El comte Arnau (Pedrell): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «''El comte Arnau'' és un cicle d'òpera de Felip Pedrell amb textos de Joan Maragall, que va ser publ...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 12:
Desembre 1899 – octubre 1903.
La Primera Part del poema de Maragall fou publicada a «[[Catalònia]]» el 6 de gener de 1900<ref>{{Ref-publicació|cognom=Maragall|nom=Joan|article=El Comte Arnau|publicació=Catalònia. Periòdic Nacionalista Liberal|url=http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/catalper/id/39/rec/42|data=6/1/1900|pàgines=11}}</ref> i es publica també dins el seu volum ''[[Visions & Cants|Visions i Cants]]''. El mateix any, Pedrell escriu una carta a Maragall on li presenta la idea d'adaptar el seu poema «El Comte Arnau» a un espectacle escènic. Des de l'inici Maragall li confessa al compositor que, tot i sentir l'obra com a musicable, no se l'acabava d'imaginar en escena, tot i que finalment tiren endavant el projecte. Al llarg de cartejar-se sobre diferents tòpics, les idees de Pedrell poc a poc van centrant-se entorn de la Primera Part del drama musical mentre que, de forma independent, Maragall s’acosta a la Segona Part del poema.
En aquest primer període de correspondència, veiem com Maragall va deixant de creure en la importància primària del llibret. «El drama naix en la música i consisteix essencialment en ella, i la plasticitat escènica és sols la condensació meravellosa de la potentíssima atmosfera musical»<ref>{{Ref-llibre|cognom=Terry|nom=Arthur|títol=L'epistolari de Joan Maragall i Felip Pedrell. 1899-1911|url=http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000153%5C00000092.pdf|edició=|llengua=|data=1959|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=14|isbn=}}</ref>(Terry 1959:14)
Línia 31:
== L'obra ==
Per aquest drama, Pedrell aposta per la llegenda popular de la figura del [[Comte l'Arnau|Comte Arnau]]. Per la seva representació, aposta per una escenificació basada en la fantasia, les visions fantàstiques de boscos ombrívols, orgies, paratges desèrtics, nits de llamps i boires…
==== Influències ====
La influència d'una barreja d'estètica wagneriana, l'estil de Berlioz i el de Liszt -sobretot en el contingut literari dels poemes simfònics d'aquest últim-, es reflecteix a ''El Comte Arnau'' a l'hora de transformar els motius temàtics, tractant el material melòdic a partir de seqüències i progressions harmòniques.
Així mateix, s'hi entreveu la clara influència de les obres de Sòfocles (com van ser ''Edip Rei, Antígona, Electra),'' les quals serveixen d'inspiració a Pedrell per fer ús del cor propi de la tragèdia grega, els corifeus, els solistes i el grup recitant. El col·lectiu actua com a veu del poble que minva el dolor de l'heroi i a la vegada com a guia de l'argument, tal com el compositor ja l'havia utilitzat anteriorment a la seva obra ''[[L'ultimo abenzeraggio]]'' [[L'ultimo abenzeraggio|(]]1889).
L'estètica i idea romàntica es troba també dins el moviment noucentista que en aquells anys començava a sorgir a Catalunya, de forma alternativa al modernisme. S'observa doncs, com Pedrell no va estancar-se al segle XIX i va participar en aquests nous moviments culturals.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cortes Mir|nom=Francesc|article=La música escènica de Felip Pedrell: Els Pirineus. La Celestina. El comte Arnau|publicació=Recerca Musicològica XI-XII|url=|data=1991-1992|pàgines=93}}</ref>
En les seves autobiografies Pedrell ens aporta informació del que va ser la premonició de la idea, la seva inspiració. Esmenta la influència del premi dels Jocs Florals que Aniceto de Pagès i Puig va obtenir, l'any 1877, amb l'adaptació de la cançó popular «El Comte Arnau».
