Maiestas Domini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m jerarquia d'encapçalaments
Línia 28:
Les formulacions iconogràfiques desenvolupades a les pàgines dels manuscrits carolingis i otonians estableixen els models que l'art romànic adoptarà i plasmarà en formats monumentals, sempre en un lloc preferent de les esglésies. A l'interior, pintat als absis o bé als frontals dels altars. A l'exterior, esculpit, presidint les portades. Vegeu més avall la llista d'exemples més representatius en l'art romànic.
 
L'art romànic representa la màxima expansió de la iconografia de la ''Maiestas Domini.'' De la mateixa manera que als seus orígens i també al món carolingi i otonià s'establia una clara correlació entre la representació de Déu entronitzat i la de l'emperador en majestat, els historiadors assenyalen que la proliferació de la ''Maiestas Domini'' en l'art romànic esdevé una expressió clara de l'[[Feudalisme|ordre feudafeudal]]<nowiki/>l, del seu caràcter immutable i de la seva rígida jerarquia, al capdamunt de la qual es trobaria Déu.
 
Potser per això, la societat urbana del gòtic, una societat més dinàmica, prefereix altres formes de representar Déu. D'aquesta manera, a partir del segle XIII, el tema de la ''Maiestas Domini'' ja no és predominant i en lloc seu es posa de moda la iconografia del [[Judici Final]] o la Coronació de la Verge.