El Castell de Guadalest: diferència entre les revisions

Fundat a l'època musulmana, el cabdill [[àrab]] [[Al-Azraq]] va desenvolupar-hi un complex sistema de [[regadiu]] que desenvolupà l'[[agricultura]]; després de la [[conquesta del Regne de València|conquesta]] cristiana va mantenir la seua població [[moriscos|morisca]]; el [[1293]] [[Jaume el Just]] el dóna a [[Bernat de Sarrià]] en la família del qual roman fins a [[1335]], període en què aquest llinatge abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall; posteriorment tornà a la [[Corona d'Aragó|Corona]] i des d'aquesta a l'infant [[Pere el Gran|Pere d'Aragó]], [[ducat de Gandia|duc de Gandia]]; a la mort de l'últim duc de [[Gandia]] recau en els Cardona;. elEl [[1543]] [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]], crea el [[marquesat de Guadalest]], que incloïa les poblacions de [[Benimantell]], [[Beniardà]] i [[Benifato]] i el dóna a [[Sanç de Cardona]] a perpetuïtat per a ell i els seus successors; El Castell de Guadalest exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins a [[1609]] en què, a ran de l'[[expulsió dels moriscos|expulsió]] promoguda per [[Felip II]], foren despoblats; el [[1644]] es produeixen dos terratrèmols que derruïren el castell; en [[1699]] a la mort sense descendència del darrer marqués els Orduña, família molt influent a Guadalest, assoleixen la condició d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marquès d'Ariza; en [[1708]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]] el castell és volat per una explosió i la casa Orduña incendiada; en [[1748]] i [[1752]] nous terratrèmols assoleixen el municipi; el [[1971]] s'acaba de construir l'embassament; el [[1974]] el poble és declarat conjunt històric-artístic.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom = Maceda| nom = Víctor | article = Molt més que un castell | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 65 | data = març 2008 | pàgines = p. 57 |issn = 1695-2014}}</ref>

El cens de [[2003]] dóna la xifra de 194 habitants. L'encant del poble i la proximitat nuclis costaners com [[Benidorm]] o [[Altea]] han convertit una economia tradicionalment [[agricultura|agrícola]], a la qual ja pocs s'hi dediquen, en una altra dedicada completament al [[turisme]]. Han proliferat museus de curiositats i establiments hostalers que ocupen tota la població i els seus habitants. Es manté algun tipus d'[[artesania]] com ara els [[Brodat|brodats]] i les [[randes]].

[[Fitxer:CasaOrduña Guadalest-Stadthaus.jpgJPG|thumb|Casa dels Orduña.]]

* '''[[Castell de l'Alcazaiba]]''', o de sant Josep. Musulmà, del segle XI. Fou molt important en l'[[edat mitjana]]. Els terratrèmols i la voladura de [[1708]] acabaren amb ell. Actualment es conserven algunes torres.

* '''[[Castell del Rei (Guadalest) |Castell del Rei]]'''. Incorporat al que fou recinte emmurallat, s'arriba a ell a través d'un túnel obert en la roca.

* '''Casa Orduña'''. Casa nobiliària de grans dimensions aixecada en el segle XVII. Actualment seu del Museu Municipal.

* '''Església de la Mare de Déu de l'Assumpció'''. EdificadaDurant quatre-cents anys fou la més important de la Vall. L'edifici actual es va edificar entre [[17401734]] i [[1753]] per [[José Sierra]] en estil [[barroc]], sobre el solar d'un temple anterior que datava dels temps de Reconquestala delconquesta de [[Jaume I]] ([[segle XIII]]). La guerra de [[1936]]-[[1939]] provocà danys que obligaren, en [[1962]], a la seua remodelació, quan s'escurçà la longitud de la planta i es perderen el [[Creuer (arquitectura)|creuer]] i la [[cúpula]]. A finals de segle passat va sofrir noves obres que tractaren de recuperar-la. Es tracta d'una església de dimensions petites i planta rectangular, amb tres capelles laterals entre els [[contraforts]], [[Nau (arquitectura)|nau]] coberta amb [[volta de canó]] i [[absis]] semicircular a la [[capçalera]]. La façana és simple, amb una portada de regust [[gòtic]] i rematada per una finestra amb un [[vitrall]] que representa l'[[Assumpció]]. Està connectada amb la casa dels Orduña, prova de la interdependència del poder civil i religiós de l'època.

* '''Presó'''. Edificació del XII que fou ajuntament i jutjat. En el soterrani es conserven les masmorres.

* '''Torre-Penyal d'Alcalà'''. Torre guaita de difícil accés que s'ha convertit en una de les estampes del poble.

* '''[[Ermita de Sant Joaquim i Santa Anna de Ginés|Ermita de Sant Joaquim i Santa Anna]]''' de Ginés.

L'[[arròs amb fesols i naps]], la pebrera farcida, el [[minxo]], el conill, les verdures al forn, l'olleta de blat i les pilotes de dacsa són exemples de la variada cuina local.