la cultura de Finlàndia. Durada 4m 34s (Consultaconsulta 3 d'abril de 2016) {{ca}}.

* [http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/finlandia-un-pais-de-boscos/video/3895971/ Finlàndia, un país de boscos]. Vídeo. Valor Afegit. CCMA. 11 de gener de 2012. Els boscos de Finlàndia són uns dels més ben gestionats del món. Durada 5m 57s. (Consulta 3 d'abril de 2016) {{ca}}.