El 1900 comença a mantenir una correspondència amb el poeta Joan Maragall, a qui li explica la seva idea d'''El Comte Arnau''. Aquest li confessa que, tot i que veu l'obra com a musicable, no se la sap imaginar sobre escena. (CORTÈS 1991)Pedrell titula l'obra com a festival líric popular. Estructurat en 3 parts, cada una d'aquestes està dividida en escenes, però que difereixen del que seria una òpera típica, ja que hi ha separació entre les diferents escenes. El cor tanca alguna escena cantant ''a capella'', i d'altres s'acaben amb acords dissonants<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cortes Mir|nom=Francesc|article=La música escènica de Felip Pedrell: Els Pirineus. La Celestina. El Comte Arnau|publicació=Recerca Musicològica XI-XII|url=|data=1991-1992|pàgines=}}</ref>.
==== Representacions i recepció de l'obra ====
El drama d'''El Comte Arnau'' no s'arribà a representar mai íntegrament. Hi va haver dos intents de posar l'obra en escena. Primerament l'any 1904, quan Pedrell va encomanar l'execució de l'obra a l'[[Orfeó Català]], llavors dirigit per [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]]. El director era partidari de la idea de realitzar-lo al [[Park Güell|Parc Güell]], que encara estava en construcció.<blockquote>«El Park Güell serà y es ja ara una cosa genial. Lo vaig veure fa cosa de 15 dies. Lo que se'n diu Teatre grech vaig reconeixer està atrassat…</blockquote><blockquote>No cal dirl'hi que'l ''Comte Arnau'' ab l'idea que Vd. m'en ha donat trovo serà espatarrat. ¡Avant Mestre!»<ref>{{Ref-llibre|cognom=Terry|nom=Arthur|títol=L'epistolari de Joan Maragall i Felip Pedrell. 1899-1911|url=http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000153%5C00000092.pdf|edició=|llengua=|data=1959|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=62|isbn=}}</ref></blockquote>[[Antoni Gaudí i Cornet|Antoni Gaudí]], com a arquitecte del Parc, va començar a dissenyar l'escenari, les grades per al públic buscant una bona acústica i una vista de Barcelona. Per altra banda, [[Adrià Gual i Queralt|Adrià Gual]] s'encarregaria de l'escenografia i el vestuari. El poeta Maragall però, dubtava d'un lloc encara en construcció, allunyat de la ciutat. Li semblava que l'estrena de l'obra era precipitada. Per finançar el projecte, es pensava organitzar una temporada de «Festivals lírichs». El projecte de societat però, va fracassar.
El 1906 s'intenta representar l'obra a la plaça de Las Arenas de Barcelona, que és l'espai que Pedrell havia imaginar inicialment per escenificar-la. L'intent també va ser fallit degut a qüestions tècniques i preferències dels directius de la plaça.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cortes Mir|nom=Francesc|article=La música escènica de Felip Pedrell: Els Pirineus. La Celestina. El Comte Arnau|publicació=Recerca Musicològica XI-XII|url=|data=1991-1992|pàgines=94}}</ref>
Dins la trajectòria compositiva de Pedrell, les seves òperes havien estat rebudes amb un èxit molt limitat, fet que el feu decidir per abandonar la composició un cop acabat el drama musical d’''El comte Arnau''. L'obra va ser menyspreada i encara, actualment, no s'ha representat en versió completa. Paradoxalment, el poema de Maragall se situa entre les dues o tres millors obres de l’autor.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Terry|nom=Arthur|títol=L'epistolari de Joan Maragall i Felip Pedrell. 1899-1911|url=http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000153%5C00000092.pdf|edició=|llengua=|data=1959|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=12|isbn=}}</ref>
==== Adaptacions de l'obra ====
El 1911 el compositor fa una versió per a cant i piano, editada per José Guardia. A la portada d'aquesta versió, Pedrell hi escriu una nota preliminar que informa que el poema es pot «executar en versió de concert, com a drama líric -segons la pràctica habitual- o bé a l'aire lliure com feien els grecs amb el teatre clàssic: prosceni per personatges i cor, orquestra, i al costat seu els corifeus i cor recitant»<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cortes Mir|nom=Francesc|article=La música escènica de Felip Pedrell: Els Pirineus. La Celestina. El Comte Arnau|publicació=Recerca Musicològica XI-XII|url=|data=1991-1992|pàgines=91}}</ref>
== Referències ==
| |||