Àrab: diferència entre les revisions

L'existència de paradigmes fixos ajuda molt a l'hora de deduir les vocals presents en una paraula, la qual cosa permet deduir la vocalització d'aquestes quan en llegim alguna que maino hem sentit pronunciar mai.

Per exemple, 99 de les 100 paraules que presenten la forma escrita delde tipusl'estil 12ā3 (on els números corresponen a les consonants de l'arrel) es vocalitzen 1i2ā3: kitāb, kifāh, ḥimār, kibār, etc. No obstant això,Però la paraula escrita ''ḏhāb'' ('anar') es llegeix ḏahāb (i és una entre cent). Com a resultat, qui hagi après aquesta paraula mitjançant la lectura (i no escoltantsentint-la) la pronunciarà ''ḏihāb'' per analogia amb les altres 99 paraules. Segons els experts nadius, els quals tendeixen a considerar l'àrab com una llengua parlada, ''ḏihāb'' és erroni, i ''ḏahāb'' és l'única forma correcta. Segons els experts occidentals, els quals tendeixen a definir l'àrab com una llengua escrita i els detalls de pronunciació són secundaris, el suposat "error" es troba tan estès que consideren que se l'ha de considerar "correcte en àrab estàndard".