Alfred Jeanroy: diferència entre les revisions

'''Alfred Jeanroy''' ([[Mangiennes]], Meuse, Lorena, 5 de juliol de 1859 - [[Sent Joan lo Vièlh|Saint-Jean]], Haute-Garonne, 13 de març de 1953) fou un romanista i occitanista francès.

== Vida ==

Jeanroy va estudiar a l’[[École pratique des hautes études]] amb [[Gaston Paris]] i [[Paul Meyer (filòleg)|Paul Meyer]]. Va fer les proves d’agregació i va ser professor d’institut en diverses localitats (Troyes, Besançon, París). El 1889 va obtenir l’habilitació a la Universitat de Poitiers amb dues tesis intitulades ''Les origines de la poésie lyrique en France au Moyen âge. Etudes de littérature française et comparée suivies de textes inédits'' (Paris 1889; reeditada els 1904, 1927, 1969) i ''De nostratibus Medii Aevi poetis qui primum lyrica Aquitaniae carmina imitati sint'' (Paris 1889), sobre l'adaptació de la poesia trobadoresca pels [[trober|trouvères]]. Aquest mateix any fou professor a la Universitat de Poitiers i de 1889 fins a 1909 a la Universitat de Tolosa, com a successor d’[[Antoine Thomas]]. De 1909 a 1934 va ser professor de “llengües i literatures del sud d’Europa” a la Sorbona, on succeí Claude Fouriel, i també fou director d’estudis a l’École pratique des hautes études.