La recerca del foc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 35:
* L'acció està situada fa 80.000 anys i associa espècies humanes no contemporànies, en boscos caducifolis com si fos Europa. Els Ulam (Oulhamr en la novel·la original de J.-H. Rosny) i els Kzamm presenten trets anatòmics que recorden els [[Home de Neandertal|Neandertals]] i els Ivaka evoquen homes anatòmicament moderns (Homo sapiens). Hi ha la presència d'una altra espècie desapareguda en aquesta època (Wagabou, Homo erectus).
* La importància del foc com agent de subsistència del grup que els protegeix del fred i allunya les bèsties ferotges, aixeca potser més del clixé i de la imaginació condicionada que de la realitat prehistòrica: el gènere ''Homo'' va aparèixer fa més de 3 milions d'anys i els seus representants han sobreviscut sense foc fins a - 400.000 anys en una Europa de clima més suau.
* Alguns pretenen que la noció mateixa de guerra és un anacronisme pel [[Paleolític|Paleolític.]].<ref>Laurence Keeley dans ''Les guerres préhistoriques'' (Éditions du Rocher) estime au contraire que les conflits de chasseurs cueilleurs étaient plus meurtriers que nos guerres modernes.</ref>
* La imatge associada als humans en la pel·lícula és la d'una animalitat grollera, sense mesura amb la imatge de les produccions materials i les realitzacions testificades dels grups humans de fa 80.000 anys: marxa i gestualització simiesca (la [[Bipedisme|bipedia]] té més de 3 milions d'anys !), absència d'atenció pels morts (els primeres sepultures tenen 100.000 anys), útils lítics pràcticament inexistents, reflexes animals.
* Paradoxalment, una de les escasses temptatives de humanització dels Ulam, el fàstic de l'[[Canibalisme|antropofagia]], no és  adquirida ja que aquesta ha testificat tot al llarg del Paleolític i més enllà, tot i que la seva pràctica no era  generalitzada.