Duc eurasiàtic: diferència entre les revisions

El '''duc'''<ref>{{GEC|0099994|duc}}</ref><ref>[http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm TERMCAT] {{en}}</ref> o '''brúfol'''<ref>{{diec|brúfol}}</ref> ('''''Bubo bubo''''') és una au pertanyent a la [[família (biologia)|família]] dels [[estrígid]]s<ref name="The Taxonomicon">[http://taxonomicon.taxonomy.nl/TaxonTree.aspx?id=54649&tree=0.1 The Taxonomicon] {{en}}</ref> i el més gran dels [[mussols]] d'[[Euràsia]],<ref>[http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/143220/0 IUCN] {{en}}</ref> incloent-hi els [[Països Catalans]]. Antigament, molts [[niu]]s de duc eren espoliats per tal de criar els polls vius i, una vegada adults, emprar-los per a atreure altres ocells rapinyaires i capturar-los o matar-los. Avui dia, és una espècie protegida, com tots els altres rapinyaires, i la "caça amb duc" és una pràctica prohibida del tot.<ref name="Sañé, Jaume, 2009"/>

Es distribueix des d'[[Escandinàvia]]<ref>Mysterud, I. & Dunker, H., 1982. Food and nesting ecology of the Eagle Owl, ''Bubo bubo'' (L), in four neighbouring territories in southern Norway. Swedish Wildlife Research, Viltrevy 12.</ref>

fins a la [[península Ibèrica]]<ref>Muñoz, R., 2001. Primer censo de Búho Real ''Bubo bubo'' en los términos de Requena y Chera. El Serenet, 5.</ref><ref>Choussy, D., 1971. Étude d'une population de grands-ducs ''Bubo bubo'' dans le Massif Central. Nos Oiseaux, 31: 37±56.</ref><ref>Coche, G., 1999. Statut et éléments de biologie du grand-duc d'Europe ''Bubo bubo'' dans le département de l'Ardéche. Alauda, 67: 319±322</ref><ref>Conselleria de Territori i Habitatge, 2005. Catálogo de los vertebrados valencianos. Conselleria de Territori i Habitatge. [[Generalitat Valenciana]], València.</ref><ref name="Leditznig, C., 1992"> Leditznig, C., 1992. Telemetric studies in the eagle owl (''Bubo bubo'') in the foreland of the Alps in Lower Austria – methods and first results. Egretta, 35: 69-72.</ref><ref>León, M., Lacalle, J.A., Pérez, E., Martínez, J.E. & Calvo, J.F., 2008. Ecología del Búho real (''Bubo bubo'') en el Sureste de la Región de Murcia. Distribución, ocupación territorial, parámetros reproductores, dieta y mortalidad. Actas XIX Congreso Español de Ornitología. Santander</ref><ref>Martínez, J.E., Sánchez, M.A., Carmona, D., Sánchez, J.A., Ortuño, A. & Martínez, R., 1992. The Ecology and Conservation of the Eagle Owl ''Bubo bubo'' in Murcia, south‐east Spain. A: Galbraith, C.A., Taylor, I.R. & Percival, S. (Eds). The Ecology and Conservation of European Owls. J.N.C.C. Peterborough.</ref><ref>Martínez de Lecea, F., Illana, A., Hernando, A., Paniagua, D. & Echegaray, J., 2008. Estatus y evolución de la distribución del búho real (''Bubo bubo'', Linnaeus, 1758) en Álava (País Vasco, norte de España). Estudios del Museo de Ciencias Naturales de Álava, 22: 143-147</ref><ref>Mosimann, P. & Haller, H., 1999. Uhu/Grand-duc d'Europe ''Bubo bubo''. Pàgs.: 278-279. A: H. Schmidt, R. Luder, B. Naef-Daenzer, R. Graf & N. Zbinden (Eds.). Atlas des Oiseaux Nicheurs de Suisse/Vertbreitungatlas der Brutvogel der Schweitz. Sempach: Scheizerische Vogelwarte.</ref><ref>Penteriani, V. & Pinchera, F., 1990. Census of a population of eagle owl ''Bubo bubo'' in the central Apennines, Abruzzi, Italy. Rivista Italiana di Ornithologia, 60: 119-128.</ref><ref>Simeonov, S., Milchev, B. & Boev, Z., 1998. Study of the eagle owl (''Bubo bubo'' L.) (''Aves'': ''Strigiformes'') in the Strandzha Mountain (SE Bulgaria). Food spectrum and trophic specialization. Acta Zoologica Bulgaria, 50: 87-100.</ref><ref>Garrido Guil, Hector, 1996. ''Aves de las Marismas del Odiel y su Entorno''. Pg. 384. Madrid.</ref><ref>Juana, Eduardo i Juan M. Varela, 2000. Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx. Barcelona</ref><ref>Fernández, J. M., 1993. El Búho real en Alava. Sustraia, 29: 68-69.</ref>

