Bellvitge: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 41:
 
=== Els carrers ===
El barri es va anar formant per les quatre cantonades. - Primer, el costat de lal'Avinguda Mare de Déu de Bellvitge i el carrer Ermita, - després els blocs del carrer Prat a prop de la Travessia Industrial i alguns de l'avinguda Europa- més tard, els blocs de l’avinguda América. - La Rambla Marina i tota la part central va ser l’últim que es va construir, de fet, fa poc que se n'ha acabat la urbanització. Per això en els primers temps era molt clara la distància entre els “dos Bellvitges”, perquè estaven molt separats i perquè passar d’un costat a l’altre resultava complicat, especialment quan plovia, ja que et podies quedar clavat al fang.
 
La Rambla de la Marina en unir-se amb la Rambla Just Oliveres, forma el carrer més llarg de tot L'Hospitalet. És una via de circulació ràpida i a la vegada un passeig amb arbres que estructura el barri en dos: - Bellvitge-Nord amb els carrers: Avinguda Europa, Avinguda Amèrica, Carrer França i Carrer Portugal- i Bellvitge-Sud amb els carrers: Mare de Déu de Bellvitge, Ermita i Prat.
Línia 63:
=== Edificis blocs longitudinals sense balcó ===
 
Tipologia d'habitatge sense balcó, Aquesta tipologia de bloc va ser la primera que es va construir a Bellvitge, exactament a Bellvitge Sud. El primer bloc es va construir a l'Avinguda Mare de Déu de Bellvitge, al costat de la nau de CIDESA on feien els prefabricats, l'any 1963-1964 i ràpidament es va seguir la construcció d'altres blocs a prop de l'Ermita. Aquests edificis van ser construïts per la Immobiliària Ciutat Comtal, SA (ICC). La construcció a Bellvitge Nord no va arribar fins al 1968. La construcció d'aquests blocs de pisos sense balcó és molt més nombrosa a la zona sud sent un total de 15 blocs enfront dels 3 blocs de la zona nord. Els 3 blocs de Bellvitge Nord, pertanyen a l'Avinguda Europa, mentre que tots els altres, repartits en quatretres carrers, són de Bellvitge Sud.
 
• Períodes de construcció El període de construcció d'aquest tipus d'edifici comprèn la dècada entre el 1963-1964 i 1968. En només 5 anys, es construeixen els 18 edificis d'aquesta tipologia.
Línia 72:
Els blocs de Bellvitge Nord (Av. Europa) coincideixen en 6 porteries cadascun. A Bellvitge Sud, es reparteixen entre 4, 5 i 6, sent més usual els de 5 porteries, ja que 11 edificis dels 15 són d'aquest nombre de porteries.
 
• Planta tipusAltipus. Al fons de cada escala va ubicat l'ascensor, amb parades intercalades i totes les escales a la part superior van intercomunicades per un passadís cobert.
 
Els habitatges es componen de: menjador - sala d'estar, tres dormitoris, bany, cuina i galeria coberta per a safareig, sent totes d'idèntiques característiques, amb la sola excepció dels finestrals de la façana anterior de les plantes baixa i set que són més amples.
 
===Edificis blocs longitudinals amb balcó===
Aquesta tipologia de bloc és molt similar a la mencionada anteriorment (Bellvitge Vell), amb la diferència que aquesta tipologia té, a la façana Sud, balcó a cada habitatge. Va ser la segona tipologia que es va construir. També es va començar a construir primer a Bellvitge Sud, seguint immediatament la seva construcció per Bellvitge Nord. Aquesta tipologia es troba repartida en tots els carrers del barri, excepte al carrer Mare de Déu de Bellvitge. És la més repetida, amb un total de 38 edificis d'habitatge.
 
• Períodes de construcció: El període de construcció d'aquest tipus d'edifici se situa en els últims anys dels 60 (1967), fins al 1974. En només 7 anys es construeixen 38 edificis.
Línia 129:
Segons una altra tradició tot va començar al carrer Hospital de Barcelona, on s'havia trobat una imatge en uns horts. La gent del mar la venerava en una petita capella, demanant-li un "bon viatge", per la gran devoció que li tenien desitjaven fer-li una església més gran, però, el veí es va oposar a l'ampliació i els mariners van aixecar l'ermita en aquest lloc de la Marina, molt a prop del mar en aquells segles.
 
Els fets que coneixem és que es tractava d'un edifici religiós annex a un mas des del segle XI. Posteriorment, només es mantindrà l'església, que serà utilitzada per diversos col·lectius (habitants d'un poble, d'un carrer de Barcelona, etc.) per fer els seus ritualsserveis, com moltes esglésies aïllades, on es va de romeria, es fan aplecs, etc.
 
=== Els primers habitants ===
Línia 146:
A Bellvitge sempre hi ha hagut molta vida associativa.
 
Abans de la democràcia la gent no e spodia reunir, així que algunes de les primeres associacions van tenir un caireesportiucaire esportiu. La Inmobiliaria va crear una entitat: el Casal, peron es van començar a organitzar les festes del barri. Per fomentar els esports, es va fer una pista de basquet i una de patinatge que encara podeues pot veure al carrer Ermita,. tambéTambé es van crearacollir diversosels equips de futbolfútbol o de hoquei que s'anaven gestant.
 
