La primera referència al poblament la trobem en un document del 912, quan es compren unes terres situades en el castell de Castellar, seguida per diverses referències els anys 947 i 955 al ''kastrum castellare'' i al ''termino de castellare''. La documentació indica que els primers assentaments altmedievals del terme es situarien a la riba dreta del Ripoll conformant petits nuclis pagesos al llarg dels segles X i XI anomenats Miralles (any 977), vil·la d'Alii i l'esglèsia de Sant Martí (1035), la Muntada (1052), Cabrafic i Manifacera (1081). Pel que fa al puig de Castellar aquest surt àmpliament esmentat durant els anys 1050-59 a partir de diferents vendes de terres cases i sitges del lloc de la Muntada que limita amb el puig de Castellar.<ref name=":0" />
Pel que fa a l'esglèsia de Sant Esteve la trobem documentada per primera vegada a l'any 1014 en relació a una venda de terres de "''Sancti Stephani"'' que es fa al terme del Castell i osteriormentposteriorment s'anomenen les Cases de Sant Esteve de Castellar en la còpia d'un document de l'any 1029<ref name=":0" />. L'any 1037 es documenta el jurament del testament de l'abat BorrelBorrell del [[monestir de Sant Llorenç del Munt]] sobre l'altar de Sant Esteve<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Viguè, J., Pldevall, A.|nom=|article=Sant Esteve de Castellar Vell.|publicació=Catalunya Romànica. Grup enciclopèdia Catalana|url=|data=1985-1998|pàgines=}}</ref>. En el transcurs de l'any 1052 l'Església de Sant Esteve va ser comprada per l'abat Oleguer del Monestir de Sant Llorenç del Munt al bisbe [[Guislabert I de Barcelona Guislabert]], pel preu de trenta onzes d'or puríssim. L'any 1098 quedà inclosa dins de les propietats del [[monestir de Sant a Cugat i]] i novament torna al Bisbat de Barcelona al 1117 gràcies a les gestions del bisbe [[Oleguer de Barcelona]]. El Bisbebisbe [[Ponç de Gualba]] al 1331 torna a determinar la propietat de l'esglèsia al [[Monestir de Sant Llorenç del Munt]]. L'any 1561 els drets sobre Sant Esteve passen del [[Monestir de Sant Llorenç del Munt|Monestir de Sant Llorenç de Munt]], ja en plena decadència, a l'Esglésiaesglésia de [[Santa Maria del Pi|Santa Mara del Pi]] de Barcelona gràcies a una butlla papal.<ref name=":0" /><ref name="ipac" />
Fins a les darreries del segle XVIII mantingué el culte i fou parròquia fins que al 1723, una comissió de veïns de Tolosa, l'antic nucli de la Sagrera de les Fàbreges, situat a l'altre riba del Ripoll, demana al bisbat la construcció d'una nova esglèsia per traslladar la parròquia, donats els inconvenients que supossaven desplaçar-se fins des del nucli de la població de Tolosa fins a Castellar Vell. A partir del 1775 es construí, sobre el solar de la capella de Sant Iscle i Santa Victòria de les Fàbregues<ref name=":1" />, la nova església de [[Sant Esteve de Castellar del Vallès|Sant Esteve de Castellar]] on hi ha actualment el poble de [[Castellar del Vallès]] i es troba l'actualla parròquia de Castellar.<ref name=":0" /><ref name="ipac" />
