Els '''gàmetes''' (del [[grec]] ''γαμέτης''; = espòs i esposa) són cadascuna de les [[cèl·lules]] [[haploide]]s produïdes pels òrgans germinals dels [[Mascle (biologia)|mascles]] o les [[femelles]] que es fusionen en la [[reproducció sexual]]. La [[fecundació]] del gàmeta femení ([[òvul]]) per part del masculí ([[espermatozou]]) genera el [[zigot]]. El terme ''gàmeta'' va ser introduït per [[Gregor Mendel]]. Porten la meitat de la informació genètica d'un individu (n), de cada tipus.
El procés de creació dels gàmetes a partir de la divisió dels [[gametòcit]]s per [[meiosi]] s'anomena [[gametogènesi]]. En el cas de les espècies animals amb dos sexes existeix el gàmeta femení o [[òvul]] i el masculí o [[espermatozou]] (gra de [[pol·len]] en les plantes). Els òrgans que produeixen gàmetes són anomenats [[gònada|gònades]] en [[animals]] i '''gametangis''' en els [[vegetals]].
Els gàmetes són cèl·lules [[haploides]], és a dir que contenen un nombre incomplet de [[cromosomes]].
Es dóna la [[isogàmia]] quan els gàmetes dels dos sexes són de la mateixa mida i es considera com una condició ancestral. L'[[anisogàmia]] (o heterogàmia) és la condició en la qual les femelles i els mascles produeixen gàmetes de diferent mida. Aquest és el cas dels humans; l'òvul humà és unes 20 vegades més gran que l'espermatozou.
