Nabucco: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 71:
L'orquestra de Nabucco reflecteix plenament la pràctica musical italiana de l'època, que en la majoria de teatres principals planejava orquestres de mida mitjana, amb un nombre menor d'intèrprets que en altres països europeus. Verdi utilitza l'orquestra segons la tradició italiana, preferint el color brillant i evitant combinacions inusuals; només en alguns casos, com en l'oració de Zacaries en el segon acte, el compositor utilitza el color orquestral amb finalitat expressiva. No obstant això en aquesta etapa de la seva carrera, no buscava solucions tímbriques originals o un ús semàntic del color orquestral fora de la tradició operística italiana. Prova d'això és, per exemple, l'ús de l'arpa per acompanyar el cant de la verge jueva, els 'lamenti' d'oboès i trompes al final del cantabile en la profecia de Zacaries (n. 11), o els trombons que acompanyen Nabucco al Finale II mentre que es proclama a si mateix rei i déu dels Jueus; de fet és tracta de situacions bastant típiques - donzelles que canten, profecies, proclames - que incloïen un ús codificat de determinats instruments. Fins i tot l'ús de la banda darrere de l'escenari i en l'escenari, que entona en diferents parts de l'obra la marxa dels assiris, és atribuïble a una moda molt estesa als teatres italians de l'època, que Verdi però, no dubtarà gaire en abandonar. Tot i això, s'ha de fer èmfasi en què el compositor recorre a la tradició només quan s'ajusta a la situació dramàtica, i està sempre disposat a abandonar-la i buscar solucions originals, com ara en l'oració de Zacaries, quan la tradició no ofereix solucions adequades a la seva imaginació escènica.
== Les veus ==
El repartiment de veus ''Nabucodonosor'' reflecteix fidelment la pràctica prevalent en l'òpera italiana dels anys quaranta del segle XIX: en un quintet de 'prime parti' (Nabucco, Abigail, Zacaries, Fenena, Ismael), cadascun d'un registre diferent (Fenena, indicada al llibret i a la partitura com a soprano, és, en realitat, a la pràctica d'avui, una mezzosoprano), estan flanquejats per tres personatges (Gran Sacerdot, Abdallo, Anna). A la tradició de l'època es deu també al fet que Verdi escrivís les veus en basea la dels intèrprets de l'estrena. Disposant, per exemple, d'un cantant de dons excepcionals com Prosper Dérivis, entre els millors baix de l'època, el compositor podia escriure a Zaccaria una part amb una amplitud i complexitat més enllà del normal.
La part de Nabucco no presenta dificultats insuperables des del punt de vista tècnic, però com tots els barítons verdians requereix una gran habilitat interpretativa. Excloent la primera part i la meitat de la segona, per a la resta de l'òpera Nabucco és un personatge commocionat i trist; es mou principalment en el registre mig i el seu estat emocional li impedeix llançar-se en notes excessivament altes o en una dinàmica de fortissimo.
== Anàlisi musical ==
| |||