(tot i que és absent de les [[illesIlles Britàniques]], un petit nombre estanestà ara començant a reproduir-se a la [[Gran Bretanya]]),<ref name="ARKive"> [http://www.arkive.org/eurasian-eagle-owl/bubo-bubo/ ARKive] {{en}}</ref> l'[[Àsia Menor]], el [[Líban]], [[Israel|Israel-Palestina]], [[Síria]], l'[[Iraq]], l'[[Iran]], l'[[Afganistan]], el [[Pakistan]], l'[[Índia]], el [[Tadjikistan]], l'[[Uzbekistan]], la [[Xina]], [[Mongòlia]], la [[península de Corea]], el [[Japó]] i el [[mar d'Okhotsk]].

Els exemplars de les regions semidesèrtiques de l'[[Àfrica del Nord]], la [[península Aràbiga]] i [[Síria]] en formen probablement una espècie separada, però, de moment, són inclosos en aquesta espècie.<ref name="Walters, Michael, 1994"/><ref>ICO.[http://www.sioc.cat/fitxa.php?sp=BUBBUB SIOC: servidor d'informació ornitològica de Catalunya]. ICO, 2012. Barcelona</ref><ref>Beneyto, A. i Borau, A., 1996. El Búho Real (''Bubo bubo'') en Cataluña (N.E. España). A: Muntaner, J. & Mayol, J. (Eds.): Biología y Conservación de las Rapaces Mediterráneas, 1994: 477-483. Monografía núm. 4. Madrid: SEO/BirdLife.</ref><ref>Real, J., 1984. Duc ''Bubo bubo''. A: Muntaner, J., Ferrer, X. & Martínez-Vilalta, A. (Eds.): ''Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra'': 134-135. Barcelona: Ketres Editora.</ref><ref>Solé, J., Baucells, J. i Real, J., 2004. Duc ''Bubo bubo''. A: Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, Ll. & Herrando, S. (Eds.): ''Atlas dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002'': 288-289. Barcelona: Lynx Edicions.</ref><ref>Hagemeijer, E. J. M. i Blair, M. J. (Eds.), 1997. The EBBC Atlas of European breeding birds: their distribution and abundance. Londres: T. & A.D. Poyser.</ref><ref name="UICN"/><ref>Fajardo, I. i G. Babiloni, 1996. Estado de conservación de las rapaces nocturnas (O. Estrigiformes) en el Mediterráneo Occidental. A: J. Muntaner i J. Mayol (Eds): Biología y Conservación de las Rapaces Mediterráneas, 1994: 145-156. Monografia núm. 4. SEO/Birdlife. Madrid</ref><ref>Cramp, S. (ed.), 1985. The Birds of the Western Palearctic. Vol. 4. [[Oxford University Press]]</ref>

