Revisió del 06:16, 17 abr 2016 modifica Peprovira (discussió \| contribucions) Autopatrullats 98.952 edits m →‎Cronologia: enllaç repetit ← Edició anterior		Revisió del 06:28, 17 abr 2016 modifica desfés Peprovira (discussió \| contribucions) Autopatrullats 98.952 edits m →‎Història: amplio la història amb una secció traslladada de l'article Poegaso Z-102 Edició següent →
Línia 25: == Història == === Antecedents === El 25 de setembre de [[1941]], en plena [[franquisme\|dictadura militar]], es creà l'''[[Instituto Nacional de Industria]]'' (INI) amb la intenció d'encarar entre d'altres les problemàtiques del transport i la defensa. El 1946, el ''Centro Tecnico de Estudios del Automóvil'' (CETA), creat per l'enginyer [[catalans\|català]] [[Vilfred Ricart]], va rebre l'encàrrec de desenvolupar un camió [[dièsel]] de 7/8 tones. Al mateix temps, l'INI va crear el ''Consejo Técnico del Automóvil'' i tot plegat fou l'origen d'ENASA, l'empresa que havia de fabricar el camió. El 26 de juny de 1946 es va crear l'empresa amb un capital social de 240 milions de [[pesseta\|pts]] (1,4 milions d'[[euro]]s al canvi), i per mitjà l'INI es va forçar la venda de l'antiga [[Hispano-Suiza]], situada a la Sagrera (a l'actual [[Parc de la Pegaso]]). ENASA es féu càrrec del personal i les instal·lacions, tot aprofitant de passada el renom que tenia l'antiga empresa. El febrer de [[1940]], en plena [[franquisme\|dictadura militar]], es publicà al BOE del ''Plan Nacional de Motorizacion de España'', en què s'especificava i programava la fabricació de vehicles pesats, furgons i automòbils, encaminat a corregir les grans mancances que patia l'[[estat espanyol\|estat]] després de la [[guerra civil espanyola]]. El 25 de setembre de [[1941]] es creà l'''[[Instituto Nacional de Industria]]'' (INI), presidit pel militar [[Juan Antonio Suanzes Fernández\|Juan Antonio Suanzes]], amb la intenció d'encarar entre d'altres les problemàtiques del transport i la defensa. Així va néixer el Pegaso I, molt similar a l'Hispano-Suiza 66D, seguit pels volts de [[1949]] pel Pegaso Diesel (Pegaso II) i seguidament pel Z-206, amb un motor de sis cilindres en línia de 100 mm de diàmetre per 120 mm de cursa, que donava 120 CV a 1.800 [[revolucions per minut\|rpm]] i una caixa de canvis de vuit velocitats. Posteriorment, se'n va augmentar la potència a 140 CV. Aquest model es coneixia amb el sobrenom de “''Mofletes''” ("galtes") per la seva imatge frontal. Basant-se en aquesta mecànica, també va aparèixer un autocar amb una curiosa carrosseria. Aquest tipus d'arquitectura de motor, junt amb la injecció directa, va ser la més habitual en la construcció dels motors de Pegaso.▼ El gener de 1946, l'[[enginyer]] [[catalans\|català]] [[Vilfred Ricart]] fundà, per encàrrec de Suanzes, el ''Centro de Estudios Técnicos de Automoción'' (CETA), amb Ricart de Director General i seu central a [[Madrid]]. Ricart hi incorporà un equip d'enginyers i tècnics que havien col·laborat amb ell a [[Alfa Romeo]] (on havia desenvolupat durant anys els cotxes de competició de la marca i havia coincidit amb [[Enzo Ferrari]]). Tot seguit, el CETA va rebre l'encàrrec de desenvolupar un camió [[dièsel]] de 7/8 tones. === Naixement de l'empresa === [[Fitxer:Als obrers de Pegaso.jpg\|thumb\|left\|Placa commemorativa de la fàbrica a l'actual parc de la Pegaso]] Poc després, l'INI va crear el ''Consejo Técnico del Automóvil'' i el 1946 constitueix l'''Empresa Nacional de Autocamiones S.A.'' (ENASA), de la qual n'és nomenat Conseller-Delegat Vilfred Ricart. L'empresa compta amb un capital social de 240 milions de [[pesseta\|pts]] (1,4 milions d'[[euro]]s al canvi). Al mateix temps, l'INI força la venda de la Hispano-Suiza a ENASA, la qual s'instal·la a l'antiga fàbrica d'aquella empresa (a l'actual [[parc de la Pegaso]] de la Sagrera). ENASA es va fer càrrec del personal i les instal·lacions, tot aprofitant de passada el renom que tenia l'antiga empresa. A banda, el fet d'ubicar la producció a Barcelona fou considerat imprescindible per al desenvolupament del ''Plan de Industrializacion'' a causa del potencial humà, l'experiència i els coneixements en la indústria automobilística, únics a l'estat. ▲~~Així~~ENASA vacomençà doncs a desenvolupar el camió que havia estat encarregat al CETA i aviat a néixer el Pegaso I, molt similar a l'Hispano-Suiza 66D, seguit pels volts de [[1949]] pel Pegaso Diesel (Pegaso II) i seguidament pel Z-206, amb un motor de sis cilindres en línia de 100 mm de diàmetre per 120 mm de cursa, que donava 120 CV a 1.800 [[revolucions per minut\|rpm]] i una caixa de canvis de vuit velocitats. Posteriorment, se'n va augmentar la potència a 140 CV. Aquest model es coneixia amb el sobrenom de “''Mofletes''” ("galtes") per la seva imatge frontal. Basant-se en aquesta mecànica, també va aparèixer un autocar amb una curiosa carrosseria. Aquest tipus d'arquitectura de motor, junt amb la injecció directa, va ser la més habitual en la construcció dels motors de Pegaso. === Cronologia ===

Pegaso: diferència entre les revisions