Cimaci: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 4:
El '''cimaci''' (de [[llatí]] ''cimacium'' i aquest del [[grec]] κύμα, 'ona') és una motllura corba amb forma de S (és a dir, dos semicercles), amb funció tant estètica com estructural, que s'ha utilitzat en l'[[arquitectura clàssica]] fins al segle XIX, quan els nous materials ([[acer]] i [[formigó]]) van generar una [[arquitectura moderna|nova arquitectura]] que no es basava en els cànons clàssics. Actualment, els cimacis s'utilitzen en obres de [[Restauració (art)|restauració]] en monuments, o bé en treballs d'[[ebenisteria]]. En l'ús general, s'entén aquell conjunt de motllures que serveix per a coronar un element arquitectònic, com un [[pedestal]] o una [[mènsula]], com a sinònim del terme ''coronació''.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.114|consulta=27 de novembre de 2014}}</ref>
 
En l'[[arquitectura de l'antiga Grècia]] i [[arquitectura de l'Antiga Roma|de l'antiga Roma]] es deia ''avenc'' i constituïa l'element terminal de la [[cornisa]] (amb una motllura), sovint enriquida amb perforacions per permetre l'evacuació de l'aigua de pluja des de la coberta. Aquestes perforacions es denominen ''[[trencaaigües|]]''trencaaigües'']], i solien estar decorades amb caps de lleó. L'avenc també estava adornat amb [[palmeta|palmetes]] i altres elements decoratius. El cimaci constituïa l'element més característic de l'ordre utilitzat en l'[[arquitectura romànica]], ja que normalment els capitells no es basaven en l'ordre clàssic. En lloc del prim [[Àbac (arquitectura)|àbac]] utilitzat en l'ordre clàssic, es posava un gruix cimaci tallat, que feia les vegades d'àbac i de cimaci al mateix temps, i que servia per a descarregar sobre el capitell les tensions provocades en els [[Arc (construcció)|arcs]].
 
== Referències ==