Hereu: diferència entre les revisions

La figura de l’hereu a Andorra segueix la mateixa pauta del Codi Civil de Catalunya. En cada canvi generacional s’efectuava la transmissió del patrimoni seguint un sistema d’herència indivisa de la propietat familiar, i és l’hereu qui la rep, implicant la l'exclusió dels altres fills. Assegurant-se així la perpetuïtat de la casa i de tots els béns.

Era un costum generalitzat que el fill primogènit baróvaró fos l’hereu, però res no hi obligava. Podia donar-se el cas que la designació recaigués en un altre fill o filla ([[pubilla]]) per causes diverses, i poden anar des de la manca de descendència o la incapacitat, sempre vetllant pels interessos de la casa en cada moment.

La condició més important que havia de complir l’hereu era assegurar la descendència. A més, també tenia l’obligació de tenir cura dels seus pares quan fossin grans o estiguessin malalts, i dels germans, en el cas que algun s’hagués quedat a viure a la casa. Es generava així unsuna estructura troncal, on l’hereu convivia amb els pares, la generació que havia de ser reemplaçada per l’altra en el mateix espai residencial i productiu.

El cicle hereditari quedava tancat amb el testament, mitjançant el [[testament]], mitjançant el qual el [[cap de casa]] designava el seu hereter universal i ratificava el nomenament de l'hereu contemplat prèviament en els [[capítols matrimonials]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=VVAA. De la Parte Cano|nom=Isabel|cognom2=Mas Canalís|nom2=David|títol=La casa a Andorra. Dues històries de família|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=Editorial Alta Fulla|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>