Revisió del 21:17, 25 abr 2016 modifica Terrissaire (discussió \| contribucions) 3.440 edits →‎Història Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 14:54, 26 abr 2016 modifica desfés Terrissaire (discussió \| contribucions) 3.440 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 54: L'any 1098, consta que els germans Pere i Adalbert Bernat de Vilamarí donaren una terra de la parròquia de Sant Genís d'Orriols a la [[bisbat de Girona\|canònica de Girona]]. Es suposa que el llinatge medieval de [[Vilamarí (llinatge)\|Vilamarí]] tingué l'arrel al poble del mateix nom. El 1193, un R. Guillem de Vilamarí es troba entre els signants del document d'empenyorament de dues vinyes a favor de l'església de Santa Maria d'Olives, amb el consentiment del seu senyor, Ramon de Sant Esteve que tenia drets feudals sobre Vilamarí. A [[Juïgues]] : L'[[alou]] de «''Judaicas''» fou adquirit al voltant de l'any 888 pel comte [[Delà I d'Empúries\|Delà]] per traslladar les 25 famílies jueves establertes en aquest lloc a la ciutat de Girona. Segurament s'intentava vitalitzar l'activitat artesana i comercial de la ciutat. Delà, que governava associat amb el seu germà [[Sunyer II d'Empúries-Rosselló\|Sunyer]], actuava com a [[Comtat de Girona\|comte de Girona]]. Delà i la seva esposa Quíxol llegaren l'alou de Juïgues a llur filla Virgília qui l'any 941 en va fer donació a la seva germana Ranló que esdevindria abadessa del [[Monestir de Sant Joan de les Abadesses]]. L'any 957, Ranló va donar la possessió de «''Judaicas''» al [[Monestir de Santa Maria de Ripoll\|monestir de Ripoll]]. L'any 983 hi hagué un judici per els drets sobre una part d'aquesta propietat entre l'abadia de Ripoll i els habitants de l'indret, 25 caps de casa encapçalats per Gistrimi, provinents del repoblament ordenat pel comte Delà, després del trasllat dels jueus a Girona. Probablement els monjos de Ripoll degueren fundar aquesta església.   == Evolució demogràfica == {{evolució demogràfica\|1888 = 269\|1975 = 129\|2008 = 88\|2015 = 99}} Linha 62 ⟶ 63: {{principal\|Santa Maria de Vilamarí}} [[Fitxer:PortaladaRomanica.jpg\|thumb\|dreta\|Portalada romànica de Santa Maria. A l'[[ossari]] hi ha una inscripció en llatí "Aquí reposen dos germans, Pere Villa i Bernat Villa, sacerdots, fills del difunt Ricard Villa de Vilamarí. Els quals ven establir que en el presbiteri d'aquesta església se celebrés cada diumenge i tres vegades la setmana una missa matutina en honor de Santa Maria.. Van establir també que el Divendres Sant i per Pasqua es donés pa als pobres. Que els seves ànimes, per la misericòrdia de Déu, descansin. Bernat va morir el sis de juliol de l'any del senyor 1300, i Pere, el Primer de maig de l'any senyor 1315."]] Església parroquial de [[Santa Maria de Vilamarí]], un temple d'origen [[romànic]] època de la qual conserva murs de l'antiga església romànica visibles en una part de les façanes occidental i meridional. També és romànica una bona part del campanar, aproximadament les dues terceres ~~partsi~~parts i una porta, tapiada des de [[1787]], amb un dels muntants i l'amplia arquivolta de mig punt que l'extradossava, de secció de pla i cavet, decorada amb vint-i-nou esferes llises excepte tres que tenen esculpits un cap d'animal, un cargol i una creu. Aquest tipus de decoració es troba en moltes portades romàniques, especialment freqüent en algunes esglésies del [[bisbat d'Urgell]]. Per les característiques formals de la construcció i els elements conservats, la datació indica una obra força evolucionada de la segona meitat del segle XII o, fins i tot ja del segle XIII.<ref name="catrom"/> A l'exterior, l'aparell d'aquestes estructures antigues), però molt modificat als segles [[segle XVII\|XVII]] i [[segle XVIII\|XVIII]]. El temple actual fou consagrat el [[1689]]. Durant l'última [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]] fou convertit en magatzem i completament saquejat.

Vilamarí: diferència entre les revisions