Oceà Atlàntic: diferència entre les revisions

L'oceà Atlàntic té costes irregulars dentades per nombroses [[badia|badies]], [[golf]]s i [[mar]]s. Inclouen el [[mar del Carib]], el [[golf de Mèxic]], el [[golf de Sant Llorenç]], la [[badia de Hudson]], la [[badia de Baffin]], el [[mar Mediterrani]], el [[mar Negre]], el [[mar del Nord]], el [[mar Bàltic]], el [[mar de Barents]], el [[mar de Noruega]], i el [[mar de Weddell]]. Una altra característica és que el seu nombre d'illes és relativament petit. Inclou les [[Svalbard]] (o Spitsbergen), [[Groenlàndia]], [[Islàndia]], [[Gran Bretanya]], [[Irlanda]], [[Fernando de Noronha]], les [[Açores]], les [[Illes Madeira]], les [[Canàries|Canàries,]], les de [[Cap Verd]], les [[Bermudes]], les [[Índies Occidentals|Índies occidentals]], [[Illa de l'Ascensió|Ascensió]], [[Santa Helena]], [[Tristan da Cunha]], les Falkland (o [[Malvines]]), i les de [[Geòrgia del Sud]], a més de les del Carib.

En l'antiguitat, els continents estaven units en un gran continent anomenat ''[[Pangea|]]''Pangea'']]; quan els continents coneguts avui com a ''Àfrica'' i ''Amèrica'' van començar a dividir-se, va quedar exposat un gran buit que es va omplir d'aigua salina provinent de l'oceà Pacífic i Antàrtic.

L'Atlàntic va començar a formar-se fa uns 150 milions d'anys, quan l'antic supercontinent denominat ''[[Pangea|]]''Pangea'']] es va fragmentar, donant lloc a la formació de grans mars entre les plaques continentals que s'allunyaven entre si, separades per les dorsals oceàniques.