Manca a les Balears, però a Catalunya i elal País Valencià (representat per la [[subespècie]] ''[[Bubo bubo hispanus]]'') és comú i ben distribuït arreu del territori, sobretot, en ambients mediterranis, i molt més rar i escàs en ambients d'[[alta muntanya]] i boscos [[estatge subalpí|subalpins]], als [[Prepirineus catalans|Prepirineuspre-Pirineus]] i [[Pirineus]],<ref>Antoni Margalida i Ivan Afonso Jordana, [http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Alt%20Pirineu/Coneix-nos/Centre%20de%20documentacio/Fons%20documental/Biblioteca%20digital/Fauna/Situacio%20i%20distribucio%20del%20duc%20(Bubo%20bubo)%20a%20lambit%20del%20Parc%20Natural/43_147196.pdf Situació i distribució del duc a l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu]. 2005. [[Generalitat de Catalunya]], [[Departament de Medi Ambient i Habitatge]]</ref> mentre que és absent a la [[depressió de l'Ebre]].<ref name="ocpvb">{{Cita OCPVB|pag=162}}</ref> Se n'hi estima una [[població (biologia)|població]] estable de 557 a 704 parelles a Catalunya<ref name="Maluquer i Sostres, Joaquim, 2008"/> i uns 10001.000 al conjunt dels Països Catalans<ref name="ocpvb" /> (19.000-38.000 parelles a nivell europeu o, el que és el mateix, el 5-24% de la població mundial).<ref>Birdlife International, 2004. Birds in Europe: population estimates, trends and conservation status. Cambridge, Regne Unit</ref>

És el [[rapinyaire]] nocturn més gran del món, ja que mesura entre 29 i 73 cm del [[bec]] a la cua, i la seua [[envergadura]] alar ronda d'1,38 a 1,7 m (una mica més petit que l'[[àguila daurada|l'àguila daurada]]). El seu pes oscil·la entre 1,5 i 4 kg. Les [[femella|femelles]] són més grans que els [[mascle (biologia)|mascles]] i poden arribar a pesar tres quilos i fer més d'un metre i mig de punta a punta d'ala. Té el pit de color lleonat esquitxat de taques fosques, el dors jaspiat i fosc amb taques clares, els ulls grossos i de color taronja, i dos plomalls al cim del cap que recorden ben bé unes "orelles", tot i que no tenen res a veure amb el sentit de l'[[oïda]] (el mascle té el plomissol d'aquestes "orelles" més eriçat que la femella).<ref name="Sañé, Jaume, 2009">Sañé, Jaume, 2009. ''Conèixer els ocells''. Pàgina 91. Col·lecció: Conèixer, Sèrie Éssers vius, núm. 1. Cossetània Edicions. Valls. ISBN 9788497914482</ref><ref name="Maluquer i Sostres, Joaquim, 2008">Maluquer i Sostres, Joaquim, ''Conèixer i estimar els ocells'', pàg. 82, 2008. Barcelona: Raval Edicions. ISBN 9788498090536</ref>

La [[Plomatge#Muda del plomatge|muda]] post-nupcialpostnupcial és parcial, canviant anyalment part de les plomes del cos i part de les cobertores de l'ala. Les plomes de vol triguen diversos anys (entre 6 i 12) a ésserser renovades totes, canviant-ne entre cinc i nou cada any i estenent-se el període de muda des del juny fins a l'octubre. La muda postjuvenil dura quatre anys: les plomes corporals i part de les cobertores de l'ala es canvien en el seu primer any, però no les cobertores primàries ni les plomes de vol ni les de la [[cua (anatomia)|cua]]; en el seu segon any, canvia tres de secundàries centrals i el parell central de les plomes de la cua; en el seu tercer any, canvia entre dues i tres de primàries amb les seues coberteres; en el seu quart any, acaba de canviar totes les secundàries i primàries juvenils amb les seues coberteres i el període de muda discorre des del maig fins a l'octubre.<ref>[http://www.ibercajalav.net/img/268_Bubo_bubo.pdf Laboratorio Virtual Ibercaja] {{es}}</ref>

És un ocell solitari i sedentari,<ref name="Maluquer i Sostres, Joaquim, 2008"/> excepte en època de cria, que sovint fa vida prop de cingles i desnivells.<ref name="Sañé, Jaume, 2009"/> De dia, passa la major part del temps quiet als arbres, i a la nit ix a caçar (tot i que, si l'aliment escasseja, pot sortir a caçar de dia també)<ref>[http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8039343_2182/llibre/bookcontents.php?page=4&section=1&viewis=&username= apliense.xtec.cat] {{ca}}</ref>