La primera entitat pròpiament del barri es va gestar al primer bar que hi havia als locals comercials entre el primer i segon bloc de l'avinguda Mare de Déu de Bellvitge i va ser un equip de fútbol la UNI (Unidificació Bellvitge)
També es reunien alguns veïns per a celebrar les festes al voltant del dia 8 de setembre, dia de “les mares de Déutrobades”. De les que la de Bellvitge n’és una.
 
També es reunien alguns veïns per a celebrar les festes al voltant del dia 8 de setembre, dia de “les mares de Déutrobades”Déu trobades”. De les que la de Bellvitge n’és una.
 
A la parròquia de Bellvitge nord esreunia en la “comissió de barri de Bellvitge” un grup de veïns que van començar a organitzar les primeres lluites i que van tirar endavant la primera associació del barri legal i independent de la constructora: L’Associació de Veïnsde Bellvitge Nord.
Linha 174 ⟶ 176:
No sent suficients els problemes d'habitabilitat del barri, les constructores es van llançar a una carrera especuladora en la qual van modificar repetides vegades el Pla Parcial i van augmentar repetides vegades la densitat d'habitatges, passant així d'un projecte inicial de zona residencial a un projecte de construcció del barri dormitori amb la major [[densitat de població]] de tota [[Europa]].
 
Aquesta situació va fer que els veïns decidissin organitzar-se per a fer-se escoltar davant les autoritats competents. Així, es van dur a terme diverses accions de protesta entre les quals destaquen la realització d'un túnel per sota de la Gran Via per a poder-la creuar sense perill i les protestes que van tenir lloc entre [[1973]] i [[1976]], i on sota el lema "NomésNo més blocs", els mateixos veïns van paralitzar les obres de nous edificis. Finalment, una sentència del Tribunal Suprem va ordenar el cessament de tota construcció a Bellvitge l'any [[1980]].
 
Han hagut més lluites, el 1978 es va fer “l’Operació neteja”, en la que van sortir els veïns amb escombres, bosses d’escombreries i galledes al carrer per reivindicar un Bellvitge més net. Altres van ser per aconseguir que el Metro arribés aquí, com així va ser a l'octrubre del 1989 o per tenir el Parc que avui en dia tenim. Avui també es continua lluitant per la sanitat.
 
== Etimologia ==
Hi ha dues hipòtesis sobre l'origen del vocable Bellvitge.
 
La primera defensa que Bellvitge prové d'expressions, com ara "bell viatge" o "bella vista", dites pels viatgers que hi passaven entrant o sortint de la ciutat de [[Barcelona]]. Aquesta versió no té cap fonament documental. Forma part del folklore popular (llegendes, poemes...)
 
L'altra versió es basa en una successió de documents, el més antic dels quals, de l'any 995, informa de l'existència del mas d'Amalvígia. Aquest nom de dona i d'origen germànic, va evolucionar cap a les formes del català naixent, i en l'any 1057 apareix en un contracte de venda com Mas de Malvitge. Aquest document, per cert, és el primer esment documental d'un edifici religiós annex al mas: allò que ara anomenem l'ermita.<ref>DD.AA. ''Història de l'Hospitalet,'' Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 1997, p. 45</ref> Aquest nom s'hauria anat transformant per la mateixa gent de la zona a causa de les referències negatives de Malvitge, que s'assemblava a "mal viatge" en Belvitge, Benvige... fins l'actual Bellvitge.
 
== Bellvitge, avui. Equipaments i serveis. ==
Linha 201 ⟶ 203:
En un altell, començava l’escola '''Jericó''' que va donar pas a '''Joan XXIII'''. En un pis la primitiva escola '''Balmes'''.
 
On ara està l’actual llar d’infants municipal '''l’Estel Blau,''' hi havia una escola d’educació especial anomenada '''Estel.''' Actualment està al barri de Can Serra.
 
Actualment, el barri té:
Linha 207 ⟶ 209:
-       Quatre escoles públiques d’educació infantil i primària''' Mare de''' '''Déu de Bellvitge'', ''Bernat Metge, la Marina''' (l’edifici actual l’han fet nou fa poc) i '''Ramon Muntaner''.'''''
 
-       Dos instituts d’ensenyament mitjà:'' '''''l’IESl’Institut Bellvitge '''i''' l’IESl’Institut Joan Miró'''Europa''' ('''abans'''  Europa'''Joan Miró''').'''
 
-       Tres centres concertats'': '''''P. Enric d’Ossó, Joan XXIII i Balmes.'''
 
-       Una llar d’infants pública '''“El passeig” i '''i una privada''' “L’estel“L’Estel blau”Blau”. '''
 
-       I unUn '''centre de formació d’adults''.'''''
 
