Organyà: diferència entre les revisions

L'altra la dóna [[Jacint Verdaguer i Santaló|mossèn Jacint Verdaguer]]<ref>[http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/ Mossèn Cinto Verdaguer]</ref> en els seus quaderns "Excursions i Viatges" on explica el seu pas per Santa Fe el 27 de juliol de 1883 i diu: "En Santa Fe se tròban castanyas de mar petrificadas, hont la gent creu veure gravats los dits de la santa, y diu que son las pedras que li tiràvan y que ella copsava al vol, estampant-hi sa hermosa maneta. En eixa actitud està representada en l'altar major en una pobre i sencilla escultura a una banda d'ell, y, en l'altre, en l'acte de ser degollada. En la pared del temple hi ha penjat un enorme serpent enbalsamat; te de vint-i-cinch a trenta palms de llarch, y l'envià de l'Africa un missioner fill d'aquest pahís.".

 

 

El cert és que la tradició de la serp està fortament arrelada i sovint es troben persones nascudes molt més tard del 1936 que afirmen haver vist la serp penjada a la capella fa quatre o cinc anys. Això pot anar lligat a les explicacions que ens dóna Rafel Battestini al seu llibre "La vall de Cabó" on referint-se a la gran abundància de restes prehistòriques que hi ha a tota la Vall, afirma que la cristianització va adoptar diversos cultes tradicionals: "... El culte serpentari es retrobaria a Ares, amb Sant Bernabé, que en ésser escorxat passa "de mort terrenal a vida celestial" i també a la capella de Santa Fe hi ha hagut, de sempre, una serp com a "exvot".