Regne de Kenedugu: diferència entre les revisions

Tot això arribaria a la seva fi a l'últim quart del segle XIX quan la doble amenaça dels colonialistes francesos i Samori Touré va començar empassant-se als seus socis comercials del sud, l'oest i l'est. Possiblement al veure l'amenaça, el faama Tieba va traslladar la capital del regne a Sikasso, la ciutat natal de la seva mare, el 1877. Allí es va construir un nou palau anomenat el Mamelon en un pujol estratègic. La decisió va resultar sàvia, ja que Tieba i el seu successor Babemba Traoré es van enfrontar en una sèrie de batalles tant contra Samori Touré com els francesos que avançaven ràpidament.

 

 

Irònicament, el petit regne de Kénédougou es convertiria en un dels últims reductes contra les ambicions franceses a Àfrica occidental. Els estats més grans van anar caient com a fitxes de dòmino a les mans de l'Imperi Wassulu de Samori o de l'Imperi francès. Els de Samori van atacar Sikasso amb un exèrcit de 12.000 homes a l'abril de 1887, però no van poder prendre la ciutat i es van haver de retirar després d'un any de setge a causa de les moltes pèrdues experimentades entre els seus millors guerrers. El juny de 1888 el faama va enviar al seu fill i un nebot a Bamako a signar un tractat amb el capità Septans, comandant de Bamako; per aquest tractat el Kenedugu quedava sota protectorat francès (18 de juny de 1888). Entre 1888 i 1889 els francesos utilitzaran el regne per pressionar a Samori, instigant-lo a reprendre la guerra contra Samori (al menys mentre els francesos conquerien Ségou i Kaarta). A la llum d'aquestes amenaces i d'una possible guerra, Tieba va ordenar la construcció d'un tata o muralla al voltant de la ciutat el 1890. Parts de la tata s'han convertit en una de les principals atraccions turístiques d'avui dia de Sikasso.