Bellvitge ha estat un lloc de referència per l’educació en el temps lliure.  Actualment hi ha:
 
El-      L'esplai Bellvitge (abans '''Club Infantil Juvenil Bellvitge)'',''''' amb un edifici propi,
-      
 
El '''Club Infantil Juvenil Bellvitge'',''''' amb un edifici propi,
-      '''l’Esclat '''en uns altells de l’Avinguda Amèrica,
 
-      el '''Nou quitxalles”'''
'''l’Esclat '''en uns altells de l’Avinguda Amèrica,
 
- l'esplai '''Xerinola,''' abans Jovis
-      
el '''Nou quitxalles”'''
 
-      l’esplai '''''“al Vent”''''' de la Fundació ''“la Vinya”'' a la parròquia del Mare de Déu de Bellvitge.
- l'esplai '''Xerinola,''' abans Jovis
 
-      No podem oblidar '''l’Escola de Música '''al local sobre el '''M''ercat vell.'''''
-      
l’esplai '''''“al Vent”''''' de la Fundació ''“la Vinya”'' a la parròquia del Mare de Déu de Bellvitge.
 
- La nova '''Biblioteca Bellvitge''' a l'actual plaça de la cultura.
-      
No podem oblidar '''l’Escola de Música '''al local sobre el '''M''ercat vell.'''''
 
=== Noms de carrers, espais, equipaments i monuments del barri ===
Els noms dels nostres carrers són: Al "Bellvitge sud" Mare de Déu de Bellvitge, Ermita i Prat i al "Bellvitge Nord": Avinguda Europa, Avinguda América, Carrer França i carrer Portugal. També hi ha un petit carrer que va des d’una cantonada del parc a la part de darrere de l’hotel, entre un club esportiu i la Gran Via. És nou i es diu '''Jaume Ventura Tort '''pel compositor de l’Hospitalet que va viure entre 1911 i 1984 i va compondre moltes sardanes, balls..., i entre aquests el ''Ballet a Nostra senyora de Bellvitge.''
 
Al principi, la Immobiliària va posar noms als edificis del barri:  SANT FRANCISCO, CATALUNYA, VALÈNCIA, ARAGÓ, CASTELLA, als edificis del començament, “Butano”, ja que el va comprar aquesta empresa pels seus treballadors, del SANT ROC, que estava entre la pista de patinatge i el del Butano, i del de VERGE DEL CARME, també a prop d’aquest.
Hi ha un altre petit carrer que va de la Rambla Marina al carrer Ermita, passant pel consultori, no té nom i li diem '''''“Carrer sense nom”'''''
 
Al principi,A la Immobiliàriazona voliadel posarcarrer nomsPrat devan planetesedificar alsUxama, blocsMistral (Neptúi Jaumne I i a l’Avinguda Europa: Zeus, Urà..Mercuri i Mart.), però la idea no vaha prosperar.En canvi hi ha certs blocs que els veïns han batejat: com el bloc del '''''“butà”,“xocolata” '''''perquè té aquest color....
perquè en ell vivien molts treballadors d’aquesta empresa, el bloc '''''“xocolata” '''''perquè té aquest color....
 
El Poliesportiu es diu '''Sergio Manzano '''per un professor d’educació física de l’Institut de Bellvitge.
 
Al lloc on està la nova '''biblioteca''' l’han anomenat la '''''“Plaça de la cultura” '''''i sembla un nom adequat, tot i que no és molt conegut, en canvi és més popular la '''''“plaça de la baldosa”''''' on posen el “mercadillo” dels divendres, o el “'''''passeig dels pins”''''' o de '''''“la guarderia”''''' (on està la llar d’infants '''El passeig''''')'' lloc emblemàtic de les lluites veïnals.
 
Hi ha dos mercats:, al primer: '''Merca Bellvitge''' li diem '''''“mercat vell”''''' i al '''Merca2,''' al costat
del metro, l’anomenem '''''“mercat nou”.'''''
 
Hi ha dues parròquies: '''Mare de Déu de Bellvitge''' al carrer ermita i '''Sant Joan Evangelista''' a l’avinguda Europa. Des dels inicis s'han implicat en les lluites i reivindicacions dels veïns, donant aixopluc quan els veïns no es podien reunir en altres llocs i especialment en l'educació i l'atenció social, d'elles han sorgit diverses entitats. Actualment continuen realitzant tasques socials. Els seus edificis són dels últims que es van fer al barri, perquè les comunitats no els volien fins que no es fessin els altres equipaments. Abans aquestes comunitats es reunien als “barracons”.
Linha 253 ⟶ 251:
Als anys 80 hi havia dos cinemes: el '''Lumière ''' i el '''Marina. '''Actualment són dos centres comercials.
 
La plaça que uneix la '''Rambla de la Marina''' de Bellvitge amb la '''Travessia Industrial'''l es diu '''Plaça Amalvítgia''' i l'escultura es diu '''Bóvila''' i és de '''Joan Junyer, '''però tothom la coneix per '''''“la sardana”.'''''
 
El '''''“Parc Nou”,''''' inaugurat al 2003, és un dels més grans de l’Hospitalet, va ser una de les últimes actuacions que es van fer al barri i es va demanar l’opinió dels veïns. Hi podem observar les aigües freàtiques, de les que Bellvitge està ple.
 
Tots els blocs estan envoltats de jardins dels quals els mateixos veïns tenen cura.