Durant els mesos freds de l'any deixa sentir el seu profund cant, el qual utilitza per a marcar el seu territori (si la nit és tranquil·la, és audible fins a 4 quilòmetres de distància).<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Els%20Ports/Coneix-nos/Centre%20de%20documentacio/Fons%20documental/Revistes%20i%20butlletins/Articles%20del%20Parc/43_134801.pdf El duc (Bubo bubo) al Parc natural dels Ports] {{ca}}</ref>

Ocupa una gran varietat d'hàbitats: des dels boscos boreals de coníferes i boscos mixtos caducifolis fins a les estepes mediterrànies de matoll i els deserts de roca i sorra, encara que sembla preferir les àrees obertes per cercar-hi aliment.<ref name="Leditznig, C., 1992"/><ref>Penteriani, V., The eagle owl. Calderini-Edagricole. 1996. Bolonya,Itàlia</ref> A més, no sent cap mena d'objecció per a establir-se a prop dels nuclis de població humans, així com de carreteres o [[pedrera|pedreres]], sempre que no se'l persegueixi directament.<ref>Martínez, J.A., Serrano, D. & Zuberogoitia, I., Predictive models of habitat preferences for the Eurasian Eagle owl ''Bubo bubo'': a multi-scale approach. Ecography, 2003. 26: 21-28.</ref><ref>[http://www.faunadealava.org/adjuntos/faunadealavaDocumentos/34_archivo.pdf Estimación del número de territorios ocupados por el búho real (Bubo bubo) en la Rioja Alavesa] {{es}}</ref>

La [[rabosa]] (''[[Vulpes vulpes]]'') és un dels [[depredador]]s dels seus [[niu]]s. Entre els seus [[paràsit]]s més freqüents a la [[península Ibèrica]], es troben les [[paparra|paparres]], les mosques i els [[protozou]]s sanguinis.<ref name="Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles">[http://www.vertebradosibericos.org/aves/bubbub.html Enciclopedia virtual de los vertebrados españoles] {{es}}</ref>

Fa el [[niu]] aprofitant [[cova#Balma|balmes]], arbres buits, vells [[niu]]s d'altres [[rapinyaire]]s i forats naturals del terreyterreny, sempre que estigui situat en boscos, [[turó|turons]] o valls que tinguin un bon subministrament de preses. Els nius consisteixen en una petita depressió feta per ell mateix i que sol quedar coberta per restes d'[[egagròpila|egagròpiles]] desfetes. alguna plomota i poca cosa més. De vegades, aprofita espais molt petits on amb prou feines caben els dos o tres polls que solen tindre. Sovint, també, els nius són més accessibles del que hom suposaria per a un ocell tan impressionant.<ref name="Sañé, Jaume, 2009"/> La posta és de 3-6 [[ou (biologia)|ous]], gairebé esfèrics, de color blanc (a l'igual que els de tots els altres membres de la família dels [[estrígid]]s),; fan 48-70 x 39-53 mm i són covats per la [[femella]] durant 35 dies.<ref name="Walters, Michael, 1994">Walters, Michael, 1994. ''Huevos de aves: guía visual de más de 500 especies de aves de todo el mundo''Pàg. 131. Ediciones Omega, S. A. Barcelona. 256 pàgines. ISBN 8428209863</ref> Hom creu que és molt sensible a les pertorbacions, sobretot durant la incubació, la qual cosa provoca que els adults puguin abandonadrabandonar els ous i, fins i tot, els polls.<ref>Penteriani, V., Delgado, M.M., Maggio, C., Aradis, A. i Sergio, F., Development of chicks and predispersal behaviour of young in the eagle owl ''Bubo bubo''. Ibis, 2005. 147: 155-168.</ref><ref name="Del Hoyo, J., Elliott, A. i Sargatal, J., 1999"/><ref>Martínez, J. E.; Calvo, J. F., Selección de hábitat de nidificación por el Búho Real ''Bubo bubo'' en ambientes mediterráneos semiáridos. Ardeola. Revista ibérica de ornitología, 2000. 47 (2): 215-220</ref><ref>Bergier, P. & Badan, O., 1979. Compléments sur la reproduction du grand-duc ''Bubo bubo'' en Provence. Alauda, 47: 271±275.</ref><ref>Marchesi, L., Sergio, F. & Pedrini, P., Cost and benefits of breeding in human altered landscapes for the Eagle owl ''Bubo bubo''. Ibis, 2002. 144: 164-177</ref>

