Revisió del 20:55, 8 maig 2016 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.280 edits m Retocs Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 20:56, 8 maig 2016 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.280 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 7: La samba-amaxixado ''Pelo telefone'', de domini públic però registrat per Donga i Mauro Almeida, és considerat ''el primer enregistrament'', encara que Bahiano i Ernesto Nazaré haguessin enregistrat per a la Casa Édison ja el [[1903]]. El seu gran èxit va portar el gènere més enllà dels ''morros''. Als 1930, uns músics liderats per Ismael Silva van fundar, al veïnat del barri d'Estácio de Sá, la primera escola, ''[[Deixa Falar]]''. Van transformar el gènere perquè s'adeqüés millor a la desfilada de [[carnaval]]. En aquella mateixa època, un personatge va ser molt important per a la popularització de la samba: Noel Rosa. Noel és responsable de la unió de la samba del morro amb el de l'asfalt. És considerat el primer [[cronista]] da música popular brasilera. Llavors, la [[ràdio]] va difondre la popularitat de la samba per tot el país i, amb el suport del president [[Getúlio Vargas]] va guanyar ''status'' de música oficial del Brasil.<ref name="SAMBA-NACIONAL-PARANHOS">PARANHOS, Adalberto. "A invenção do Brasil como terra do samba: os sambistas e sua afirmação social". ''Revista História'' (São Paulo), vol. 22, núm. 1; UNESP 2003, pp. 81-113</ref><ref name="SAMBA-NACIONAL-NAPOLITANO-LATIN-MUSIC-REVIEW">NAPOLITANO, Marcos. Auxilio luxuoso: Samba simbolo nacional, geração Noel Rosa e indústria cultural. Latin American Music Review - Volume 25, Number 2, Fall/Winter 2004, pp. 259-263</ref> Als anys següents, l'art es va desenvolupar en diverses direccions, de la samba canção a les bateries d'escoles de samba. Un dels nous estils va ser la [[bossa nova]], creada per membres de la [[classe mitjana]], entre ells [[João Gilberto]] i [[Antonio Carlos Jobim]]. Als [[dècada del ~~1970~~1960\|anys seixanta]] del segle passat, els músics de la bossa nova van iniciar un moviment de rescat dels grans mestres de la samba. Molts artistes van ser descoberts pel gran públic del moment. Noms com [[Cartola]], [[Nélson Cavaquinho]], Zé Keti e Clementina de Jesus van gravar els seus primers discos. Als setanta la samba se sentia molt a les ràdios. Compositors i cantants com Martinho da Vila, Bezerra da Silva, Clara Nunes i Beth Carvalho dominaven les llistes d'èxits. Al començament [[dècada del 1980\|dels vuitanta]], després d'un període d'oblit, on les ràdios eren dominades per la música de [[discoteca]] i pel [[rock]] brasiler, la samba va reaparèixer a l'escenari brasiler amb un nou moviment, anomenat "pagode". Nascut als suburbis carioques, el pagode era una samba renovada, que utilitzava nous instruments, com el banjo i el "tantã", i un llenguatge més popular. Els noms més famosos van ser Zeca Pagodinho, Almir Guineto, Grupo Fundo de Quintal, Jorge Aragão i Jovelina Pérola Negra. Actualment, la samba és un dels gèneres musicals més populars al Brasil. == Etimologia i orígens ==

Samba (música): diferència entre les revisions