Bàrbar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 16954053 de Sergiorn23042003 (Discussió) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
Després de les guerres grecoperses durant el [[segle V aC]], en què una coalició de grecs va derrotar un gran imperi en la [[Batalla de Marató]] el [[490 aC]], se'n va desenvolupar l'estereotip, veient la resta de pobles inferiors militarment i política, usant el terme per a anomenar les nacions o ètnies percebudes amb un nivell inferior de civilització o els pobles o persones brutals, cruels, insensibles, amb comportaments inacceptables en societats civilitzades. Els romans van titllar de ''bàrbares'' les civilitzacions que envoltaven els seus territoris: les diverses tribus [[Germànics|germàniques]], els assentats [[Gàl·lia|gals]], els incursors [[huns]] i els [[Berbers|imazighen]] del nord [[Àfrica|d'Àfrica]]. Així mateix, la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi romà]] s'atribueix, fonamentalment, a les [[invasions bàrbares]].
Aviat '''''bàrbar''''' no sols va significar 'estranger' sinó també 'mancat d'educació', amb independència del lloc de naixement. Així utilitza ja el terme el grec clàssic [[
Com veiem, durant mil·lennis, es va considerar com a '''bàrbara''' només la '''civilització d'altri''', per a així poder legitimar i sacralitzar la civilització pròpia. Ara bé, pensadors crítics moderns com [[Montaigne]], [[Diderot]] o [[Walter Benjamin]] han negat aquests principis xenòfobs i han destacat que tota civilització o cultura arrela també en algun tipus de barbàrie pròpia i no aliena.<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/CIDOBpoliticConocDinamIntercultCast.pdf G. Mayos "Conocimiento y cultura, ¿Agentes de barbarie?"] en CIDOB, 2012 pp. 137-152.</ref>
== Referències ==
| |||