[[Fitxer:Bubo bubo - near Cevlik, Hatay, Turkey.jpg|esquerra|thumb|Exemplar trobat mort a [[Província d'Hatay|Hatay]], ([[Turquia]])]]

Durant el propassatproppassat [[segle XX]], fou sotmès a una gran pressió degut aper la persecució humana,<ref name="The Peregrine Fund"/><ref name="Del Hoyo, J., Elliott, A. i Sargatal, J., 1999"> Del Hoyo, J., Elliott, A. i Sargatal, J., 1999. Handbook of the Birds of the World. Vol. 5: Barn-Owls to Hummingbirds. Lynx Edicions, Barcelona</ref>

l'ús de [[pesticida|pesticides]] i [[verí|verins]], les col·lisions amb vehicles, l'ús de [[Filferro d'arç|filferros d'arç]]<ref name="Del Hoyo, J., Elliott, A. i Sargatal, J., 1999"/> i les línies d'[[alta tensió]].<ref>Martínez, J.A., Martínez, J.E., Mañosa, S., Zuberogoitia, I. i Calvo, J.F., How to manage human-induced mortality in the Eagle Owl ''Bubo bubo''. Bird Conservation International, 2006. 16: 265-278.</ref><ref>Sergio, F., Marchesi, L., Pedrini, P., Ferrer, M. i Penteriani, V., Electrocution alters the distribution and density of a top predator, the eagle owl ''Bubo bubo''. J. Appl. Ecol. 2004. 41: 836–845.</ref><ref>Rubolini, D., Gustin, M., Bogliani, G. i Garavaglia, R., Birds and powerlines in Italy: an assessment. Bird Conserv. Int. 2005. 15: 131–145.</ref><ref>[http://www.birdlife.org/datazone/sowb/casestudy/149 Powerlines pose a threat to Italian birds] {{en}}</ref>

A més, malalties com la [[mixomatosi]] i la [[malaltia hemorràgica del conill]]<ref name="Martínez, J.A. & Zuberogoitia, I., 2001">Martínez, J.A. & Zuberogoitia, I., 2001. The response of the Eagle Owl (''Bubo bubo'') to an outbreak of the rabbit haemorrhagic disease. Journal of Ornithology, 142: 204–211</ref><ref>Calvete, C., Estrada, R., Angulo, E. & Cabezas‐Ruiz, S., 2004. Habitat factors related to wild rabbit conservation in agricultural landscape. Landscape Ecology, 19: 531‐542.</ref>

Diverses disposicions legals tenen per objecte la seva protecció, entre ellesaquestes:

Se n'han descrit diverses subespècies, entre ellesaquestes:

* ''[[Bubo bubo bengalensis]]'' es troba a [[Àsia]]: elal [[Pakistan]], l'[[Índia]] (com ara, [[Assam]]), elal [[Nepal]], [[Birmània]] i [[Bangladesh]] -esporàdicament-, incloent-hi el [[Caixmir]] i l'[[Himàlaia]] occidental.<ref name="UICN bengalensis">[http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/106002216/0 UICN] {{en}}</ref><ref name="The Owl Pages bengalensis"> [http://www.owlpages.com/owls.php?genus=Bubo&species=bengalensis The Owl Pages] {{en}}</ref>

