Accent prosòdic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ referències |
correcció |
||
Línia 1:
{{FR|data=juliol de 2013}}
L''''accent''' és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una [[paraula]] o una seqüència fònica. Segons les [[idioma|llengües]], l'accent consisteix en una major [[intensitat sonora]], un augment de la [[durada]], un canvi de [[to (lingüística)|to]] o una combinació d'aquests factors.
Es pot distingir entre una [[síl·laba]] tònica (si té accent) o àtona (si no en té). No tots els mots tenen una síl·laba tònica si es pronuncien dins la [[tira fònica]]. Per exemple, en la frase ''Ell es tombava al llit'', els mots ''es'' i ''al'' no reben accent, resulten àtons.
== Models d'accentuació ==
Moltes llengües, entre aquestes el [[català]], marquen la presència de l'accent amb un signe gràfic segons unes normes d'[[ortografia]]. L'[[accent gràfic]] ajuda a pronunciar correctament el mot (per exemple, entre ''fàbrica, fabrica, fabricà''). A vegades, l'accent gràfic permet distingir entre dues paraules que altrament serien idèntiques, i en aquest cas es parla d'''[[accent diacrític]]''; en són exemples ''sol'' (estrella) i ''sòl'' (terra), o ''mes'' (dotzena part de l'any) i ''més'' (adverbi). ▼
Les llengües naturals segueixen dos grans models en l'assignació d'accent. Per una banda, hi ha les llengües que només es fixen en la posició de la [[síl·laba]]. Així, per exemple, l'[[hongarès]] posa l'accent a la primera síl·laba, mentre que l'[[hebreu]] modern n'accentua l'última. Ambdues són llengües insensibles a la quantitat sil·làbica. Per altra banda, el [[català]] sí que té en compte l'estructura interna de les síl·labes i és, doncs, una llengua sensible a la quantitat sil·làbica, que també anomenem ''pes sil·làbic''. La unitat de pes sil·làbic és la mora, associada a cada element de la rima sil·làbica, és a dir, al nucli (la vocal) i la coda (l'element que tanca la síl·laba). ▼
El peu mètric és l'element bàsic per a assignar l'accent. És un constituent fonològic format per dos elements. En les llengües insensibles a la quantitat sil·làbica, els dos elements del peu mètric seran les síl·labes. En el cas del català, sensible a la quantitat sil·làbica, els dos elements que constituiran un peu seran les mores.▼
En català, [[Accentuació en català|només porten accent]] gràfic les [[vocal]]s.<ref>{{ref-llibre |autor=Institut d'Estudis Catalans |enllaçautor=Institut d'Estudis Catalans |títol=Gramàtica de la llengua catalana (versió electrònica) |url=http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/ |lloc=Barcelona |editorial=[[Institut d'Estudis Catalans]] |any=2013|ref=CITEREFInstitut d'Estudis Catalans2013 |pàgines=78}}</ref> La '''a''' en porta, sempre que s'hagi d'accentuar, l'accent greu (`), la '''i''' i la '''u''' l'accent agut (´), i la '''e''' i la '''o''' el poden portar greu o agut segons que la seva pronúncia sigui oberta o tancada. L{{'}}'''accent''' és la prominència d’una síl·laba sobre les síl·labes adjacents en una seqüència fònica determinada, deguda a una major intensitat, durada o altura.▼
== Accentuació en català ==
La base d'assignació d'accent són els [[morfemes]], tònics, àtons o preaccentuats. Així doncs, l'accent és un fenomen de tipus lèxic. ▼
▲Moltes llengües, entre
▲En català, [[Accentuació en català|només porten accent]] gràfic les [[vocal]]s.<ref>{{ref-llibre |autor=Institut d'Estudis Catalans |enllaçautor=Institut d'Estudis Catalans |títol=Gramàtica de la llengua catalana (versió electrònica) |url=http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/ |lloc=Barcelona |editorial=[[Institut d'Estudis Catalans]] |any=2013|ref=CITEREFInstitut d'Estudis Catalans2013 |pàgines=78}}</ref> La '''a''' en porta, sempre que s'hagi d'accentuar, l'accent greu (`), la '''i''' i la '''u''' l'accent agut (´), i la '''e''' i la '''o''' el poden portar greu o agut segons que la seva pronúncia sigui oberta o tancada. L{{'}}'''accent''' és la prominència d’una síl·laba sobre les síl·labes adjacents en una seqüència fònica determinada, deguda a una major intensitat, durada o altura.
▲Les llengües naturals segueixen dos grans models en l'assignació d'accent. Per una banda, hi ha les llengües que només es fixen en la posició de la [[síl·laba]]. Així, per exemple, l'[[hongarès]] posa l'accent a la primera síl·laba, mentre que l'[[hebreu]] modern n'accentua l'última. Ambdues són llengües insensibles a la quantitat sil·làbica. Per altra banda, el [[català]] sí que té en compte l'estructura interna de les síl·labes i és, doncs, una llengua sensible a la quantitat sil·làbica, que també anomenem ''pes sil·làbic''. La unitat de pes sil·làbic és la mora, associada a cada element de la rima sil·làbica, és a dir, al nucli (la vocal) i la coda (l'element que tanca la síl·laba).
▲La base d'assignació d'accent són els [[morfemes]], tònics, àtons o preaccentuats. Així doncs, l'accent és un fenomen de tipus lèxic.
▲El peu mètric és l'element bàsic per a assignar l'accent. És un constituent fonològic format per dos elements. En les llengües insensibles a la quantitat sil·làbica, els dos elements del peu mètric seran les síl·labes. En el cas del català, sensible a la quantitat sil·làbica, els dos elements que constituiran un peu seran les mores.
El català segueix tres paràmetres en l'assignació d'accent:
Línia 21:
* dóna prominència a l'element de l'esquerra dins dels dos que constitueixen un peu. Construeix, doncs, troqueus.
=== Classificació ===
Mots aguts o oxítons: tenen la tonicitat a l'última síl·laba: ''camió, també, menjaran''.
Mots plans o paroxítons: tenen la tonicitat a la penúltima síl·laba: ''plàtan, escombra, píxel''.
Mots esdrúixols o proparoxítons: tenen la tonicitat a l'antepenúltima síl·laba: ''màquina, catàstrofe, indígena''.
=== Regles del procés d'assignació d'accent ===
A l'hora d'assignar l'accent, el català segueix aquestes dues regles:
=== Patrons accentuals ===
La llengua catalana segueix dos patrons accentuals:
* Patrons regulars:
| |||