* ''Bubo bubo bubo'' ([[Linnaeus]], 1758):<ref>{{Catalogue of life|5187613|Bubo bubo}}</ref><ref name="ubio"/><ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Bubo_bubo_bubo.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> Ll'envergadura alar dels mascles és de 435-480 mm i la de les femelles de 455-500. Els mascles pesen entre 1.550 i 2.800 g i les femelles entre 2.280 i 4.200.,<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999">Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, [http://books.google.cat/books?id=Rnz1c8olgWcC&printsec=frontcover&dq=inauthor:%22Claus+K%C3%B6nig%22&hl=ca&sa=X&ei=KkH1UqPTOI2S7Aa15oD4BQ&ved=0CDMQ6AEwAQ#v=snippet&q=borissowi&f=false Owls: A Guide to the Owls of the World]. Pàg. 324. 1999, Yale University Press. ISBN 9780300079203</ref> quei habita des d'[[Escandinàvia]], els [[Pirineus]] i la [[mar Mediterrània]] fins al [[Bòsfor]], [[Ucraïna]], [[Moscou]] i el nord-oest de [[Rússia]].<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/><ref name="avibirds"/><ref name="avibase">[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=CA&avibaseid=5516AEB347441B72&sec=summary&ssver=1 AviBase] {{en}}</ref>

* ''Bubo bubo hemachalanus'' (Hume, 1873):<ref>{{Catalogue of life|5187614|Bubo bubo}}</ref><ref name="ubio"/><ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Bubo_bubo_hemachalanus.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> Ll'envergadura alar del mascle és de 450-485 mm i la de la femella de 470-505.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/> És molt semblant a ''Bubo bubo turcomanus'', però el seu color general és més groguenc. El patró fosc de les àrees superior i inferior és menys regular que el de ''Bubo bubo turcomanus'' i ''Bubo bubo omissus,''.<ref name="Птицы">"Птицы Казахстана", vol. 2. "Наука". Алма-Ата, 1962. Э.И.Гаврилов. "Фауна и распространение птиц Казахстана". Алматы, 1999. Gavrilov E. I., Gavrilov A. E. "The Birds of Kazakhstan". Almati, 2005</ref> que habita des de les [[muntanyes del Pamir]] i la serralada de [[Tian Shan]] fins a l'oest de l'[[Himàlaia]] i l'oest del [[Tibet]].<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/><ref name="avibirds"/><ref name="avibase"/> König, Weick i Becking el consideren [[Sinònim (taxonomia)|sinònim]] de ''Bubo bubo tibetanus''.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/>

* ''Bubo bubo interpositus'' (Rothschild & Hartert, 1910):<ref>{{Catalogue of life|5187616|Bubo bubo}} {{en}}</ref><ref name="ubio"/><ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Bubo_bubo_interpositus.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> Enen relació amb ''Bubo bubo ruthenus'', la seua aparença general és més fosca i d'una coloració més rovellada. L'envergadura alar dels mascles és de 425-475 mm i la de les femelles de 440-485. La [[Cua (anatomia)|cua]] fa entre 240 i 290 mm.,<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/> quei habita des de [[Turquia]], el [[Caucas]], [[Síria]], [[Palestina]] i el nord-oest de l'[[Iran]] fins a [[Ucraïna]], [[Romania]], [[Bessaràbia]] i [[Bulgària]].<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/><ref name="avibirds"/><ref name="avibase"/> És [[Simpatria|simpàtrica]] amb ''[[Bubo ascalaphus]]''.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/> Les darreres anàlisis d'[[ADN]] realitzades suggereixen que aquesta [[subespècie]] podria ésserser, en realitat, diferent de ''Bubo bubo''.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/>

* ''Bubo bubo nikolskii'' (Zarudny, 1905)<ref>{{Catalogue of life|5187619|Bubo bubo}}</ref><ref name="ubio"/><ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Bubo_bubo_nikolskii.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> habita a les àrees desèrtiques i rocalloses<ref name="Birds in Bulgaria"/> des de l'est de l'[[Iraq]] fins a l'[[Iran|l'Iran]], l'[[Afganistan]] i l'oest del [[Pakistan]].<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/><ref name="avibirds"/><ref name="avibase"/> És la [[subespècie]] més petita (més i tot que ''Bubo bubo omissus'') i amb una coloració general d'aspecte més rovellat i menys fosca al dors. L'envergadura alar dels mascles és de 405-430 mm i la de les femelles de 410-465.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/><ref name="Birds in Bulgaria">[http://www.birdsinbulgaria.org/birds.php?l=en&semeystvo=32&vid=215&type=bird Birds in Bulgaria] {{en}}</ref>

* ''Bubo bubo turcomanus'' (Eversmann, 1835)<ref>{{Catalogue of life|5187625|Bubo bubo}}</ref><ref name="ubio"/><ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Bubo_bubo_turcomanus.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> habita des del curs inferior del [[riu Volga]] i el [[riu Ural]] fins al [[Kazakhstan]], el nord-oest de la [[Xina]] i l'oest de [[Mongòlia]].<ref name="avibirds"/><ref name="avibase"/> König, Weick i Becking el consideren [[Sinònim (taxonomia)|sinònim]] de ''Bubo bubo tarimensis''.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/> L'envergadura alar del mascle és de 440-470 mm i la de la femella 445-512.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/> El seu color general és pàl·lid amb el patró fosc de les parts inferiors i superiors més clar i més trencat que el de ''Bubo bubo interpositus''. El patró longitudinal fosc de les àrees inferiors no arriba a cobrir el ventre.<ref name="Птицы"/> És similar a ''Bubo bubo hemachalanus'', tot i que més grisenc.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/>

* ''B. bubo ussuriensis'' (Poliakov, 1915).<ref>{{Catalogue of life|5187626|Bubo bubo}}</ref><ref name="ubio"/><ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Bubo_bubo_ussuriensis.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> habita des del sud-est de [[Sibèria]] fins a l'est de [[Mongòlia]], el nord-est de la [[Xina]], l'illa de [[Sakhalín]], el nord de l'illa de [[Hokkaido]] ([[Japó]]) i el sud de les [[illes Kurils]].<ref name="avibirds"/><ref name="avibase"/> És més fosc al dors que ''Bubo b. jakutensis'' i amb una tonalitat més ocràcia a les àrees inferiors. L'envergadura alar dels mascles és de 430-475 mm i la de les femelles de 460-502.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/> König, Weick i Becking el consideren [[Sinònim (taxonomia)|sinònim]] de ''Bubo bubo borissowi''.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/>

* ''Bubo bubo yenisseensis'' (Buturlin, 1911),<ref>{{Catalogue of life|5187627|Bubo bubo}}</ref><ref name="ubio"/><ref>[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/classification/Bubo_bubo_yenisseensis.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> que habita des del centre de [[Sibèria]] fins al nord de [[Mongòlia]], incloent-hi el [[riu Obi]], el [[llac Baikal]] i el [[massís de l'Altai]].<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/><ref name="avibirds"/><ref name="avibase"/> És més fosc, més gris i amb un color de fons més groguenc que ''Bubo bubo sibiricus''. L'envergadura alar del mascle és de 435-470 mm i la de la femella 473-518.<ref name="Claus König; Friedhelm Weick; Jan-Hendrik Becking, 1999"/> El patró fosc de les parts superiors (cap, esquena i espatlles) ocupa menys superfície que el color de fons general.<ref name="Птицы"/>

Fitxer:Eagle Owl killed in barbed wire.jpg|[[Masclemascle (biologia)|Masclemascle]] [[adult]] de duc mort en estavellar-se contra un [[filferro d'arç]] a [[Sauerland]] ([[Alemanya]])

* [http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/duc.htm Plantes i animals del nostre entorn].

* [http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=BUBBUB Estudi del duc al Principat de Catalunya].

* [http://ibc.hbw.com/ibc/phtml/especie.phtml?idEspecie=2630 Vídeos de ducs en llur hàbitat natural] {{en}}.